Sèries: Life in Pieces

Començar una sitcom reconec que normalment em fa mandra. Són sèries autoconclusives, sense una trama que s'allarga en el temps, i per tant no m'enganxen tant com per sentir la necessitat de devorar-les. Amb els anys n'he començat algunes que vaig tirant endavant molt poc a poc, sense posar-me mai al dia, mentre que d'altres les segueixo setmana a setmana. 

Evidentment hi ha excepcions, comèdies de situació que m'encanten, com Friends, però en general les considero entreteniment per a moments en què no hi ha res més per veure. Ara bé, de vegades sorgeixen agradables sorpreses, com Modern Family, i la que ocupa l'entrada d'avui.

És precisament amb aquesta última que es podria comparar fàcilment Life in Pieces, però resulta que té personalitat pròpia i la semblança amb la sitcom que ha arrasat durant els darrers anys no és tan intensa com ens podria semblar en un primer moment, i llegint-ne sinopsis.

De fet, sí que hi ha semblances, i per exemple aquí (en anglès) ens les remarquen. Però considerar que Life in Pieces és una còpia de Modern Family trobo que és un error. En tots dos casos hi ha uns avis i uns fills amb els seus respectius fills, les històries es divideixen en famílies nuclears i alhora interactuen constantment, però la "imitació" no va gaire més lluny.

Creada per Justin Adler, aquesta sèrie ens presenta episodis dividits sempre en 4 segments o peces -d'aqui el títol-, cadascun dels quals protagonitzat per un dels nuclis de la família, tot i que com he dit més amunt les seves històries s'entrecreuen de manera general i amb freqüència.

Comencem el repàs dels personatges amb el matrimoni més gran, format per en John Short (James Brolin), un pilot d'avió retirat, i la seva dona, la terapeuta Joan Pirkle Short (Dianne Wiest). Formen una entranyable parella d'avis més aviat moderns i actius, que observen orgullosos els seus 3 fills i les famílies que aquests han format.

La més gran, la Heather (Betsy Brandt, vista a Breaking Bad i en alguns capítols de Masters of Sex), és mestressa de casa i està casada amb en Tim Hughes (Dan Bakkedahl), un dentista que vol fer que el seu sogre se senti orgullós d'ell, però es força maldestre i té idees de bomber.

Els seus fills són en Tyler (Niall Cunningham), la Samantha (Holly J. Barrett) i la petita Sophia (Giselle Eisenberg), i aquesta última, amb la seva manera de parlar i actuar força madura, és segurament l'estrella de la família.

El fill mitjà d'en John i la Joan és en Matt (Thomas Sadoski), divorciat que viu al garatge dels seus pares i que a l'inici de la sèrie ha començat a sortir amb la Colleen (Angelique Cabral), una noia que viu amb el seu ex, que encara no ha marxat de la casa que compartien.

En el seu cas els temes principals són les cites dels primers mesos d'una parella, a més de la situació ridícula que representa que en Matt estigui instal·lat en un garatge i no tingui, de fet, casa pròpia.

I el petit és en Greg (Colin Hanks, vist a Dexter i la sèrie de Fargo, a més de conegut per ser el fill d'en Tom Hanks), casat amb la Jen (Zoe Lister-Jones), advocada, i tots dos estrenen paternitat al primer episodi.

Les seves trames giren, naturalment, al voltant de la seva filla, la Lark, i la seva inexperiència com a pares, sense deixar de banda els recursos humorístics que es poden extreure de la vida dels matrimonis.



La gràcia de Life in Pieces és aquesta estructura de petites històries dins un mateix episodi, cadascuna d'elles representada per una paraula de les quatre que formen el títol de cada episodi. Una estructura que dóna una immensa agilitat als capítols, que es fan d'allò més amens, però que està acompanyada per uns guions esbojarrats i interpretacions més que notables d'uns actors que dominen la comèdia, i que en més d'un cas, si ja els coneixíem d'abans, ens demostren que saben canviar perfectament de registre.

Per tant, la recomano perquè dins la gran quantitat de comèdies de situació que podem trobar, ara i en el passat, i malgrat que totes s'assemblen en alguna cosa, Life in Pieces és una proposta una mica diferent que, encara que no sigui del gust de tothom, veure'n un o dos episodis (dels 22 de què ha constat la primera temporada) en el pitjor dels casos esdevé una bona manera de passar amb prou feines tres quarts d'hora.