Sèries: The Morning Show

En publicar l'entrada sobre Servant ja vaig avisar que, aprofitant que estic gaudint d'uns mesos de regal de la subscripció a Apple TV gràcies a una promoció que hi va haver fa temps, aniria parlant de sèries que miro en aquesta plataforma d'streaming de gran qualitat però no tan coneguda com les "grans", i avui és el torn d'una altra d'aquestes produccions pròpies. 

En aquest cas tenim un repartiment amb algunes cares molt, però molt conegudes, el gran al·licient de la sèrie, però també una premissa poc explorada -almenys, que jo sàpiga-, que és el d'una cadena de televisió on s'esdevé una gran crisi.

The Morning Show crida l'atenció pel seu repartiment, que anirem repassant pel que fa als rostres més destacats, però com acostumo a fer, vull tocar breument les dades més tècniques i dir que es va estrenar a l'esmentada plataforma l'any 2019 i no fa gaire, el 8 de novembre d'aquest 2023, s'acabava la seva tercera temporada, que no serà l'última.

Inspirada pel llibre de 2013 Top of the Morning: Inside the Cutthroat World of Morning TV, de Brian Stelter, és una creació de Jay Carson i tracta temes d'actualitat, que pels anys que són no hauria de sorprendre que incloguin els efectes de la pandèmia del COVID-19 en els seus personatges i l'escenari principal de la trama. Però ja toca entrar en matèria, de manera que som-hi:

Les protagonistes femenines de la sèrie són la Bradley Jackson (Reese Witherspoon) i l'Alex Levy (Jennifer Aniston), que formen el duet presentador del programa de notícies i varietats matinal de la fictícia cadena UBA després que la segona nomeni la primera com a copresentadora seva al llegendari programa The Morning Show, que s'ha quedat sense una de les seves cares de moltíssims anys.

I això és així perquè qui ocupava aquest lloc, en Mitch Kessler (Steve Carell), ha estat destapat com a depredador sexual i acomiadat de manera fulminant, fet que ha causat un gran impacte en l'audiència i el personal de la cadena, començant per la seva parella televisiva.

El fenomen del #MeToo és l'òbvia inspiració d'aquesta trama, de fet s'esmenta explícitament, així com també els principals famosos que van ser denunciats públicament, però la sèrie, en la seva primera temporada, que és on es tracta amb més profunditat tot i que a la segona encara belluga malgrat el protagonisme de la pandèmia, desplega mitjançant les opinions, les reaccions i els comportaments dels personatges un debat, per a mi molt encertat, sobre la qüestió sense simplificar-la en blancs i negres, i mostrant tota mena de punts de vista i conseqüències dins del consens general que parlem de fets deplorables.

En paral·lel, tenim personatges que es fustiguen per no haver fet prou per aturar-ho, d'altres que no en tenien ni idea, algú que posa la seva imatge per davant de tot, algú altre que reprodueix els comportaments que públicament diu que vol eradicar i també, evidentment, les víctimes d'aquests comportaments inadequats per part del que havia estat una de les cares més estimades dels Estats Units.

Tot plegat coincideix amb l'arribada d'un nou director general de la cadena, en Cory Ellison (Billy Crudup), sang nova per a una veterana empresa que vol ser líder d'audiència però, com podem veure des del principi, un personatge que sembla que s'ho passi bé sembrant el caos, i que sempre mostra un somriure trapella.

Tanmateix, a mesura que avança la història li coneixem els punts febles i les parts més fosques, a més de veure com no sempre se surt amb la seva. És un personatge força interessant, que no acabem de decidir si ens cau bé o no, i que això se sostingui durant tres temporades té molt de mèrit.

Un personatge que es fa un tip de patir, fins al punt de resultar gairebé patètic, és el d'en Charlie "Chip" Black (Mark Duplass), productor executiu del programa i ase dels cops cada vegada que hi ha algun merder relacionat amb The Morning Show. 

És la típica persona sense la qual moltes altres no aconseguirien l'èxit de què gaudeixen, però que tot i així no se sent prou reconeguda. Això no vol dir, però, que no tingui els seus grisos, perquè els té.

La sèrie manté l'interès tocant diversos temes principals, a la tercera temporada és com afecta a la credibilitat d'una cadena de notícies la possible adquisició per part d'un multimilionari, però també ens parla del funcionament d'un programa de televisió, el caos que s'hi genera diàriament, les enveges, les traïcions, els greuges comparatius, el masclisme i en definitiva les misèries internes, perquè una cosa és el que veiem des de casa i una altra de molt diferent com són, en realitat, totes aquestes persones quan no hi ha una càmera gravant-les, tant de manera individual, amb els seus desastres personals, com pel que fa a les relacions entre elles.

The Morning Show atrapa per tot això, però també pel polsim de culebrot que tenen algunes de les seves situacions, i un repartiment excel·lent en què també veurem passar, amb papers més petits, intèrprets com la Julianna Margulies, en Martin Short, la Marcia Gay Harden, l'Stephen Fry o en Jon Hamm.