Visionats: The Dark Knight Returns

Fa una mica més de dos anys vaig fer la ressenya d'un dels còmics més coneguts d'en Batman, The Dark Knight Returns, una història alternativa, no canònica, que el famós Frank Miller va escriure i dibuixar l'any 1986 i que ha estat sempre reverenciada, en molts casos com el millor còmic que s'ha fet mai sobre el Cavaller Fosc.

A la meva ressenya, i alguns dels comentaris que va rebre també ho afirmaven, vaig dir que segurament havia envellit malament i que considerava que hi havia històries millors, però no deixa de ser un enfocament força interessant que qualsevol lector dels còmics d'en Batman hauria de llegir, i com no podia ser d'una altra manera vaig voler adquirir la versió animada dirigida per Jay Oliva que es va llançar en dues parts entre setembre de 2012 i gener de 2013.

Si no sabeu de què va aquell còmic podeu llegir l'esmentada ressenya, però sigui com sigui cal que refresqui una mica l'argument perquè, si no, aquesta entrada seria una mica ridícula. 

Com podeu veure a la imatge, en Bruce Wayne és un home ben conservat però gran i l'Alfred un majordom ancià, i és que a The Dark Knight Returns som 15 anys endavant en el temps i en Batman duu una dècada fora dels carrers, però el món ha continuat la seva decadència i l'augment dels crims i la seva crueltat obliguen el Cavaller Fosc a donar ús a l'entrenament que potser ha suavitzat, però no ha deixat al llarg d'aquests anys. 

A la primera part de la història (s'ha dividit en 2 pel·lícules de 73 minuts perquè aquesta és la durada habitual en les pel·lícules animades de DC i, per què no dir-ho, per tal de fer més caixa) el vell Batman s'enfronta, amb les seves habilitats afectades pel pas del temps, un augment de la brutalitat i una reducció dels escrúpols, a una banda coneguda com Els Mutants, la principal amenaça de Gotham, i en segon pla a un Dues Cares que enganya tothom fent veure que s'ha recuperat però que en munta una de les seves.

En Bruce Wayne comptarà amb l'ajuda de la Carrie Kelley, una adolescent que es deu haver estat entrenant pel seu compte perquè es posa la disfressa de Robin, ajuda en Batman en un mal moment i de seguida es guanya un lloc al seu costat, cosa que pràcticament tots els que han estat Robin saben que és extremament difícil.

Mentrestant, els mitjans de comunicació se sorprenen de la tornada del Cavaller Fosc i s'afanyen a criminalitzar-lo pels seus mètodes, més que mai, mentre algun professional aïllat, com la Lana Lang dels còmics d'en Superman, el defensa.

A la segona part es produeix l'enfrontament definitiu entre en Batman i un Joker que ha sortit del seu estat catatònic i ha fugit d'Arkham esperonat pel retorn del seu etern enemic. Un enfrontament on el veiem més perillós que mai, amb final també definitiu inclòs. 

Són moments de molta tensió perquè en Joker acaba d'assassinar en directe tots els presents en un plató de televisió on l'entrevistaven i la policia treballa en la captura d'en Batman, que lògicament s'hi ha d'enfrontar físicament, liderada per la nova comissarària de Gotham, Ellen Yindel, que no comparteix el punt de vista del seu predecessor.

Que és, naturalment, en James Gordon, el mític i estimat comissari. No ha canviat gens, només ens diuen que fa 70 anys i que es retira, però és el de sempre: un policia honest, honrat i lluitador, que ara coneix la identitat civil d'en Batman (o si més no ens ho diuen obertament per primer cop). 

Pel que fa a la seva vida privada, i aquí trobem una de les poques llicències que es pren aquesta adaptació animada, veiem la Sarah Essen, la seva segona dona, personatge inventat per en Frank Miller i que va sortir per primer cop a Batman: Year One, de 1987, mentre que al còmic The Dark Knight Returns, de 1986, només era esmentada. Doncs bé, aquí hi apareix físicament. I no li fa res que a casa hi hagi fotos del seu marit amb la seva exdona i el seu fill, on a més no veiem la Barbara Gordon, la seva filla, que Miller va intentar eliminar sense èxit de la continuïtat dels còmics d'en Batman. 

A més, una altra de les coses que fan no canònica aquesta història és la manca d'encert en la predicció dels esdeveniments futurs per part del guionista (que potser tampoc no pretenia que respectessin el que havia establert): encerta que el segon Robin, en Jason Todd, mor (passaria 2 anys després i també s'explica en una altra pel·lícula animada), però no es parla dels Robins que el van succeir, i a més la Sarah Essen també va morir, en el seu cas l'any 2000, i en canvi aquí hi apareix. És clar, són coses que l'autor no podia saber, però que fan aquesta trama desfasada.

Superat el repte d'en Joker, el Cavaller Fosc encara és un criminal buscat per tothom, un home que el President dels Estats Units ha ordenat aturar sobretot quan, a causa d'un atac nuclear de la Unió Soviètica (també desfasat des del nostre punt de vista més de 25 anys després), ha lluitat contra el caos i els saquejadors amb l'ajuda dels Fills d'en Batman (membres dels Mutants que va derrotar a la primera part i que es van fer seguidors seus) i ha deixat en evidència aquells que el perseguien.

Per tal de vèncer-lo envia un gens envellit Superman, confiat en què si les paraules no funcionen (i el senyor Clark Kent ho intenta parlant primer amb el seu amic) la lluita serà desigual, però no ho és tant com es pensava: un Batman poderosament equipat amb el millor de la seva tecnologia, i amb el vell Oliver Queen com a aliat, s'enfronta a un Superman afeblit per la manca de rajos solars i ens ofereix un combat èpic que esdevé el clímax de tot aquest relat. 

Una bona història, molt bona (no la millor, per a mi), que havia de ser adaptada a l'animació i s'ha fet més que correctament i amb un alt grau de fidelitat. A l'apartat tècnic destaquen les veus de Peter Weller (el mític Robocop!) com a Batman, l'Ariel Winter (Alex a Modern Family) com a Robin i Michael Emerson (Benjamin Linus a Lost) com a Joker, que fan una gran feina, però lamento que a cada pel·lícula animada d'en Batman es canviï el repartiment. No hi ha una continuïtat en aquest sentit. 

Pel que fa a l'edició, s'ha llançat tant en DVD com en Blu-ray, i per desgràcia com que jo no tinc lector de Blu-ray m'he hagut de comprar les dues parts en DVD, cosa que no és tant un problema de qualitat d'imatge (que quan es tracta d'animació ja es veu perfectament en DVD) com de contingut extra: d'un temps ençà pràcticament tots els extres van al Blu-ray, i també ha estat així en aquest cas. 

D'acord, tenim alguns petits bonus, entre els quals destaquen capítols emblemàtics de la sèrie animada dels anys 90 (2 capítols a la primera part i 3 a la segona), però no justifiquen l'edició en 2 discs. Si teniu lector de Blu-ray feu-vos amb l'edició en aquest format i tindreu interessants i prou extensos documentals.

Lectures: The Dark Knight Returns

Feia força dies que no escrivia, i la lectura de la que parlaré avui també la vaig acabar fa dies, però he tingut una setmana mogudeta, de manera que no ha estat fins ara que he pogut dedicar-me tranquil·lament al bloc. The Dark Knight Returns és una lectura considerada imprescindible per a qualsevol que es vulgui anomenar a si mateix "expert en Batman" o "batmanòfil", i he de reconèixer que tot i tenir de fa anys el volum en format absolute que va editar Planeta, no ha estat fins ara que me l'he llegit. 

Probablement me n'hauria de donar vergonya, però jo sóc així i llegeixo els còmics per l'ordre que em ve de gust, no tal com em van arribant a casa. En fi, és igual, ja puc dir que he llegit el que molts consideren el millor còmic d'en Batman i un dels millors de la història del còmic. Com ja deveu saber, del guió i dels dibuixos se n'encarrega en Frank Miller, la tinta és cosa d'en Klaus Janson i el color és de la Lynn Varley, la ja exdona d'en Miller. The Dark Knight Returns va sortir en quatre parts el 1986 i l'edició de Planeta, anomenada El Regreso del Caballero Oscuro en comptes d'El Retorno del Señor de la Noche, nom de l'anterior edició, és en format absolute, un àlbum gran i gens portable, dels que s'han de llegir ajagut al llit. A banda de l'obra, que és el més important, inclou material extra: esbossos, trossos de guió, idees originals descartades... 

Centrem-nos: què és TDKR? Doncs una proposta d'en Frank Miller sobre un hipotètic futur d'en Batman en què el Cavaller Fosc torna a posar-se la disfressa després d'una dècada retirat, perquè no és dels que es conformen veient com el món se'n va cada cop més a la merda, i malgrat el seu desgastat cos decideix que encara li queda una mica més de corda. 

I li'n queda, és cert, però el món ha canviat i la seva reaparició provoca rebuig en una ciutat de Gotham on els mitjans de comunicació tracten la seva retornada figura com si es tractés d'un criminal, segurament la manera que l'autor té de denunciar la perversió dels mitjans, tendència que no desapareix per moltes dècades que passin. 

A TDKR un Bruce Wayne de 55 anys s'ha d'enfrontar a uns mutants brètols que s'estan escampant per Gotham, però també a l'amenaça de vells enemics clàssics, també en la decadència física que acompanya el pas dels anys. I ara el que mou en Batman és la seva extrema força de voluntat i la seva alta tolerància al dolor, perquè tot i la seva memòria muscular comet —i n'és conscient— errors que no s'hauria pogut perdonar quan era més jove i que, sigui com sigui, no ha de cometre un justicier que s'enfronta pràcticament sol a perills d'aquesta mena. Per contrarestar-ho mostra nivells de brutalitat superiors al que és habitual en ell, que ja és dir.

He dit "pràcticament sol", perquè no està sol del tot. L'octogenari Alfred i una nova Robin, sorgida del no-res i ràpidament acceptada per un Batman que sabem (o ho hem sabut amb els anys, molt després de la publicació original d'aquesta obra) que no és gaire amic d'acceptar la col·laboració d'adolescents en la seva croada, especialment després del que li va passar a en Jason. 

I ara que dic això, és aquest un dels punts interessants de l'obra: com que en Miller s'ha d'imaginar un futur decadent i evidentment no sap què passarà a les col·leccions d'en Batman, estableix que al segon Robin, en Jason Todd, li va passar alguna cosa. Això, per una banda, va ser un encert que hem pogut apreciar amb el temps (no tant la descripció d'en Batman com a "bon soldat"), però per l'altra hauria d'haver fet que en Wayne fos més reticent a acceptar aquesta nova Robin que gairebé no té ni entrenament, tossuderia de la que va ser víctima gairebé 20 anys després la quarta Robin, la Stephanie Brown. Vaja, potser sóc jo, però m'hauria agradat que en Miller tractés el tema amb més coherència. Ell encara no ho sabia, però un dels traumes d'en Batman és la tràgica sèrie de conseqüències que la seva lluita ha tingut en alguns dels seus aliats, conseqüències que començarien precisament només dos anys després a la saga A Death in the Family i que continuarien de seguida a The Killing Joke. 

A banda dels aliats que he esmentat, també té al seu favor el Comissari Gordon, que en aquesta història acaba de fer 70 anys i és a punt de jubilar-se del GCPD, però precisament per això no hi pot comptar gaire. El substituirà la comissària Yindel, contrària a la figura del justicier emmascarat (per l'etern debat sobre si un defensor de la justícia d'aquestes característiques no fa que, en realitat, les coses empitjorin, deixant de banda els mètodes gens ortodoxos que fa servir per combatre el mal), i a mesura que avança la història, per molt bones que siguin les intencions d'en Batman es va posant tota la ciutat en contra i acaba com a enemic públic número u. 

En aquest sentit trobo que en Frank Miller fa una gran feina, tot creant una escalada en l'interès de l'argument, que abans de l'extraordinari clímax té uns quants moments molt bons i picades d'ullet als amants de l'Univers DC. La següent escena és una de les més famoses de TDKR, i una mostra de fins a quin punt l'arriba a muntar en Batman si fins i tot envien en Superman a aturar-lo:

I ara ha arribat l'hora de fer la meva valoració de The Dark Knight Returns. Estic d'acord amb què és una de les millors històries d'en Batman, i entenc per què tantíssima gent la considera fins i tot la millor. Però personalment —i admeto que pot ser que m'influeixi el fet d'haver-la llegit tan tard i de no haver-ho fet als anys vuitanta, sense saber les coses que sé ara sobre el que passaria amb els còmics del Croat Emmascarat— trobo millors tant Year One (del mateix Miller, i aquesta sí que és canònica) com The Long Halloween i Dark Victory. 

Vull dir que m'ha encantat, sobretot veure un Batman tan amargat i acabat, però no deixa de ser un gran Elseworlds, mentre que el que "compta" de debò són les històries "oficials". Aquesta ha passat a formar part del que es coneix com a Terra-31, i tot i l'interessantíssim enfocament té algunes prediccions que no es compleixen (Sarah Essen, no dic res més), però és cert que ni en Miller podia saber què passaria en els anys següents ni els guionistes que van venir després s'havien d'adaptar al que ell havia pronosticat, com és natural. És a dir: és una lectura obligatòria? Sí. Cal per entendre les sèries regulars del personatge? No, en absolut. Però s'ha de llegir. Tractant-la de manera individual, però s'ha de llegir.

I ara, per poder-me considerar a mi mateix un expert en Batman, he de llegir també dos àlbums més que m'esperen als prestatges des de fa anys: la continuació d'aquest, The Dark Knight Strikes Again (també conegut com a DK2), i Batman: Arkham Asylum, d'en Grant Morrison. Quan ho faci, també en faré les ressenyes.