Sèries: Servant

L'any passat em vaig comprar la PlayStation 5 i malauradament no hi he jugat gaire, però hi havia una promoció que permetia gaudir de 6 mesos d'Apple TV de franc i això sí que ho he aprofitat. Properament em veureu parlar d'algunes sèries que he vist allà, i la primera que hem finalitzat ha estat aquesta que us porto avui.

Val a dir que la meva motivació per començar-la va ser un tràiler força interessant, amb una premissa curiosa i la implicació d'un famós director de cinema, però ara veurem si la sèrie en si, al capdavall, valia la pena o no. 

Servant és una sèrie original de Tony Basgallop amb M. Night Shyamalan a la producció executiva que pertany al gènere del terror psicològic, amb elements de thriller i to dramàtic, i que ha tingut un total de 40 episodis entre 2019 i 2023. 

La premissa és força interessant, però no vull revelar gaires coses ni ara ni en tractar els personatges perquè perdria la gràcia si no l'heu vist, de manera que no m'hi estendré gaire ni podré, malauradament, entrar en gaires detalls, també per la mena de sèrie que és. 

Resulta que els Turner són un matrimoni benestant que viu en un edifici de Filadèlfia, als Estats Units, i comença la sèrie contractant una mainadera... per al ninot realista d'un nadó amb funcions terapèutiques per a la mare, atès que el seu nadó de debò, en Jericho, va morir quan només tenia 13 setmanes. 

La mainadera, doncs, es presenta a la casa i treballa de manera diligent, sense ni tan sols esmentar el fet que el nadó no és real. Això, que inicialment sembla una mostra de la seriositat amb què es pren el seu paper, evoluciona ja des del primer episodi en un seguit de fets inexplicables que caracteritzen la trama i la relació de la noia amb els personatges amb els quals interactua.

Però ja prou de dir-li "la mainadera" o "la noia", perquè és diu Leanne Grayson (Nell Tiger Free), i és el personatge al voltant del qual tenen lloc aquests fets més aviat paranormals que la sèrie presenta en petites dosis, mai res d'exagerat en termes d'efectes especials, tot molt intimista i propi de l'estil de l'esmentat Shyamalan, que també dirigeix alguns -no gaires- dels episodis de la sèrie.

La Leanne és excel·lent fent la seva feina, i pot ser dolça i encantadora, i tenir-la contenta té conseqüències positives per a les persones que ho fan possible, però si se l'ofèn, la seva venjança se serveix en plats ben freds, ja que rarament perd la compostura. 

L'altra dona del repartiment principal és la Dorothy Turner (Lauren Ambrose, vista a Six Feet Under), reportera de televisió i mare orgullosa que va quedar en un estat catatònic amb la mort del seu fill, i només va tornar a ser "ella mateixa", així entre cometes, amb l'ajuda de l'esmentat ninot d'aquests que anomenen "reborn", que tracta les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, com si fos de debò i aquí no hagués passat res.

Això amoïna la seva família, però l'han anat deixant fer per por que tornés a enfonsar-se, cosa que temen que torni a passar segons com es desenvolupin els esdeveniments, a més que la seva relació amb la Leanne, tot i que en va ser l'única valedora -els que recorden què va passar i creuen que això del ninot ja comença a durar massa no l'haurien contractat mai-, ens ofereix moments de tota mena, una autèntica muntanya russa d'interaccions que van des de considerar-la part de la família fins a fugir d'ella com en una pel·lícula de terror.

En Sean Turner (Toby Kebbell) és xef consultor -es veu que això existeix- i treballa des de casa, on a més de fer àpats pijos dia sí i dia també, recolza la seva dona fent el cor fort mentre ell sí que recorda la mort del seu fill i pateix per això, però també per haver de fer veure que el ninot és el Jericho de debò i en ser testimoni, és clar, de l'engany en què viu la Dorothy. 

Se sent responsable indirecte de la mort del seu fill perquè no era a casa quan va passar -en episodis posteriors se'ns explica, amb tacte però donant a entendre coses molt fortes, la tràgica defunció del nadó-, i probablement per això ara s'està a casa i es mostra servicial. En Sean és la primera víctima de la ira callada de la Leanne, però va aprenent a tolerar-la i fins i tot apreciar-la.

Això no vol dir que periòdicament no intenti conspirar per fer que la mainadera marxi, i el seu principal aliat és el seu cunyat Julian Pearce (Rupert Grint, l'inoblidable Ron Weasley de la saga cinematogràfica Harry Potter), un vividor, un tarambana, un baliga-balaga que per algun motiu passa cada dia per casa de sa germana i el seu marit per acabar-se els vins que col·lecciona en Sean i sopar-hi.

La seva relació amb la Leanne també és força de muntanya russa, amb extrems molt oposats, però en qualsevol cas és l'única persona, juntament amb en Sean, que vol que les coses tornin a ser com eren i, per desgràcia per a ell, més aviat s'ha d'adaptar al que es va trobant.

L'horror que se'ns presenta en petites dosis -que fan que no es perdi gaire el to realista- es barreja amb l'horror que ha hagut de viure aquesta família, un dolor inimaginable que cadascú ha gestionat com ha pogut amb les eines de les quals disposava, de manera que tenim una sèrie que combina gèneres de manera molt equilibrada, sense que cap dels dos s'acabi d'imposar del tot a l'altre en cap moment, si bé en acostar-nos al clímax de la història allò sobrenatural acaba agafant força.

Servant és una sèrie que atrapa, a cada episodi ens quedem amb ganes de veure'n el següent i trobo una llàstima que potser no sigui coneguda perquè pertany al catàleg d'una plataforma d'streaming que no és de les més populars. Hi ha diverses maneres de veure les sèries, però, així que si en teniu l'ocasió us la recomano. 

El temps no perdona: Six Feet Under

Una de les meves sèries preferides ever és la que també, per a molts, té el millor final que s'ha fet mai en una sèrie de televisió. Parlo de Six Feet Under, una de les llegendes de la història recent de l'HBO que ja era televisió amb majúscules uns anys abans que es produís aquesta febre per les sèries tan generalitzada, i en una època en què les sèries de qualitat cinematogràfica encara eren poques. 

Però aquest estiu farà 12 anys que va acabar, i com que fa molt de temps que no escric en aquesta secció sobre com ha tractat els actors i les actrius de sèries concretes el pas del temps, aprofito per fer una ullada a què se n'ha fet, dels seus protagonistes.

Comencem pel seu protagonista més clar, encara que hi ha més personatges que tenen un pes gairebé de protagonista. Un dels pocs casos en què el protagonista d'una sèrie és també el meu personatge preferit, en Nate Fisher era interpretat per en Peter Krause, que actualment té 51 anys. 

També és dels que han tingut més èxit després de Six Feet Under, que va acabar el 2005: Ja el 2006 va protagonitzar la minisèrie The Lost Room, de 2007 a 2009 el vam poder veure a Dirty Sexy Money, va ser el protagonista també de Parenthood de 2010 a 2015 i des de 2016 el tenim a la fresca The Catch. 

El seu germà David, que tenia la cara i la veu d'en Michael C. Hall, és evident que va tenir l'èxit més gran de tots, per popularitat de la sèrie, amb Dexter, on feia un paper totalment allunyat del discret i tímid germà mitjà dels Fisher. Ara té 46 anys.

Curiosament, a la tele se l'ha pogut veure molt poc, des que va acabar la sèrie al 2013, i tornarà amb el petit paper de John F. Kennedy a la propera temporada de The Crown, però últimament s'ha dedicat més al teatre, i actualment se'l pot veure a Broadway, a l'obra Lazarus.

La Lauren Ambrose era la germana petita, la Claire, rebel i orientada a l'art, i segurament és la que ha triomfat menys després de la sèrie. 

Ha tingut papers més o menys recurrents en diverses produccions, però actualment, a l'edat de 39 anys, surt en un petit paper a la ressuscitada The X-Files. 

La mare d'ells, la Ruth, era interpretada per la Frances Conroy, una veterana que actualment té només 63 anys -és d'aquelles persones que semblen més grans del que són, potser per això feia de mare d'en Peter Krause, només 12 anys més jove- i que després de Six Feet Under va tenir diversos papers petits, més o menys recurrents com en el cas de la Lauren Ambrose -per exemple, va ser la mare d'en Barney Stinson a How I met your mother en 9 episodis-, fins que va arribar el 2011.

Aquell va ser l'any en què va fitxar per American Horror Story, sèrie antològica que, com ja se sap, cada temporada presenta una nova història, amb nous personatges però els mateixos actors. A la temporada més recent, Roanoke, però, va sortir en només un episodi. Per a aquest 2017 prepara una nova sèrie anomenada The Mist. 

Un personatge que també m'agradava molt era el d'en Nathaniel pare, paper secundari interpretat per un altre veterà, en Richard Jenkins, de 69 anys, que hem pogut veure en un fotimer de pel·lícules i que gaudeix de molt bona reputació com a actor.

Actualment surt a la sèrie Berlin Station, i no fa gaire el vèiem a l'aclamada minisèrie Olive Kitteridge, però sobretot s'ha dedicat al cinema i Six Feet Under queda com la seva principal referència televisiva.

Entre els personatges secundaris més destacables hi havia la caòtica Brenda Chenowith, la intermitent parella d'en Nate, interpretada per la Rachel Griffiths. Després de la sèrie va obtenir un paper protagonista a Brothers and Sisters, que es va emetre originalment entre 2006 i 2011.

Als 48 anys, el més recent que ha fet ha estat la minisèrie When we rise, sobre els drets del col·lectiu LGBT, en què també hi ha cares conegudes com en Guy Pearce, la Mary-Louise Parker, en Michael K. Williams, la Whoopi Goldberg o la Rosie O'Donnell.

Per la seva banda, en Freddy Rodríguez, que feia de l'embalsamador Federico "Rico" Díaz, que ara té 42 anys, ha anat fent petits papers al cinema, jo particularment recordo el de Planet Terror (2007), però no ha tornat seriosament a la televisió fins ara, que surt al drama legal Bull.

Acabo amb la Lili Taylor, que feia de Lisa, ex d'en Nate, i que tot i tenir un paper força secundari a mi m'agradava força. Actualment té 50 anys.

Després de Six Feet Under ha fet uns quants petits papers al cine, però no ha estat inactiva a la televisió, on se l'ha pogut veure per exemple a la interessant però cancel·lada Almost human. Ara bé, el més important que ha fet des de llavors ha estat American Crime, una altra sèrie antològica en què a cadascuna de les -de moment- tres temporades ha interpretat un paper diferent.

Aquestes són les trajectòries dels personatges principals d'aquesta magnífica sèrie que val la pena tornar a veure, cosa que espero poder fer aviat. A mi em va impactar prou com per voler seguir els seus intèrprets fora d'aquells papers.