Quan estava de moda perquè n'havien sortit les pel·lícules, i també perquè acabava de descobrir la Jennifer Lawrence i la volia veure allà, em vaig endinsar a la trilogia de novel·les Els Jocs de la Fam, i em van agradar molt, com també les seves adaptacions cinematogràfiques.
Però vaig passar pàgina, mai més ben dit, i no vaig arribar a llegir la preqüela Balada d'ocells i serps, de 2020, ni vaig veure'n la corresponent pel·lícula.
Però gràcies a la recomanació d'una companya de feina sí que vaig voler llegir el cinquè llibre de la saga, una altra preqüela, que Suzanne Collins ha publicat aquest mateix 2025 i que Fanbooks no ha trigat en portar-nos en català.
La veritat és que no vaig voler ni mirar-ne la sinopsi, em pensava que la història estaria situada en un passat molt remot de Panem, així que em va sorprendre descobrir que el seu protagonista era un jove Haymitch Abernathy, personatge que vam conèixer a la trilogia original com un home de mitjana edat, destrossat per les addiccions i poc fiable com a mentor dels nous tributs del Districte 12, malgrat que ell havia estat l'últim vencedor dels Jocs d'aquell districte fins a l'aparició de la Katniss.
Tenint en compte que aquests llibres estan adreçats a un públic jove i els seus ingredients principals són l'acció i les relacions sentimentals dels protagonistes, podríem pensar que llegir sobre un edició passada dels Jocs de la Fam de la qual ja coneixem el vencedor no té gaire emoció, però em podeu creure: sí que en té, i molta.
D'acord, sabem que en Haymitch va vèncer, però com va ser escollit, com era la seva vida fins llavors -res a veure amb la desferra que coneixem del seu futur-, quins i com eren els seus companys tributs, i les peripècies que va haver de viure en la seva participació a la 50a edició són prou interessants com per fer-nos passar una pàgina rere l'altra, i la manera com l'autora ens deixa algun moment sorprenent o impactant al final de cada capítol en té bona part de la culpa.
També és molt interessant veure el protagonista quan encara era algú decent, digne d'admiració, identificar-nos amb ell i anar veient com el trauma que viu en aquesta aventura no desitjada el transforma. Però això no és tot, perquè l'autora ens té reservat un tram final duríssim, que acaba d'explicar per què el Haymitch que coneixíem dels llibres originals és com és. I està ben lligat.
No sé si m'agradarà tant, però gràcies a la impressió que m'ha fet aquest llibre ara sí que crec que donaré una oportunitat a l'altra preqüela. Però, de moment, us dic que si us agrada la saga i us falta llegir aquest llibre, no us penedireu de fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada