Surto a l'anime de Shin-chan!

Fa uns anys, mentre treballava a Daruma Serveis Lingüístics al costat d'en Marc Bernabé i la Verònica Calafell en qualitat de revisor dels textos que després omplien les versions traduïdes de diversos manga i anime (la millor feina que he tingut mai), vaig tenir l'ocasió de conèixer l'autor de Shin-chan, el malaguanyat Yoshito Usui, que era amic dels traductors que traslladaven al català i el castellà la seva obra, tant en versió manga com en versió anime.

Ja vaig explicar fa 4 anys, el Dia de l'Orgull Friki, que gràcies a allò em vaig endur no només un dibuix dedicat per l'autor, sinó també un cameo al manga, que es recopila al volum 49 de la col·lecció, inèdit aquí. Doncs bé, anys després ha arribat la versió animada d'aquella aventura en què els Nohara visiten Barcelona (situada a "Espanya" sense cap escrúpol, però els japonesos ja ho tenen, això), i encara que quan vaig saber que es feia no les tenia totes (al cap i a la fi jo "participava" en un gag curt i poca-solta) el cas és que també hi surto. 

A diferència de la versió en paper a l'animada m'han vestit, tant a mi com a les altres 3 persones relacionades amb l'empresa que també van ser retratades a la ficció, amb la samarreta del Barça, cosa que és d'agrair (podria haver estat de l'Espanyol, quin horror!). 

Representa que sóc el de l'esquerra, ja ho vaig explicar en posar la vinyeta del manga on apareixia, i si no us ho acabeu de creure també tenim el vídeo d'aquest episodi emès al Japó l'1 de novembre de 2013, on encara que no entengueu el japonès és evident que se m'esmenta, al minut 1 (en Marc Bernabé em truca des del cotxe i jo responc), i se'm pot veure, més o menys al minut 2.

Em fa molta il·lusió haver sortit tant al manga com a l'anime de Shin-chan, una obra que en format còmic va ser cancel·lada aquí fa temps i els dibuixos animats de la qual, almenys en català, em sembla que no tiren endavant (les pel·lícules, que surten en DVD, sí), però que sens dubte és coneguda per moltíssima gent a casa nostra. 

Crec que tinc motius per a estar content i orgullós d'haver aconseguit la frikada, poc freqüent, de sortir en un manga i en la seva corresponent adaptació en dibuixos animats, no crec que passi cada dia i, per què no, penso que tinc dret a fardar-ne si m'ho permeteu.

Repte trident literari (autors)

Bé, arribem a la tercera i última part d'aquest Repte Trident Literari iniciat per la Sparda del bloc Eleazar Writes i adaptat al manga per part de la Deirdre, i avui, després dels títols i els personatges, toca parlar dels autors, encara que com sempre respondré aquelles categories en les quals tinc alguna cosa a dir i deixaré les altres fora. 

AUTOR PREFERIT

En realitat no fa gaire vaig publicar una entrada sobre els meus 5 autors de manga preferits, i ja vaig dir que en el primer lloc podien ser tant l'Osamu Tezuka, el Déu del Manga, com en Mitsuru Adachi, amb la diferència que el primer d'ells és mort i el segon viu. 

Però com que tornarà a sortir després, deixo en Mitsuru Adachi i em decanto per l'Osamu Tezuka, el pare del manga tal i com el coneixem, autor de nombrosíssimes obres i creador d'un estil gràfic i uns gèneres que, amb evolucions diverses, continua en els nostres dies.

També el trobaríem a la categoria d'AUTOR DEL QUE HE LLEGIT MÉS TÍTOLS i a la d'AUTOR AMB QUI M'AGRADARIA PASSAR UN DIA, cosa que evidentment no és possible des que jo tenia 7 anys.

AUTORA PREFERIDA

Al repte original, després d'escriptor preferit, vénen dues categories que són una mica redundants, i són la de millor escriptor i millor escriptora. Doncs bé, com que ja he dit el que considero el millor autor (i per això seria el meu preferit), posarem aquí la meva autora preferida, com ja vaig dir la Rumiko Takahashi, creadora de grans èxits com Urusei Yatsura, Ranma 1/2, Inu-yasha i coses aparentment menors però potser millors i tot com són Maison Ikkoku i The One Pound Gospel, sense oblidar les seves històries curtes.

AUTOR QUE M'HA DECEBUT

Aquí tinc clar que és l'Akira Toriyama, per com s'ha ajagut a gratar-se'ls a dues mans des que va acabar Bola de Drac. Ja ho vaig dir també el dia que vaig parlar dels meus autors preferits, i ell era en la cinquena posició del Top 5, però fer Dr. Slump i Bola de Drac i que això et permeti viure la resta dela vida sense fer cap obra llarga més no vol dir que quedis igual de bé que l'abans esmentada Rumiko Takahashi, que no descansa malgrat que és una de les persones més riques del seu país.

AUTOR DEL QUE TINC MÉS CÒMICS SIGNATS

Doncs aquí no tinc un guanyador, perquè malauradament els autors que vénen als Salons del Manga o del Còmic només vénen una vegada, per tant tenim un empat entre la Wataru Yoshizumi (Marmalade Boy) i l'Izumi Matsumoto (Kimagure Orange Road).

AUTOR QUE M'HAURIA AGRADAT SER

Probablement el mestre Naoki Urasawa, perquè tant se val el mitjà que utilitza: és un escriptor de thrillers de la mida d'un campanar i jo, com a aspirant a escriptor que sóc, encara que faci poc per demostrar-ho, voldria escriure històries tan interessants com les que ens porta l'autor de Cinturó Negre (no és el millor exemple de thriller, però), Monster, 20th Century Boys o Pluto, entre moltes altres.

AUTOR QUE CONEC PERSONALMENT

A veure, hem d'agafar el "personalment" amb pinces, perquè tampoc no és que el conegués amb profunditat ni ens trobéssim més d'una vegada, però tinc l'orgull d'haver compartit un àpat amb el mestre Yoshito Usui (1958-2009), creador d'en Shin-chan, en pau descansi. 

Va ser en un context de feina i gràcies a en Marc Bernabé i la Verònica Calafell, ells sí amics personals de l'autor, i d'aquella trobada em vaig endur un dibuix signat d'en Botxan i l'envejable aparició en forma de cameo al volum 49 del manga, inèdit aquí, a banda de l'experiència de conèixer algú tan important en la indústria.

AUTOR QUE M'AGRADARIA QUE TINGUÉS MÉS RECONEIXEMENT

Ja us he dit que en Mitsuru Adachi sortiria més tard, i aquí el teniu: el meu autor preferit viu, que en canvi és molt ignorat a l'estat espanyol (i les edicions de les poques obres que han arribat d'ell, o bé les obres en si, no han estat les més encertades), mentre que a França i Itàlia, el primer món pel que fa a manga a Europa, el coneix tothom i s'ha publicat tot el que ha fet.

Un autor enorme que fa un retrat inigualable de la joventut, la vida als instituts, l'esport, l'amor i la quotidianitat, que domina com ningú els silencis i explica el que vol sense ni una sola paraula, quan és necessari. Em fa molta ràbia que no sigui un dels autors de referència entre els otakus de l'estat espanyol, ho hauria de ser encara que fos només per Touch.

 

AUTOR SOBREVALORAT

Si de l'apartat anterior s'entén que considero infravalorat en Mitsuru Adachi, deixeu-me que us digui que per a mi la Naoko Takeuchi és una autora sobrevalorada. Què ha fet, a banda de Sailor Moon i Sailor V? Doncs més coses, però no les coneixem. En canvi, és una autora que faria embogir el públic d'un Saló del Manga si vingués, i tot per una única obra (o saga, vaja). 

A més, tot i que és una història que m'agrada i que reconec que enganxa (altrament no tindria el reconeixement que té), crec que l'autora falla en les escenes d'acció, sempre confuses, i a l'hora d'aconseguir una narració versemblant (personatges que apareixen on són uns altres en un segon, sense que s'expliqui com hi han arribat, seria un dels exemples recurrents a l'obra), deixant de banda un tema del que sempre m'he queixat: diàlegs estúpids.

AUTOR QUE EM VA SORPRENDRE POSITIVAMENT

M'agrada més el shônen/seinen que el shôjo/josei, no és cap secret, ni és sorprenent i al cap i a la fi moltes de les persones que estan fent aquest Repte Trident Literari en versió manga parlen exclusivament de manga per a noies o dones joves, però sí que he llegit manga amb aquest públic objectiu i ho continuo fent. 

Doncs bé, el nom de l'Ai Yazawa el coneixia, així com el de Nana, però no m'hi vaig interessar fins fa poc i, malgrat que esperava que estigués bé, no sabia que m'agradaria tant, de manera que aquesta és la meva sorpresa positiva.

AUTOR MÉS ESTRANY

En aquesta categoria sonaran noms com el de Suehiro Maruo, Shintarô Kago o Usamaru Furuya, però com que no he llegit res de cap d'ells em decanto per en Hideaki Sorachi, autor de la cancel·lada i infravaloradíssima, divertidíssima i dement Gintama.

La seva manera de barrejar conceptes, el seu humor totalment esbojarrat, els seus autoretrats on el representa un mico buriller i els comentaris que fa a títol personal l'han fet mereixedor d'aparèixer aquí.

UNA CITA D'UN AUTOR

Tornarem a esmentar el Déu del Manga, perquè diuen que just abans de morir de càncer d'estómac, a l'edat de 60 anys, va pronunciar aquestes paraules: "Us ho prego, deixeu-me treballar!", naturalment en japonès. Molt adequades per a un dels autors més prolífics i influents del còmic mundial.

Amb això hem acabat el Repte Trident Literari versió manga, després de la qual cosa el bloc torna a la normalitat i us tornaré a bombardejar amb ressenyes de còmics i sèries, no patiu. 

 

  

Adéu, Yoshito Usui

El d'avui és el missatge número 100 al bloc i volia dedicar-lo a inaugurar la secció de personatges, però l'actualitat em força a parlar de la trista desaparició de l'autor de Crayon Shin-chan, el mestre Yoshito Usui, a l'edat de 51 anys a causa d'un accident a la muntanya.

Aquest era el primer número de Shin-chan en català, en aquella primera edició que Planeta va deixar incabada i que també va sortir en castellà, tot i que menys números. Tot i així, ara s'està reeditant en uns volums més gruixuts, però només en castellà.

Bé, Yoshito Usui va néixer el 1958 i va debutar amb l'obra Darakuya Store Monogatari el 1987, i el 1990 (després d'haver fet altres coses com Office Lady Gumi, Scrambled Egg, Mix Connection, Unbalance Zone o Supper Mix, però en desconec les dates de publicació i no he estat capaç de trobar-les, amb l'excepció dels sis volums entre 1992 i 2003 de Super Shufu Tsukimi-san) naixia Crayon Shin-chan, l'obra que el va fer famós, tant al Japó com a la resta d'Àsia, a Amèrica del Sud, els Estats Units i sobretot, i a molta distància per sobre, a l'estat espanyol previ pas per Catalunya. El va impressionar que concretament en aquest territori la seva obra triomfés tant, i en un episodi va fer que la família Nohara viatgés a Barcelona. Un episodi on, per cert, ell hi surt autoretratat.

És difícil trobar algú que no n'hagi sentit a parlar, d'en Shin-chan, i per desgràcia ha provocat polèmica en tots aquests països on ha tingut èxit. El problema és ben senzill: es tracta d'un còmic protagonitzat per un nen de cinc anys d'allò més irreverent, que sembla ximplet però que amb les seves intervencions dóna més d'una lliçó als adults. Al cap i a la fi és un manga per a adults protagonitzat per un nen de llar d'infants, i l'emissió de la sèrie en horari infantil a tot arreu va ser el que va provocar el problema, per tant és una qüestió de criteri de les cadenes de televisió estrangeres, que no van estudiar prou bé la sèrie.

Aquí tenim la introducció de l'anime, que ha superat els 675 episodis des que va començar el 1992. El manga en què es basa ha arribat a les 49 entregues i encara es publicarà unes setmanes més a la revista original Weekly Manga Action, ja que abans de morir el mestre havia entregat material.

L'èxit de la seva obra va ser tan espectacular que, a banda de la sèrie de televisió, se'n van fer 17 llargmetratges i 23 videojocs. I acabaré dient, o recordant perquè ja n'havia parlat, que vaig tenir la sort, el privilegi de conèixer en persona un home a qui no agradava gaire que el veiessin, de fet no permetia que se'n publiqués cap foto, però que es va mostrar molt simpàtic i a banda de dedicar-me un dibuix em va fer l'honor de fer-me sortir en forma de cameo en una de les darreres històries del maleducat més entranyable de la història del còmic.

Se'n va per culpa d'una caiguda per un precipici de la muntanya on anava a fer senderisme sovint. El dia 11 de setembre, dia històricament trist i ara encara més, va desaparèixer sense deixar rastre, ahir es va trobar un cos que es temia que fos el d'ell i avui s'ha confirmat després de fer-li les proves d'identificació pertinents. Un cop molt dur per a la família, els amics i els fans d'arreu del món. Descansi en pau.