Sèries: Beef (segona temporada)

Recuperem una mica el ritme tradicional d'aquest blog després d'un breu període de temps en què les entrades s'han espaiat més pel simple motiu que no tenia temes de què parlar, i avui tornen les sèries, amb la segona temporada d'una que ja en el seu moment vaig dir que en principi era una minisèrie, i que probablement ho era abans que, a causa de l'èxit que va tenir, algú decidís que seria una sèrie antològica, així que puc fer una entrada sobre la seva segona temporada. 

La nova temporada de Beef, Bronca en la versió traduïda que podem veure subtitulada en català a Netflix, es va estrenar tres anys després de la primera, d'abril de 2023 a abril de 2026, però en comptes de 10 episodis la formen 8.

Una altra diferència és que, aquest cop, el repartiment no està dominat per intèrprets d'origen asiàtic, tot i que Corea hi està representada i d'una manera important. Aquesta vegada els seus protagonistes són estatunidencs, i els repassarem a continuació mentre comentem les circumstàncies argumentals de la temporada. 

Igual que a la primera temporada, ens trobem davant de la història d'un enfrontament que va escalant i que té unes conseqüències inesperades per a totes les parts implicades, que perden el control de la situació fins a uns extrems que freguen la comèdia.

Però podem veure clarament com l'acció depèn de dues parelles, i així és com ho tractaré. Començo per les cares més conegudes del repartiment, que fan dels personatges Josh Martín (Oscar Isaac, un dels meus actors preferits) i Lindsay Crane-Martín (Carey Mulligan), un matrimoni format pel mànager general d'un club de camp i la seva dona, que es dedica a l'interiorisme. 

Aparentment estan ben avinguts i es tracten braç a braç amb els ricatxos que constitueixen la clientela del club, però tant una cosa com l'altra són una aparença, perquè ni tenen el nivell socioeconòmic d'aquesta gent, ni sembla que se suportin l'un a l'altra en molts moments del seu dia a dia.

De fet, durant una discussió sortida de mare, amb crits i llançament d'objectes i tot, una parella d'empleats del club els enganxa i els grava amb el mòbil, i aquí comença tot plegat.

L'Austin Davis (Charles Melton) i l'Ashley Miller (Cailee Spaeny) són una jove parella ensucrada que ni tan sols ha discutit mai, tampoc és que portin gaire temps junts, però no trigarem en veure que hi ha discrepàncies importants i secrets que provoquen esquerdes en això que semblava perfecte.

Ell és un entrenador personal que intenta mantenir una clientela per complementar el seu sou de mitja jornada al club, i ella hi treballa però en una posició força baixa. El dia de l'esmentada discussió dels Martín, ells la presencien i fan servir el vídeo que graven per fer xantatge al seu cap i ascendir tant laboralment com en ingressos econòmics, un moviment astut i orquestrat sobretot per l'Ashley -l'Austin és igual de babau que ella, però ella té més iniciativa-, i segons el seu punt de vista necessari perquè, al capdavall, són joves que es troben en la impossible situació econòmica que tots coneixem, però és un moviment amb conseqüències devastadores. 

M'he allargat una mica amb la premissa de la temporada, però crec que era necessari. A partir d'aquí només diré que, com era d'esperar, sobretot si venim de la temporada anterior, la troca s'embolica de mala manera perquè, a sobre, aquestes aparences que volen mantenir els Martín tenen un cost elevat de manteniment, i el xantatge d'aquest parell de representants de la Generació Z només afegeix tensió i estrès a la vida de la parella més gran, i unes relliscades que són el germen del clímax de la història.

I quan entren en joc la nova propietària del club, una multimilionària coreana, amb un poder dels que controlen països, i la seva assistent, és quan els quatre personatges de què he parlat ja perden totalment el control de les seves vides, i cada capítol ens té amb l'ai al cor perquè sabem per experiència que no té pinta d'acabar bé. El darrer episodi, sobre el qual no explicaré res, té moments fins i tot delirants. De debò, no us la perdeu.

 

Sèries: Beef

Quan s'anuncien els guanyadors de premis de cinema i televisió és un bon moment per descobrir coses que potser ens haurien passat per alt per culpa de l'oferta excessiva que tenim a les plataformes de streaming, llevat que ens agradi buscar productes més desconeguts, de nínxol, que també està bé.

En el cas de la sèrie que avui ens ocupa, em va cridar l'atenció que la sèrie i els seus dos protagonistes rebessin premis tant als Globus d'Or com als Emmy, entre molts altres guardons i nominacions, i descobrir que era una minisèrie i que, per tant, no hi hauria d'invertir mesos, em va ajudar a prendre la decisió de veure-la.

Beef és una comèdia dramàtica pel director Lee Sung Jin per a Netflix que consta de 10 episodis que es van publicar a l'abril de 2023. Amb un repartiment d'intèrprets d'origen o ascendència asiàtica en la seva immensa majoria, explica la història d'una enemistat sorgida d'una disputa en un aparcament que, vista en perspectiva, té una importància inversament proporcional als extrems a què arriben els seus protagonistes.

Ell és en Danny Cho (Steven Yeun), un contractista de pa sucat amb oli que viu en un motel amb el seu germà i que no és especialment bo en res, tot i que intenta emmascarar amb una actitud falsament segura la sensació que és un perdedor. La mala sort que acostuma a tenir, combinada amb el seu costum de fer el mínim esforç, ajuden a què tingui aquesta percepció, i l'espectador la comparteix.

El seu somni és fer calés per construir una casa per als seus pares, que se'n van tornar a Corea després de perdre el motel, del qual eren propietaris, per culpa d'un cosí d'en Danny, i demostrar-los tant a ells com a si mateix que és un home en qui es pot confiar.

Ella és l'Amy Lau (Ali Wong), que té un negoci de plantes que està intentant vendre per una quantitat de diners que li solucionaria la vida mentre manté la família. 

L'Amy té un temperament fort i una obsessió amb les pistoles, i quan en Danny sense voler gairebé xoca contra el seu cotxe en fer marxa enrere a l'aparcament d'uns grans magatzems, ella li ensenya el dit del mig, cosa que desencadena una violenta persecució en cotxe pels carrers del seu veïnat tranquil als afores de Los Angeles.

En Danny viu amb el seu germà petit, en Paul (Young Mazino), un dropo que aparentment és una càrrega per al seu germà, però al darrere d'aquesta situació hi ha unes circumstàncies que coneixerem més endavant. 

En Paul juga un paper determinant, sense voler-ho, en la disputa entre en Danny i l'Amy, i desencadena algunes de les coses més greus que passen a la sèrie.

Per la seva banda, l'Amy viu amb el seu marit George (Joseph Lee), d'ascendència japonesa i escultor que viu a l'ombra de la fama del seu pare, ja desaparegut, que va tenir força èxit en l'ofici. Ell, en canvi, no en té tant com per mantenir la família, i principalment s'encarrega de tenir cura de la casa i la filla del matrimoni, la petita June (Remy Holt), ajudat en part per la seva pròpia mare, la Fumi (Patti Yasutake), que no s'entén gaire amb la seva nora.

En George és bon paio, atent i amable, però l'Amy el trova avorrit, i el fet d'haver de ser ella qui manté, pencant moltíssimes hores, la família, en una casa enorme d'un barri benestant, la té en constant tensió, agreujada pel moment decisiu en què es troba la possible venda del seu negoci.

És en aquest context d'infelicitat de tots dos, per motius diferents, que la disputa comença i, per desgràcia per a ells i el seu entorn, es va agreujant d'una manera absurda amb un intercanvi de putades que esdevé una competició que ni en Danny ni l'Amy volen perdre.

Així, la tragicomèdia està servida i ens trobem amb un desenllaç d'aquells que ens deixen una sensació de neguit, i ens fan reflexionar sobre les expectatives, la ira, les frustracions i com les canalitzem, així com sobre la forta unió d'aquests dos protagonistes basada en l'enemistat mútua. 

En principi, com he dit abans, és una minisèrie, però quan publico aquesta entrada llegeixo que s'està estudiant fer-ne una segona temporada, amb uns altres intèrprets i una altra història, ja que aquesta queda tancada, de manera que potser acaba esdevenint una sèrie antològica. Sigui com sigui, de moment tenim aquests més que notables 10 episodis.