Menú

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gastronomia al manga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gastronomia al manga. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de març del 2021

Lectures: El gourmet solitario

El manga gastronòmic és un gènere molt popular al Japó, no és perquè sí que el quart -en el moment d'escriure això- manga amb més volums de la història és Cooking Papa, amb 155 des que es va començar a publicar el 1986, i encara dura.

Oishinbo, amb 111 i en marxa des de 1983, manté l'onzena posició, i encara que aquest ha estat publicat en castellà, ha estat en una edició antològica de 7 volums, gruixuts, sí, però només 7. És un tipus de còmic massa arriscat per publicar aquí durant gaire temps, encara que a Catalunya vam poder veure l'anime El gran Sushi, però no ho és tant si es tracta de llibres autoconclusius com el que avui ens ocupa, i menys si el seu autor té la popularitat que té aquí, a Europa.
 
Tant és així que ell ho sabia i ja li semblava bé que es publiquessin les seves obres emmirallades per poder-se publicar en sentit de lectura occidental, cosa que té el curiós efecte de convertir la majoria de personatges en esquerrans, com també és el cas d'aquest còmic.
 
 
És El gourmet solitario, un manga del desaparegut Jirô Taniguchi, del qual ja havia ressenyat Cielos radiantes, Barri llunyà, Hotel Harbour View i El almanaque de mi padre, que es va publicar al Japó el 1997 amb el nom de Kodoku no gourmet, amb guió de Masayuki Kusumi i dibuix del mestre Taniguchi. 
 
Amb una premissa tan senzilla com la d'un comerciant que s'atura a fer un mos després d'una llarga i cansada jornada de feina, és una obra calmada, realista i amb aquell encant propi de la majoria d'obres de Taniguchi, encara que el guió en aquest cas sigui d'una altra persona. 

Amb aquesta excusa se'ns parla d'una pila de plats de la gastronomia japonesa, amb un amor que fa venir encara més gana, tant se val l'hora a la qual llegim les 19 històries -curtetes, de 8 pàgines cadascuna- que conformen el volum.

Tot dibuixat d'una manera exquisida, literalment, i amb un munt d'informació explicada de manera amena i ben encaixada a la història, que més enllà d'aquestes aturades alimentàries tampoc no ens explica gran cosa del seu protagonista, el senyor Inokashira.

Els únics conflictes o problemes que veiem en aquesta història, que no és precisament un thriller, es produeixen quan el protagonista visita una zona que feia temps que no trepitjava i, tot buscant un restaurant que recorda, ja no hi és, o quan en algun lloc no queda algun plat que havia demanat i decideix tastar-ne un altre, però en tots dos casos li sorgeix l'oportunitat de descobrir un lloc o un menjar nou, de manera que són relats que sempre acaben bé.

Amb tot plegat El gourmet solitario ens permet veure l'interior de tota mena de locals gastronòmics tradicionals del Japó, i quan l'Inokashira va pel carrer, contemplar meravellosos paisatges urbans del país del Sol Naixent. Així, retrata també una part de la societat i les tradicions japoneses.

L'obra va ser adaptada en forma de TV Drama, és a dir sèrie d'imatge real, que va començar el 2012 i va acabar el 2017, amb 72 episodis i un especial. També se n'han fet Drama CD, novel·les i fins i tot figures articulades, entre altres productes derivats.

Però no només això: encara que és un volum autoconclusiu, els autors van continuar explicant-ne històries, també a la revista Weekly Spa!, i el 2015 se'n va recopilar un segon volum, que aquí va arribar el 2016 -el primer es va publicar en castellà el 2010- novament sota el segell de l'editorial basca Astiberri, i amb el títol Paseos de un gourmet solitario. Si us heu quedat amb gana després del primer volum, busqueu-lo.
 



diumenge, 4 de novembre del 2012

XVIII Saló del Manga

Un any més, i com no podia ser d'una altra manera, he anat al Saló del Manga. Per primera vegada en 16 anys, a més, s'ha fet a Barcelona, concretament al Palau 2 de la Fira de Barcelona, a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, un espai sens dubte molt més adequat per a un esdeveniment així, tant per la qüestió de les cues com per al moviment dins el recinte. Al final es veu que hi han anat 112.000 visitants, gairebé el doble que l'any passat i uns milers més que al 30è Saló del Còmic. El canvi de lloc ha estat més que encertat.


Tots els Salons, tant els del manga com els del còmic, tenen, a banda de botigues de novetats, números endarrerits, marxandatge i tota mena de material relacionat amb els còmics (en aquest cas japonesos) i els videojocs, uns temes. Enguany un dels més destacats era el 20è aniversari de la primera edició del còmic de Bola de Drac a l'estat espanyol, tant en català com en castellà. 


Aprofitant l'ocasió, a banda d'una exposició que ara comentaré, s'organitzava divendres a les 13 hores un intent oficial de Rècord Guinness de persones disfressades de personatges de Bola de Drac, i es va superar, amb 307 persones, amb un llistó de 250 que hem de reconèixer que no era gaire alt. Però en fi, hi havia disfresses d'un gran nombre de personatges diferents (alguns de fàcils com la Videl o l'A-17) i n'hi havia que estaven molt ben fetes, com també n'hi havia que van aixecar més d'un "oooooh":


Personalment no m'agrada disfressar-me, no ho faig mai i tinc un mal record de quan m'obligaven a fer-ho a l'escola primària, però això no vol dir que no m'agradi veure els altres disfressant-se, sempre que ho facin amb esforç i bon gust i sense fer trampes.


Tornant al tema de l'exposició, certament era força completa, amb exemplars de totes les edicions que ha fet Planeta DeAgostini de l'obra d'Akira Toriyama, tant en català com en castellà (llevat d'aquesta última de luxe commemorativa de l'aniversari), ninots, pòsters, revistes originals, informació interessant sobre el procés d'arribada del manga (i les dificultats que hi va haver per part del més aviat poc catalanista Lara, president de Planeta, per a apostar per una llengua que després va donar molt bons resultats econòmics, ja que al cap i a la fi Bola de Drac a Catalunya s'havia vist només en català), i fins i tot alguna fotocòpia d'aquelles que circulaven per les escoles en un entramat totalment il·legal però que compensava la manca de còmics quan aquests encara no havien arribat a casa nostra.


Mereixia també una exposició la pel·lícula Porco Rosso, estrenada precisament fa 20 anys (al Japó), una agradable mostra de la màgia de l'Studio Ghibli en un producte que s'allunyava dels temes i universos habituals en les pel·lícules de la productora liderada per Hayao Miyazaki.


Cal destacar, de fet se suposa que era el gran tema del Saló, el tema de la gastronomia, exemplificat en la interessant exposició Manga a la carta, on es podien conèixer uns quants títols del gènere culinari del manga, que encara que a nosaltres ens sorprengui ha donat lloc a moltes obres, algunes d'elles de moltíssims volums. Més mesurat, però, és Mr. Ajikko, el manga que va originar l'anime que nosaltres coneixíem com a El gran Sushi


A banda de presentar obres d'aquest gènere també s'hi podien veure textos i imatges dedicats a curiositats gastronòmiques dels manga més populars a casa nostra, com ara les preferències culinàries d'alguns personatges o l'origen en el món del menjar i la beguda d'alguns personatges de Musculman, Dr. Slump o Bola de Drac.

També hi havia projeccions d'anime (essent en versió doblada al castellà no m'interessaven gens), concursos de karaoke, para-para, cosplay i altres coses que em cridaven menys l'atenció, però naturalment el gran atractiu per a mi eren les compres, que us explico a continuació:


Pel que fa a la primera mà, és a dir les novetats, les vaig comprar abans aprofitant el descompte que em fan a la meva botiga habitual, i són les següents: el volum únic d'en Shôtarô Ishinomori, el Rei del Manga, Hokusai; el volum 1 de l'esperada Master Keaton directament en edició definitiva, del mestre Naoki Urasawa, autor també del volum 19 (i de tota l'obra, de fet) de Cinturó Negre; el volum 3 de la nova edició de Sailor Moon, el 5 (de 6) de Q&A i l'1 de Hunter x Hunter, un dels shônen de més èxit al Japó malgrat els llargs descansos que es pren el seu creador, en Yoshihiro Togashi, i que duu 30 volums des que va començar el 1998 (per tant ja veieu que proporcionalment n'han sortit poques entregues). Va ser sorprenent la seva llicència per part de Panini, després de tant de temps i tants volums, però que tingués un preu promocional i temporal de 2 euros va contribuir a que m'hi llancés.


En la segona mà tenim dues coses diferents: per una banda els volums que he trobat en parades del Saló, on hi havia estats de conservació entre bons i acceptables i preus entre bons i espectacularment bons, que vaig aprofitar per a omplir forats en les meves caòtiques col·leccions: tenim el 3 (de 9) de l'edició definitiva de Monster, el 8 (precintat!) de 20th Century Boys, el 3 de Billy Bat i el 5 (de 8) de Pluto pel que fa a en Naoki Urasawa, els volums 10, 13, 15 i 16 d'X, de les CLAMP, obra que duu 10 anys en pausa al Japó però que vull completar per tal de llegir-la d'una vegada, el 4 de Honey & Clover, el 12 de Sakura, la Caçadora de Cartes i el 3 d'Ikkyû (en català, és clar), que buscava des de feia molt de temps perquè era l'únic que em faltava.

EDT va treure un pack amb els 4 volums que la formen a preu molt reduït i sense possibilitat de fer-se amb només un d'ells, i només em quedava l'alternativa de la segona mà, però en aquest mercat ja se sap, que t'ho trobaràs algun dia, però no quan vulguis. Doncs bé, el que a mi em faltava era l'únic volum d'Ikkyû en català que hi havia de segona mà en tot el Saló (i suposo que de primera mà també), i el vaig trobar. Genial.



El segon dia vaig trobar un parell de coses més a preu irresistible, concretament el volum 4 de Billy Bat de segona mà i el 2 de Mankan Zenseki (les històries curtes d'Akira Toriyama, antigament Teatro Manga) precintat però a preu de ganga, que encara que em falti el volum 1 no podia deixar escapar.


Pel que fa a compres a particulars i a preus encara més bons, modalitat que he estrenat en aquest Saló, he adquirir els 4 primers volums de Bakuman, col·lecció que volia començar des de feia temps, i els toms 4, 5 i 11 (del total de 14) de Love Hina en català, després d'haver-me venut fa uns anys la versió en castellà.


I acabem amb el que he aconseguit en el tercer dia a la famosa happy hour de la botiga de Norma, de la qual havia sentit a parlar però que fins avui no havia experimentat. En resum: cap al final, poc abans del tancament del Saló (enguany un quart d'hora abans), tot el que hi ha per allà damunt (no pas el que tenen en reserva) es ven al 50% del preu original, i per tal d'aconseguir endur-te el que vols has d'estar atent des d'un parell d'horetes abans, col·locar-te a primera línia de la zona que t'interessa potser una horeta i 20 abans i esperar, tot aguantant primer els comentaris dels venedors ("aparteu-vos, que hi ha gent que vol comprar ara", o "però si encara falta més d'una hora") i després la pressió física de la gent que s'hi va acumulant quan passa l'estona.

L'espera és avorrida i cansada, però també serveix per a negociar amb els "companys" què agafarà cadascú per tal d'evitar baralles innecessàries i recol·locar els volums que es tenen al punt de mira per tal de tenir-los més a l'abast. És per això que he aconseguit el 5 i el 8 de Bakuman, perquè el 6 i el 7 se'ls ha quedat un altre. En canvi, només he pogut comprar el 3 de Las vacaciones de Jesús y Buda (que era la col·lecció que més m'interessava comprar amb descompte perquè és molt cara per la quantitat de pàgines que té) perquè el 2 també podria haver estat meu, però aproximadament quan m'he posat a primera fila se l'ha endut, sense pagar, un noi amb molta barra. En fi, un any més de Saló del Manga, alguna nova experiència com aquesta i m'he firat més que en els dos últims anys junts, segurament, però les gangues són un estalvi futur, per tant estic més que satisfet.





Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails