Sèries: Servant

L'any passat em vaig comprar la PlayStation 5 i malauradament no hi he jugat gaire, però hi havia una promoció que permetia gaudir de 6 mesos d'Apple TV de franc i això sí que ho he aprofitat. Properament em veureu parlar d'algunes sèries que he vist allà, i la primera que hem finalitzat ha estat aquesta que us porto avui.

Val a dir que la meva motivació per començar-la va ser un tràiler força interessant, amb una premissa curiosa i la implicació d'un famós director de cinema, però ara veurem si la sèrie en si, al capdavall, valia la pena o no. 

Servant és una sèrie original de Tony Basgallop amb M. Night Shyamalan a la producció executiva que pertany al gènere del terror psicològic, amb elements de thriller i to dramàtic, i que ha tingut un total de 40 episodis entre 2019 i 2023. 

La premissa és força interessant, però no vull revelar gaires coses ni ara ni en tractar els personatges perquè perdria la gràcia si no l'heu vist, de manera que no m'hi estendré gaire ni podré, malauradament, entrar en gaires detalls, també per la mena de sèrie que és. 

Resulta que els Turner són un matrimoni benestant que viu en un edifici de Filadèlfia, als Estats Units, i comença la sèrie contractant una mainadera... per al ninot realista d'un nadó amb funcions terapèutiques per a la mare, atès que el seu nadó de debò, en Jericho, va morir quan només tenia 13 setmanes. 

La mainadera, doncs, es presenta a la casa i treballa de manera diligent, sense ni tan sols esmentar el fet que el nadó no és real. Això, que inicialment sembla una mostra de la seriositat amb què es pren el seu paper, evoluciona ja des del primer episodi en un seguit de fets inexplicables que caracteritzen la trama i la relació de la noia amb els personatges amb els quals interactua.

Però ja prou de dir-li "la mainadera" o "la noia", perquè és diu Leanne Grayson (Nell Tiger Free), i és el personatge al voltant del qual tenen lloc aquests fets més aviat paranormals que la sèrie presenta en petites dosis, mai res d'exagerat en termes d'efectes especials, tot molt intimista i propi de l'estil de l'esmentat Shyamalan, que també dirigeix alguns -no gaires- dels episodis de la sèrie.

La Leanne és excel·lent fent la seva feina, i pot ser dolça i encantadora, i tenir-la contenta té conseqüències positives per a les persones que ho fan possible, però si se l'ofèn, la seva venjança se serveix en plats ben freds, ja que rarament perd la compostura. 

L'altra dona del repartiment principal és la Dorothy Turner (Lauren Ambrose, vista a Six Feet Under), reportera de televisió i mare orgullosa que va quedar en un estat catatònic amb la mort del seu fill, i només va tornar a ser "ella mateixa", així entre cometes, amb l'ajuda de l'esmentat ninot d'aquests que anomenen "reborn", que tracta les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, com si fos de debò i aquí no hagués passat res.

Això amoïna la seva família, però l'han anat deixant fer per por que tornés a enfonsar-se, cosa que temen que torni a passar segons com es desenvolupin els esdeveniments, a més que la seva relació amb la Leanne, tot i que en va ser l'única valedora -els que recorden què va passar i creuen que això del ninot ja comença a durar massa no l'haurien contractat mai-, ens ofereix moments de tota mena, una autèntica muntanya russa d'interaccions que van des de considerar-la part de la família fins a fugir d'ella com en una pel·lícula de terror.

En Sean Turner (Toby Kebbell) és xef consultor -es veu que això existeix- i treballa des de casa, on a més de fer àpats pijos dia sí i dia també, recolza la seva dona fent el cor fort mentre ell sí que recorda la mort del seu fill i pateix per això, però també per haver de fer veure que el ninot és el Jericho de debò i en ser testimoni, és clar, de l'engany en què viu la Dorothy. 

Se sent responsable indirecte de la mort del seu fill perquè no era a casa quan va passar -en episodis posteriors se'ns explica, amb tacte però donant a entendre coses molt fortes, la tràgica defunció del nadó-, i probablement per això ara s'està a casa i es mostra servicial. En Sean és la primera víctima de la ira callada de la Leanne, però va aprenent a tolerar-la i fins i tot apreciar-la.

Això no vol dir que periòdicament no intenti conspirar per fer que la mainadera marxi, i el seu principal aliat és el seu cunyat Julian Pearce (Rupert Grint, l'inoblidable Ron Weasley de la saga cinematogràfica Harry Potter), un vividor, un tarambana, un baliga-balaga que per algun motiu passa cada dia per casa de sa germana i el seu marit per acabar-se els vins que col·lecciona en Sean i sopar-hi.

La seva relació amb la Leanne també és força de muntanya russa, amb extrems molt oposats, però en qualsevol cas és l'única persona, juntament amb en Sean, que vol que les coses tornin a ser com eren i, per desgràcia per a ell, més aviat s'ha d'adaptar al que es va trobant.

L'horror que se'ns presenta en petites dosis -que fan que no es perdi gaire el to realista- es barreja amb l'horror que ha hagut de viure aquesta família, un dolor inimaginable que cadascú ha gestionat com ha pogut amb les eines de les quals disposava, de manera que tenim una sèrie que combina gèneres de manera molt equilibrada, sense que cap dels dos s'acabi d'imposar del tot a l'altre en cap moment, si bé en acostar-nos al clímax de la història allò sobrenatural acaba agafant força.

Servant és una sèrie que atrapa, a cada episodi ens quedem amb ganes de veure'n el següent i trobo una llàstima que potser no sigui coneguda perquè pertany al catàleg d'una plataforma d'streaming que no és de les més populars. Hi ha diverses maneres de veure les sèries, però, així que si en teniu l'ocasió us la recomano.