Lectures: Tehanu

Si vau llegir les meves ressenyes anteriors de les novel·les de la saga Terramar, i si no ja us ho dic ara, m'agraden moltíssim. Tot i així, com que tinc tota la saga en un únic i gruixudíssim volum recopilatori de tapa dura, no me l'acostumo a endur fora de casa, i a casa tinc molt poc temps lliure.

És per això que vaig llegint la saga quan puc, però he de reconèixer que entre el llibre anterior i el que avui ens ocupa ha passat molt més temps del que tenia previst, i ja és mala sort.

Perquè Tehanu, la quarta novel·la de la gran obra fantàstica d'Ursula K. Le Guin, continua immediatament després dels fets de la tercera, The Farthest Shore, encara que es va publicar el 1990, 18 anys després de l'anterior, per motius que explica l'autora a l'epíleg.

Això ha suposat que anés una mica perdut amb segons quines referències, però a l'hora de la veritat tampoc hauria canviat tant, la cosa, atès que s'hi esmenten fets i personatges de les tres novel·les anteriors. En qualsevol cas, no impedeix gaudir de la lectura i seguir correctament la història, que és el més important. 

Si en Ged havia estat el protagonista del primer i el tercer llibres, aquí el personatge principal torna a ser la Tenar, la protagonista del segon, de manera que es produeix una alternança perfecta. La trobem després de dècades de l'última vegada, quan el mag la va rescatar de la presó daurada on vivia, i ara ja és una dona madura que ha estat muller, mare i ara vídua, però que duu una vida normal, lluny de l'àmbit de la màgia.

Tanmateix, a la seva joventut semblava destinada a formar-se en aquesta matèria, i va arribar a tenir un mestre, el mateix mestre d'en Ged, l'Ogion, que s'està morint i envia algú a avisar-la per tal de transmetre-li un missatge important. Paral·lelament, ella es fa càrrec de la Therru, una nena que ha estat horriblement desfigurada després d'una brutal agressió.

Tehanu és el viatge de la Tenar i la Therru tant d'anada com de tornada, per fer front al passat de totes dues, un de més remot i un de més immediat, mentre el present és llòbrec i esdevé més aviat una fugida del mal que les empaita. 

 

Sense voler entrar en més detalls d'una trama en què tampoc passen tantes coses, però que l'autora aconsegueix novament fer molt amena amb una prosa exquisida, podem dir que la quarta novel·la de la saga és més fosca, més intencionadament depriment, poc optimista, a més de tenir un evident missatge feminista en reflexionar sobre la marginació de les dones al món de la màgia en particular, però també en el general, i ho fa descrivint el món tal com és, sense estridències, amb situacions que podem extrapolar fora de la fantasia del llibre.

 

Hi ha, també, moments més amables, esperats retrobaments i girs inesperats que fan d'aquest llibre una altra peça imprescindible de l'univers Terramar, riquíssim en detalls i en la caracterització dels personatges, a més d'uns diàlegs que no abunden en un text principalment narratiu, però que quan apareixen ho fan per deixar empremta. Molt recomanat si heu seguit la saga fins aquí, i si no, no trigueu a començar-la. Recordeu, o sapigueu, que ja ho podeu fer en català.