Adeu a Keiji Fujiwara, la veu del pare d'en Shin Chan

Feia temps que no dedicava una entrada a la defunció d'algú relacionat amb el món del còmic, l'animació o l'entreteniment en general, cosa que malauradament no significa que no hi hagi hagut cap mort entre publicació i publicació d'aquestes característiques.

Tanmateix, el cas d'avui és especial, perquè es tracta d'un seiyû, un actor de veu o de doblatge, com a cadascú li agradi més, que per motius de feina estava ben acostumat a sentir. 

Es tracta d'en Keiji Fujiwara, de 55 anys, que posava la veu al pare d'en Shin Chan, en Hiroshi Nohara, o almenys ho va fer des del principi de la sèrie de televisió, el 1992, fins que el 2016 va ser substituït per en Toshiyuki Morikawa precisament perquè es va retirar temporalment per motius de salut que, com podem veure, han acabat malament.

Nascut el 5 d'octubre de 1964, va començar a treure partit de la seva veu cantant en un grup musical del qual va formar part a l'institut. Després va entrar en una escola d'interpretació i va formar part de grups teatrals, fins que va entrar a la seva primera agència i va debutar com a actor de doblatge a l'adaptació animada de Yokoyama Mitsuteru Sangokushi (1991-1992).

A banda del rol que recordarem més avall, a la seva extensa carrera hi trobem moltíssims papers, en general secundaris, en obres tan conegudes com Fullmetal Alchemist (Maes Hughes), Keroro (narrador i altres veus), Hunter x Hunter (Leorio), JoJo's Bizarre Adventure (Esidisi) o Attack on Titan (Capità Hannes), entre molts altres.



També va fer molt de doblatge als videojocs, amb l'Axel de la saga Kingdom Hearts i sobretot en Reno en diversos derivats del Final Fantasy VII, començant per la pel·lícula Advent Children i acabant al remake d'aquest 2020 del FFVII, com a feines més destacades. 

Però, és clar, el seu paper més representatiu per al públic català, tot i que nosaltres en vèiem la versió doblada de manera excel·lent pel també mític Marc Zanni, és el del pare d'en Shin Chan, en Hiroshi, i com que buscant-ne vídeos a YouTube no n'he trobat cap que fos en japonès, recupero el de l'escena en què jo mateix vaig sortir a la sèrie animada (no pas la meva veu, ni en japonès ni en cap altre idioma, però), en què el podem sentir intervenint diverses vegades.

Ja fa uns anys que m'encarrego de la revisió de les noves temporades de la sèrie i pel·lícules, i és una veu que recordo perquè hi estava força acostumat. Un cop recuperat de la malaltia, el senyor Fujiwara va anar tornant a acceptar encàrrecs, alguns dels quals en realitat represos.

També havia fet molt de doblatge de pel·lícules estatunidenques, amb papers destacats com ara el de Tony Stark / Iron Man a les pel·lícules de l'Univers Cinemàtic Marvel (i en alguns dibuixos animats on surt el personatge). Vegem-ne una escena:

S'informa que la seva defunció es va produir el passat dia 12 d'abril, i com desgraciadament acostuma a passar en aquests casos en què algú es retira o pateix una "llarga malaltia", ha estat de càncer.

Descansi en pau.

Surto a l'anime de Shin-chan!

Fa uns anys, mentre treballava a Daruma Serveis Lingüístics al costat d'en Marc Bernabé i la Verònica Calafell en qualitat de revisor dels textos que després omplien les versions traduïdes de diversos manga i anime (la millor feina que he tingut mai), vaig tenir l'ocasió de conèixer l'autor de Shin-chan, el malaguanyat Yoshito Usui, que era amic dels traductors que traslladaven al català i el castellà la seva obra, tant en versió manga com en versió anime.

Ja vaig explicar fa 4 anys, el Dia de l'Orgull Friki, que gràcies a allò em vaig endur no només un dibuix dedicat per l'autor, sinó també un cameo al manga, que es recopila al volum 49 de la col·lecció, inèdit aquí. Doncs bé, anys després ha arribat la versió animada d'aquella aventura en què els Nohara visiten Barcelona (situada a "Espanya" sense cap escrúpol, però els japonesos ja ho tenen, això), i encara que quan vaig saber que es feia no les tenia totes (al cap i a la fi jo "participava" en un gag curt i poca-solta) el cas és que també hi surto. 

A diferència de la versió en paper a l'animada m'han vestit, tant a mi com a les altres 3 persones relacionades amb l'empresa que també van ser retratades a la ficció, amb la samarreta del Barça, cosa que és d'agrair (podria haver estat de l'Espanyol, quin horror!). 

Representa que sóc el de l'esquerra, ja ho vaig explicar en posar la vinyeta del manga on apareixia, i si no us ho acabeu de creure també tenim el vídeo d'aquest episodi emès al Japó l'1 de novembre de 2013, on encara que no entengueu el japonès és evident que se m'esmenta, al minut 1 (en Marc Bernabé em truca des del cotxe i jo responc), i se'm pot veure, més o menys al minut 2.

Em fa molta il·lusió haver sortit tant al manga com a l'anime de Shin-chan, una obra que en format còmic va ser cancel·lada aquí fa temps i els dibuixos animats de la qual, almenys en català, em sembla que no tiren endavant (les pel·lícules, que surten en DVD, sí), però que sens dubte és coneguda per moltíssima gent a casa nostra. 

Crec que tinc motius per a estar content i orgullós d'haver aconseguit la frikada, poc freqüent, de sortir en un manga i en la seva corresponent adaptació en dibuixos animats, no crec que passi cada dia i, per què no, penso que tinc dret a fardar-ne si m'ho permeteu.