Cinema: Wish

Veure pel·lícules al cinema amb la freqüència anterior a tenir descendència de poca edat és complicat, de fet impossible, i s'agreuja quan es tracta de films que no són aptes o de l'interès de la canalla. Afortunadament, quan es tracta d'animació, la cosa esdevé combinable i és per això que acostumem a poder gaudir al cinema de les estrenes més sonades amb la nena.

Ha estat el cas de la més recent de les pel·lícules de Disney, que enguany ha celebrat el centenari amb una proposta que, a més d'explicar una història, fa alguns autohomenatges i picades d'ullet a l'audiència coneixedora. Parlem-ne. 

Wish, en la versió catalana subtitulada com a El poder dels desitjos, és la nova pel·lícula de Disney, l'aposta de la companyia per a aquesta campanya de Nadal, i la dirigeixen Chris Buck i Fawn Veerasunthorn, amb guió d'Alison Moore i Jennifer Lee (aquesta última responsable del guió de Frozen i Frozen II a més de codirigir-les amb l'esmentat Chris Buck).

Anunciada al gener de 2022, la pel·lícula ens arribava el passat 24 de novembre amb una proposta d'estil clàssic i múltiples referències als 100 anys d'història de Disney, però potser ja és hora que parlem de l'obra en si.

La seva protagonista, l'Asha, és una noia de 17 anys que viu amb la seva cabreta Valentino, la seva mare i el seu avi, que justament fa els mateixos anys que Disney, tot i que no ho sembla pas ni pel seu aspecte ni per la seva agilitat. Tampoc per la gran diferència d'edat respecte de la seva neta, però qui sap, potser va ser pare molt tard. No s'explica, en tot cas.

La història té lloc al fictici regne de Rosas -així, en castellà-, un país insular fundat al Mar Mediterrani pel rei fetiller Magnífico, juntament amb la reina Amaya, com a paradís on els desitjos dels seu habitants són custodiats per ell i fets realitat de manera aleatòria en unes cerimònies mensuals que tothom espera amb ànsia i on pot ser agraciat en qualsevol moment de la seva vida... si té sort.

Resulta que la pel·lícula arrenca amb l'entrevista que ha de fet l'Asha com a candidata a aprenenta de maga amb el rei, i és en aquest context que se'ns explicarà com funciona, això dels desitjos, i on començarem a sentir, si no ens havia passat abans, l'olor de socarrim que fa tot plegat.

Sense voler entrar en més detalls de la trama per no aixafar res, només afegiré que Wish és un film sobre l'esperança, la llibertat, el preu de la pau i la capacitat d'entomar la vida tal com ve, sense enganyar-nos pensant que tot seran flors i violes i que tot anirà bé, encara menys perquè ho digui una figura autoritària.

Per fer front al conflicte que es desplega a la pel·lícula, l'Asha compta amb l'ajuda d'un estel que baixa del cel per proporcionar-li el recolzament de la seva màgia, un fet inaudit que dona lloc a l'aventura sense la qual la història no tindria gaire sentit.

És l'inevitable company-mascota de les obres de Disney, amb el permís de la cabra Valentino, és clar, però també hi trobarem molts tòpics i elements comuns amb les produccions de la totpoderosa companyia, a més de moltes referències a la seva pròpia història, que poden ser més o menys subtils, visuals, dins dels diàlegs o més directes i òbvies. 

A més de l'estel i la cabreta, l'Asha compta també amb els seus amics, una colla de set personatges, un dels quals amb tendència a esternudar, un altra de més tímida... -calen més pistes per agafar la referència?- que reaccionen de maneres diferents davant de les revelacions que els fa la protagonista.

Ens trobem, doncs, davant d'una simpàtica producció que, a més, homenatja l'evolució de la pròpia animació com a mitjà barrejant tècniques clàssiques i l'ús d'ordinadors, cosa que resulta en una mena de cel shading que no havíem vist en pel·lícules de Disney, i que cadascú decidirà si li agrada més o menys. 

Sigui com sigui, és la pel·lícula de Disney de 2023 i sembla que no ha funcionat gaire bé a les taquilles, però no és això el que ens importa a nosaltres. Si us agrada l'univers de la companyia, aneu a veure-la, o espereu que la pugin a Disney+, però sobretot quedeu-vos fins al final dels crèdits.