Lectures: Beautiful World, Where Are You

Quan un autor m'agrada vull llegir-ne més coses i acostumo a comprar-me o agafar de la biblioteca més llibres seus, i després del que vaig gaudir de Normal People, i precisament quan la vaig anar a tornar a la biblioteca, vaig veure a la prestatgeria dues novel·les més de la seva autora, i vaig decidir endur-me'n una, que em vaig posar a llegir en arribar a casa.

El llistó estava molt alt, i la portada és plena de cites de ressenyes que la posen pels núvols, així que en tenia moltes ganes. Ha estat a l'altura, però, de les meves expectatives?  

Beautiful World, Where Are You és una novel·la de Sally Rooney de 2021 que gira al voltant de dues amigues dels principis de la trentena que viuen separades, una a Dublín i l'altra en un poble que no està tan lluny, però que per motius de feina i malentesos sembla que sigui a una distància insuperable.

La que viu al poble es diu Alice i és una novel·lista famosa, mentre que l'altra es diu Eileen i treballa d'editora en una revista de poca importància. S'escriuen e-mails l'una a l'altra explicant-se la vida i també filosofant sobre diverses qüestions que les preocupen sobre el món actual, uns textos que poden ser una mica farragosos i esnobs, i que certament no han ajudat a que jo llegís el llibre al ritme que esperava, sobretot venint de l'anterior novel·la de l'autora irlandesa, però bé, això és un altre tema, i estem parlant de la trama.

No m'hi allargaré gaire perquè ni vull fer spoilers ni la cosa dona per a tant, això serà una ressenya breu, però un tema al voltant del qual giren les vides de les dues dones, com ens passa a tantes persones, és el sentimental. L'Eileen està enamorada, des d'adolescent, d'en Simon, amic comú de totes dues, un bon home que a més és molt atractiu i que la tracta de meravella en el seu paper de millor amic, però que segons l'Eileen és poc accessible emocionalment. Per la seva banda, l'Alice ha conegut un home allà al poble, en Felix, que a diferència dels altres tres personatges té uns interessos allunyats de la literatura i la política, una reputació discutible i una honestedat innecessàriament brutal.

 

La novel·la ens va explicant, amb alternança entre capítols narratius i d'altres en forma dels e-mails que esmentava, uns mesos de la vida de les dues dones, amb els seus traumes personals i familiars, els respectius alts i baixos en les seves relacions sentimentals i també en la seva pròpia amistat, que trontolla en més d'una ocasió.

Som testimonis dels drames i les preocupacions de les dues dones, reflex d'una generació que ja em comença a quedar per sota, en un text que a mi no m'ha resultat tan amè com el de Normal People -també he de dir que m'he entestat a llegir-lo en sessions al llit abans de dormir i la son m'ha impedit avançar gaire, però que l'embranzida final l'he fet de dia i m'hi he enganxat més-, ni la història m'ha emocionat com aquella, tampoc hi han ajudat les expectatives provocades pels extractes de crítiques que deia al principi, però que naturalment no em penedeixo d'haver llegit, i m'ha convençut de continuar llegint el que hagi fet i vagi fent aquesta senyora. Al capdavall, té una manera de narrar que em captiva amb la seva capacitat de ser extremament descriptiva i minuciosa amb detalls com els sons, les olors, la roba dels personatges o els seus gestos sense que això entorpeixi la lectura com de vegades sí que passa amb altres autors.

Suposo que la continuaré llegint en versió original, però he d'esmentar que tenim tota la seva obra disponible en català, en aquest cas amb el nom d'On ets, món bonic, d'Edicions del Periscopi, que també té Gent normal i Intermezzo, mentre que el seu debut, Converses entre amics, és de La Magrana. 

 

Sèries: Misfits

Ahir vaig acabar de veure la tercera temporada d'aquesta popular sèrie britànica i sense esperar gaire em disposo a parlar-ne, tot recomanant-la (si no, no en faria cap entrada) però avisant els gurmets que només miren sèries de l'HBO que no crec que els agradi. Ara, si sou dels que us deixeu endur pel que en diu la crítica, la sèrie va guanyar el 2010 el BAFTA a la millor sèrie dramàtica i a la millor actriu de repartiment per a la Lauren Socha.

Misfits és una sèrie britànica de gènere fantàstic que agradarà a qualsevol fan dels còmics de superherois i també al públic casual. Jo, que no tinc manies pel que fa a gèneres i orígens de les sèries, n'he gaudit força (i espero continuar-ho fent quan se n'estreni la quarta temporada el proper hivern), però he de reconèixer que el tema no em cridava especialment, malgrat que sóc devorador precisament de còmics de superherois.

A Misfits la premissa difícilment podria ser menys realista: una colla de joves que estan fent serveis a la comunitat perquè cadascun d'ells ha comès algun delicte o falta són víctimes d'un llamp que, en comptes de matar-los, els dóna superpoders. 

Algunes d'aquestes habilitats són més útils que les altres, i també anirem coneixent altres personatges, secundaris o amb protagonisme en un sol capítol, que serviran per tal de presentar una pila de poders i fer-nos reflexionar sobre els avantatges i desavantatges de posseir-los. 

L'estructura de la sèrie fa que a cada episodi coneguem un nou poder mentre el quintet protagonista intenta passar els dies amb la màxima discreció possible, sense cap intenció de fer servir els poders per a res gaire important ni salvar el món, però sense voler-ho s'aniran ficant cada cop en més merders i es veuran obligats a emprar aquests poders per sortir-se'n. Repassem els personatges principals?

En Nathan Young (Robert Sheehan) és d'aquelles persones que no saben quan s'han de posar serioses, un provocador de vergonya aliena constant que només es fa gràcia a si mateix, però que tot i així ens acaba resultant entranyable. El seu poder... no l'avançaré.

En Curtis Donovan (Nathan Stewart-Jarrett) era atleta fins que es va ficar en el merder que el va dur als serveis comunitaris, i és bastant assenyat. El seu poder és el de retrocedir en el temps, que si es fa servir bé pot ser molt útil.

L'Alisha Bailey (Antonia Thomas) és el personatge femení atractiu i de caràcter provocatiu que hi ha a tantes sèries i productes de ficció en general. L'atracció entre ella i en Curtis és evident des del primer moment, però el seu poder, que potser s'hauria de posar entre cometes, els impedeix tenir una relació normal: quan algú la toca embogeix de luxúria i no s'aturarà davant de res fins que no consumi aquest desig. L'Alisha tindrà una interessant evolució al llarg de la sèrie, malgrat el seu poder inútil. 

En Simon Bellamy (Iwan Rheon) és tímid, automarginat i se sent ignorat pels altres. En Nathan, per exemple, sempre l'està burxant. Si tots els personatges tenen un poder que té a veure amb la seva situació personal i els seus propis desitjos, en Simon té el de la invisibilitat. Igual que l'Alisha, tindrà una interessant evolució al llarg dels episodis, bastant sorprenent i ben trobada.

He deixat per al final la meva preferida, la Kelly Bailey (Lauren Socha), que casualment té el mateix cognom que l'Alisha però, evidentment, no n'és familiar. La Kelly és una noia dels barris baixos amb un accent particular, complicadet d'entendre si es veu la sèrie en versió original (molt recomanat). El seu poder és llegir la ment i és fàcil que li agafem molt d'afecte. Almenys a mi m'ha passat.

A banda d'aquests també hi ha secundaris interessants, com la Nikki, en Shaun (un dels agents de la condicional que els vigilen), en Rudy o en Seth, que possibilita (no avançaré com) que la sèrie no es faci repetitiva. La primera temporada de Misfits té 6 episodis, la segona 7 i la tercera 8. A més, hi ha un webisode curtet que va bé mirar abans de començar la tercera. I de moment ja està. Pocs capítols i força amens que permeten posar-se al dia amb relativa facilitat.