Cinema: Elemental

Una nova pel·lícula de Pixar significa una sessió de cinema familiar tant sí com no, i evidentment al cine, en pantalla gran i en una sala plena de butaques. En aquesta ocasió no sabíem ni tan sols de què anava, però tant li fa, perquè les anem a mirar totes.

El que sí que pensàvem, a priori, pel material promocional que se'n veia -bàsicament el pòster-, era que potser se solapava una mica amb Inside Out, que amb la broma ja té 8 anys. Doncs no, no hi té res a veure, més enllà de l'aparició de personatges de colors.

Dirigida per Peter Sohn (El viatge d'Arlo), ens mostra un món amb éssers antropomòrfics però basats en els elements de l'aire, la terra, l'aigua i el foc, i el protagonisme el tenen en aquests cas dos personatges que pertanyen als dos últims.

De fet, la pel·lícula segueix sobretot la família de la Candela, una nena i després noia que és filla d'un matrimoni de foc que arriba a Ciutat Elemental després de marxar del seu poble natal per tenir l'oportunitat de dur una vida millor, i que viu d'una botiga de productes basats en el foc.

El present del film se situa en l'etapa d'aprenentatge de la Candela de cara a heretar el negoci del seu pare, que pensa retirar-se quan la vegi preparada, i és que la noia té un petit defecte: s'empipa fàcilment i perd els papers, de manera que provoca més d'un desastre, i treballant en una botiga haurà d'aprendre a tenir molta paciència amb els clients perepunyetes.

Un d'aquests rampells provoca un accident que fa que conegui, per casualitat, el personatge que dona, en interactuar amb ella, el to còmic a la història, i no és altre que en Nil, un inspector municipal que resulta que és d'aigua, un element que se suposa que fa temps que va deixar de distribuir-se al barri on viuen els de foc per raons òbvies.

Junts hauran d'evitar un desastre de proporcions inimaginables, col·laborar en una missió gairebé secreta en bona part per les reticències -per dir-ho finament- que el pare de la Candela té respecte als tractes amb éssers d'aigua, motivades tant pel perill de la combinació d'aquest element amb el foc com per la xenofòbia que han hagut de patir els de la seva espècie, en el que és una de les clàssiques lectures per a adults que solen tenir els films de Pixar.

L'aventura dona lloc a situacions molt divertides, però també hi ha un potent ingredient romàntic que no s'intenta amagar gaire, i que ja podem suposar que no serà fàcil donada la composició del duet protagonista.

Elemental és una pel·lícula molt amena, amb un guió intel·ligent que juga amb els gags relacionats amb els elements dels diferents personatges i que almenys la traducció catalana ha reflectit de manera excel·lent. 

Presenta un disseny i uns efectes visuals que aprofiten amb imaginació els elements en què es basen, i presenta una trama prou entenedora per al públic infantil alhora que, com deia més amunt, l'adult hi trobarà més temes, com l'esmentat de la xenofòbia, la immigració, les relacions paternofilials (incloent-hi sacrificis, voluntat de complaure, ressentiments...) o els llegats familiars, temes que el director extreu de la pròpia experiència i la dels seus pares, que es van establir als Estats Units des de Corea del Sud.

Personalment no m'ha decebut gens, aquest film, diguin el que diguin alguns crítics i la recaptació que ha aconseguit a les taquilles -que continua sent més que la de més d'una cinta d'èxit de l'estudi. És essència Pixar i una història que valdrà la pena anar veient amb els anys amb els nens a mesura que creixin i vagin entenent més coses, que és quelcom que podem dir de força títols de l'estudi.