Avui he de fer una altra entrada de comiat a persones que pels meus interessos culturals han estat importants i ens han deixat en els darrers dies, i justament el passat diumenge 29 d'octubre ens despertàvem amb dues defuncions que em saben particularment greu.
Una d'elles era la d'en Jordi Vila, actor de doblatge que també havia cantat algunes cançons de dibuixos animats molt emblemàtiques, com l'opening de Bola de Drac, el de Musculman, el de Ranma 1/2 o les dues cançons de Conan, el nen del futur, i fora de l'anime el recordo també per la cançó d'entrada de Garfield i els seus amics, sèrie que m'agradava molt, i Les fabuloses Tortugues Ninja, una de les meves sèries preferides fora de les japoneses.
La seva característica i inconfusible veu la tenim gravada al cervell els que vam créixer amb Bola de Drac gràcies a la seva cançó d'obertura, des de les paraules "anem-la a buscar...", però també venen al cap fragments d'altres cançons com ara "no és només un, sempre en són dos...", "els tens quan els necessites, i fins i tot quan no els vols..." o "per què el cor tremola així i els braços van cap al cel?".
I no només es dedicava a cantar cançons de sèries que ens van marcar, sinó que també doblava personatges, des del mateix protagonista de Musculman -i en Garfield- fins al monstre Bû de Bola de Drac, el vell Myôga d'Inu-yasha o diversos papers més petits en múltiples produccions, com ara pel·lícules de Bola de Drac, Doraemon o Shin-chan.
Ens ha deixat als 76 anys, però el seu llegat és innegable, i va tenir un gran moment quan es va celebrar a l'Auditori Fòrum un concert de música de Bola de Drac per part de l'Orquestra Simfònica del Vallès, amb la presència tant del cantant original japonès, Hiroki Takahashi, l'any 2019:
Com he dit al principi, però, no és l'única mort d'un famós dins de l'ampli àmbit del frikisme que hem hagut de lamentar, i és que també ens deixava, a l'encara més prematura edat de 54 anys, en Matthew Perry.
L'actor, conegudíssim sobretot, i amb molta diferència, pel seu paper de Chandler Bing a la coral i aclamada (i llegendària, i inoblidable, i tots els apel·latius positius que se li puguin dedicar) sitcom Friends, va començar bàsicament als anys 80, però va ser amb l'arribada dels 90 que va obtenir els seus primers papers importants, com ara a la comèdia Sydney (1990) o protagonitzant Home Free (1993).
Als 24 anys, però, i després que no tirés endavant el pilot d'una sèrie que s'havia de dir LAX 2194, va poder participar en el d'una altra sèrie anomenada Six for One, que després es va rebatejar com a Friends, on era el membre més jove del repartiment. Sobre aquesta llegenda de la televisió estatunidenca ja en vaig parlar en una entrada fa temps, concretament una dècada. Vegem-ne alguns grans moments del sarcàstic personatge interpretat per en Matthew Perry:
Després d'allò, que va durar fins al 2004 i va ser el seu èxit més gran, va continuar fent algunes pel·lícules i sèries, sense ni tan sols acostar-se a la fortuna que havia fet Friends, però en podem destacar igualment Studio 60 on the Sunset Strip (2006-2007), Mr. Sunshine (2011), Go On (2012-2013), The Odd Couple (2015-2017) o l'episodi especial Friends: The Reunion (2021), que no era ben bé una sèrie, sinó més aviat una celebració nostàlgica.
Les addiccions a l'alcohol i els calmants van marcar la seva carrera -va arribar a dir que no suportava veure's a Friends perquè els seus canvis notables de pes reflectien en quin tipus d'addicció es trobava en cada moment- i les seves relacions personals, a més de la seva salut. Quan escric aquesta entrada encara no s'han esclarit les causes de la seva mort, que va ser a casa seva, però tenint en compte el seu malaurat historial la cosa no pinta gaire bé. Sigui com sigui, que descansi en pau i gràcies per haver-nos fet riure tantíssimes vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada