El temps no perdona: Lost

Aquesta mena d'entrada és un recurs que faig servir molt de tant en tant, normalment passen mesos i fins i tot anys entre una i la següent, però aquest cop no fa ni dos mesos de l'última, dedicada a veure com estan ara els actors i les actrius de Stargate, i ja us en porto una altra que respon a una petició (sí, se'm poden demanar coses).

Avui li toca a Lost, aquella sèrie que ens va tenir enganxats al televisor i que va ser, fàcilment, un dels primers fenòmens televisius de seguiment massiu, cosa que ara està molt de moda i és molt normal, però que llavors no succeïa tant. I a la qual, per cert, ja vaig dedicar una entrada parlant dels treballs dels seus intèrprets abans que la sèrie els donés la fama.

Comencem amb un dels seus protagonistes més destacats, en Jack, que en realitat es diu Matthew Fox (49 anys) i que, des del final de la sèrie, el 2010, oh sorpresa, ha fet ben poca cosa. Papers petits en pel·lícules, gens de televisió, i el més recent dels seus papers estrenats és el de la pel·lícula espanyola Extinction, on el veiem ben canviat.

En Naveen Andrews, actor britànic d'origen indi -però gairebé sempre en papers d'ètnia àrab- ha estat més ben tractat pel temps i als seus 46 anys està gairebé igual que en el període 2004-2010. 

De pel·lícules n'ha fet poques, però ha tingut més sort a la televisió: ha fet de Lord Akbari a la ja cancel·lada Sinbad, de Jafar a Once Upon a Time i també surt a Sense8, tot i que en un paper molt petit. 

Aquesta ja la vaig esmentar fa poc, però l'Evageline Lilly, la Kate de Lost, que ara té 36 anys, no ha tornat a fer televisió, però sí que ha fet alguna pel·lícula. Poques, però potents: és l'elfa Tauriel a les parts 2 i 3 de la trilogia de The Hobbit i la Hope van Dyne a Ant-man. Déu n'hi do. 

10 anys més que ella, i els mateixos que en Naveen Andrews, són els que té en Josh Holloway, el noi dolent guaperes d'en "Sawyer", que ha fet al cinema algunes coses com Mission Impossible: Ghost Protocol i, a la televisió, va provar sort protagonitzant la cancel·lada Intelligence i, el gener de 2016, ho tornarà a provar amb Colony. 

Als 63 anys en Terry O'Quinn, el John Lock de la sèrie, és tot un veterà i ja ho era abans de Lost, però era força desconegut. Després de la sèrie, i a diferència dels altres, però, ha tingut papers de diversa rellevància a la televisió.

Es va poder veure esporàdicament a Hawaii Five-O, en dues temporades de Falling Skies i protagonitzant les cancel·lades 666 Park Avenue i Gang Related. La imatge correspon a Full Circle, on ha fet 6 episodis. 

Precisament a Hawaii Five-O triomfa des que va començar aquest remake en Daniel Dae Kim, en Jin, que ja abans de Lost havia fet força televisió, però després es va enganxar a aquesta i fins i tot ha fet papers petits en d'altres produccions per a les pantalles domèstiques -dir-ne "petita pantalla" ja està obsolet-. Al cinema l'hem vist aquest 2015, per exemple, a Insurgent. 47 anys té, per cert.

41 són els que té la que feia de la seva dona Sun, la Yunjin Kim, actriu també sudcoreana i que abans de Lost havia fet sobretot coses al seu país d'origen. Des del 2013, però, és una de les protagonistes de la sèrie Mistresses. Cinematogràficament parlant ha continuat com abans: fent pel·lícules coreanes.

Si en Terry O'Quinn havia aparegut a Hawaii Five-O, des de la quarta temporada també hi surt en Jorge Garcia, el mític Hugo "Hurley" Reyes. Aquesta entranyable foto ens mostra el retrobament entre 3 actors que van compartir la vida durant el rodatge de la sèrie en què la majoria de nosaltres els va conèixer.

El senyor Garcia, de 42 anys, també ha fet aparicions a How I met your mother, Californication o Once Upon a Time. Abans de tot això, però, el seu paper més destacat després de Lost va ser a la cancel·lada Alcatraz, de 2012.

L'embarassada i després mare de la sèrie, l'Emilie de Ravin, que feia de Claire, ara té 33 anys i tot i que ha fet algunes pel·lícules, com Remember me al costat d'en Robert Pattinson, el paper més destacat que ha fet després de la sèrie amb què va saltar a la fama és el de Bella (sí, la de Disney) a Once Upon a Time. 

El meu estimat Desmond, interpretat per en Henry Ian Cusick, té 48 anys i després de Lost, on feia un paper secundari, va sortir a la primera temporada de Scandal, alguns episodis de The Mentalist i, com a protagonista, surt a The 100 des de 2014. 

Us sona, aquest noi de 23 anys? És en Malcolm David Kelley, el Walt de la sèrie, que després va fer la sèrie Gigantic, cancel·lada, entre 2010 i 2011. Ha anat fent cosetes, però bàsicament es dedica al seu duet musical MKTO. 

El que feia del seu pare, en Michael (Harold Perrineau), de 52 anys, ja durant la sèrie va estar força temps absent i va sortir en pel·lícules, format que no ha abandonat. Però tampoc no ha abandonat la televisió: l'hem pogut veure, per exemple, a la cinquena temporada de Sons of Anarchy i a l'única de la cancel·lada Constantine. 

La Michelle Rodríguez, l'Ana Lucía Cortez, de 37 anys, és una habitual de la saga The Fast and the Furious, ja ho era abans de Lost i ha continuat després, i ha sortit a les dues pel·lícules de Machete. En televisió, res digne d'esmentar.

La trajectòria d'en Boone Carlyle (Ian Somerhalder) a la sèrie va ser curiosa: el personatge va sortir en pocs capítols i de manera molt dispersa, i abans que s'acabés Lost havia trobat una feina pel qual segurament se'l recordarà més, ja que és un dels protagonistes de The Vampire Diaries, en marxa des de 2009. 

En Michael Emerson, el molt odiable Benjamin Linus, va triomfar pràcticament de seguida amb el paper protagonista de Person of Interest, en marxa des de 2011, tot i que també ha fet altres coses, com ara posar la veu a en Joker a la versió animada de The Dark Knight Returns.

He repassat els personatges principals, o més ben dit els actors i les actrius que posaven cara, veu i moviments als personatges principals, però no hi són tots, és clar, perquè l'entrada seria -i es faria- massa llarga. 

Ara bé, vull esmentar altres exemples, com en Dominic Monaghan (Charlie), que va sortir a la cancel·lada FlashForward i després no ha fet pràcticament res de rellevant; la Maggie Grace (Shannon), que va sortir en dues pel·lícules de la saga Crepuscle i una temporada de Californication, entre altres coses; en Jeff Fahey, l'entranyable Frank Lapidus, pilot d'helicòpter, que va sortir a la cinquena temporada de Justified com a paper més destacat; en Nestor Carbonell (Richard Alpert), que ha fet força televisió després, amb papers importants a les cancel·lades Ringer i State of Affairs, a més del paper encara en marxa a Bates Motel, entre altres; o l'Adewale Akkinuoye-Agbaje (Mr. Eko), que ja venia de fer Oz i després va fer, a més de pel·lícules, algun paper com el de Malko a Game of Thrones, però que veurem l'any vinent interpretant en Killer Croc a Suicide Squad. 

Visionats: The Dark Knight Returns

Fa una mica més de dos anys vaig fer la ressenya d'un dels còmics més coneguts d'en Batman, The Dark Knight Returns, una història alternativa, no canònica, que el famós Frank Miller va escriure i dibuixar l'any 1986 i que ha estat sempre reverenciada, en molts casos com el millor còmic que s'ha fet mai sobre el Cavaller Fosc.

A la meva ressenya, i alguns dels comentaris que va rebre també ho afirmaven, vaig dir que segurament havia envellit malament i que considerava que hi havia històries millors, però no deixa de ser un enfocament força interessant que qualsevol lector dels còmics d'en Batman hauria de llegir, i com no podia ser d'una altra manera vaig voler adquirir la versió animada dirigida per Jay Oliva que es va llançar en dues parts entre setembre de 2012 i gener de 2013.

Si no sabeu de què va aquell còmic podeu llegir l'esmentada ressenya, però sigui com sigui cal que refresqui una mica l'argument perquè, si no, aquesta entrada seria una mica ridícula. 

Com podeu veure a la imatge, en Bruce Wayne és un home ben conservat però gran i l'Alfred un majordom ancià, i és que a The Dark Knight Returns som 15 anys endavant en el temps i en Batman duu una dècada fora dels carrers, però el món ha continuat la seva decadència i l'augment dels crims i la seva crueltat obliguen el Cavaller Fosc a donar ús a l'entrenament que potser ha suavitzat, però no ha deixat al llarg d'aquests anys. 

A la primera part de la història (s'ha dividit en 2 pel·lícules de 73 minuts perquè aquesta és la durada habitual en les pel·lícules animades de DC i, per què no dir-ho, per tal de fer més caixa) el vell Batman s'enfronta, amb les seves habilitats afectades pel pas del temps, un augment de la brutalitat i una reducció dels escrúpols, a una banda coneguda com Els Mutants, la principal amenaça de Gotham, i en segon pla a un Dues Cares que enganya tothom fent veure que s'ha recuperat però que en munta una de les seves.

En Bruce Wayne comptarà amb l'ajuda de la Carrie Kelley, una adolescent que es deu haver estat entrenant pel seu compte perquè es posa la disfressa de Robin, ajuda en Batman en un mal moment i de seguida es guanya un lloc al seu costat, cosa que pràcticament tots els que han estat Robin saben que és extremament difícil.

Mentrestant, els mitjans de comunicació se sorprenen de la tornada del Cavaller Fosc i s'afanyen a criminalitzar-lo pels seus mètodes, més que mai, mentre algun professional aïllat, com la Lana Lang dels còmics d'en Superman, el defensa.

A la segona part es produeix l'enfrontament definitiu entre en Batman i un Joker que ha sortit del seu estat catatònic i ha fugit d'Arkham esperonat pel retorn del seu etern enemic. Un enfrontament on el veiem més perillós que mai, amb final també definitiu inclòs. 

Són moments de molta tensió perquè en Joker acaba d'assassinar en directe tots els presents en un plató de televisió on l'entrevistaven i la policia treballa en la captura d'en Batman, que lògicament s'hi ha d'enfrontar físicament, liderada per la nova comissarària de Gotham, Ellen Yindel, que no comparteix el punt de vista del seu predecessor.

Que és, naturalment, en James Gordon, el mític i estimat comissari. No ha canviat gens, només ens diuen que fa 70 anys i que es retira, però és el de sempre: un policia honest, honrat i lluitador, que ara coneix la identitat civil d'en Batman (o si més no ens ho diuen obertament per primer cop). 

Pel que fa a la seva vida privada, i aquí trobem una de les poques llicències que es pren aquesta adaptació animada, veiem la Sarah Essen, la seva segona dona, personatge inventat per en Frank Miller i que va sortir per primer cop a Batman: Year One, de 1987, mentre que al còmic The Dark Knight Returns, de 1986, només era esmentada. Doncs bé, aquí hi apareix físicament. I no li fa res que a casa hi hagi fotos del seu marit amb la seva exdona i el seu fill, on a més no veiem la Barbara Gordon, la seva filla, que Miller va intentar eliminar sense èxit de la continuïtat dels còmics d'en Batman. 

A més, una altra de les coses que fan no canònica aquesta història és la manca d'encert en la predicció dels esdeveniments futurs per part del guionista (que potser tampoc no pretenia que respectessin el que havia establert): encerta que el segon Robin, en Jason Todd, mor (passaria 2 anys després i també s'explica en una altra pel·lícula animada), però no es parla dels Robins que el van succeir, i a més la Sarah Essen també va morir, en el seu cas l'any 2000, i en canvi aquí hi apareix. És clar, són coses que l'autor no podia saber, però que fan aquesta trama desfasada.

Superat el repte d'en Joker, el Cavaller Fosc encara és un criminal buscat per tothom, un home que el President dels Estats Units ha ordenat aturar sobretot quan, a causa d'un atac nuclear de la Unió Soviètica (també desfasat des del nostre punt de vista més de 25 anys després), ha lluitat contra el caos i els saquejadors amb l'ajuda dels Fills d'en Batman (membres dels Mutants que va derrotar a la primera part i que es van fer seguidors seus) i ha deixat en evidència aquells que el perseguien.

Per tal de vèncer-lo envia un gens envellit Superman, confiat en què si les paraules no funcionen (i el senyor Clark Kent ho intenta parlant primer amb el seu amic) la lluita serà desigual, però no ho és tant com es pensava: un Batman poderosament equipat amb el millor de la seva tecnologia, i amb el vell Oliver Queen com a aliat, s'enfronta a un Superman afeblit per la manca de rajos solars i ens ofereix un combat èpic que esdevé el clímax de tot aquest relat. 

Una bona història, molt bona (no la millor, per a mi), que havia de ser adaptada a l'animació i s'ha fet més que correctament i amb un alt grau de fidelitat. A l'apartat tècnic destaquen les veus de Peter Weller (el mític Robocop!) com a Batman, l'Ariel Winter (Alex a Modern Family) com a Robin i Michael Emerson (Benjamin Linus a Lost) com a Joker, que fan una gran feina, però lamento que a cada pel·lícula animada d'en Batman es canviï el repartiment. No hi ha una continuïtat en aquest sentit. 

Pel que fa a l'edició, s'ha llançat tant en DVD com en Blu-ray, i per desgràcia com que jo no tinc lector de Blu-ray m'he hagut de comprar les dues parts en DVD, cosa que no és tant un problema de qualitat d'imatge (que quan es tracta d'animació ja es veu perfectament en DVD) com de contingut extra: d'un temps ençà pràcticament tots els extres van al Blu-ray, i també ha estat així en aquest cas. 

D'acord, tenim alguns petits bonus, entre els quals destaquen capítols emblemàtics de la sèrie animada dels anys 90 (2 capítols a la primera part i 3 a la segona), però no justifiquen l'edició en 2 discs. Si teniu lector de Blu-ray feu-vos amb l'edició en aquest format i tindreu interessants i prou extensos documentals.