De quan jo encara no comprava manga amb regularitat, més ben dit de quan comprava Bola de Drac, Ranma 1/2 i poca cosa més, recordo vagament la publicitat d'alguns volums recopilatoris únics que treia Planeta i que amb els anys van deixar d'estar disponibles, però que per sort, en sentit de lectura oriental i per fi traducció del japonès i no de l'anglès, ara va reeditant poc a poc.
Un d'ells era Hotel Harbour View, obra de la que no sabia absolutament res més fins que fa uns quants mesos la va recuperar, ara per fi completa, i vaig descobrir que el seu dibuixant era ni més ni menys que en Jirô Taniguchi.
A la portada podem veure que aquesta vegada fa els dibuixos del guionista Natsuo Sekikawa, col·laboració que es repeteix en altres manga que s'han publicat en castellà, i potser per això el to de l'obra és tan diferent del de les obres més conegudes del desaparegut mestre.
Cosa que no és pas dolenta, ans al contrari: va bé veure que és capaç de dibuixar qualsevol cosa, i en aquest cas Hotel Harbour View és una delícia per als aficionats al noir, amb els tòpics de paios solitaris, experts en fer anar la pistola i amb l'única feblesa de les femmes fatales, recurrents en quatre de les cinc històries que formen el volum.
Dones que de vegades sembla que siguin la mateixa, però al capdavall són relats diferents i ambientats en escenaris distants.
Al llarg del llibre veiem situar-se l'acció a Hong Kong, París, Caracas i Tòquio, i se'ns expliquen dues històries d'homes que estan esperant que els vagin a matar -però en contextos diferents-, una sobre una venjança llargament forjada, una altra sobre un assassinat predestinat i finalment una altra, escrita pel francès Alain Saumon i retocada per Sekikawa, que ens mostra la particular visió de la yakuza per part d'un estranger, per a mi la història més fluixa de totes, en part perquè trobo que no acaba d'explicar gaire cosa i quan acaba fa la sensació que hagi de continuar.
Les altres històries val a dir que m'han agradat molt, tot i tenir estereotips del gènere -sospito que sense cap complex- són prou sorprenents en la seva resolució com per deixar-nos satisfets.
Pel que fa al dibuix, el mestre Taniguchi mostra un estil que encara no és totalment aquell pel qual el coneixíem -parlem d'una obra de 1986-, però ja s'hi veu el seu amor pels rostres d'estil occidental, ben allunyats de l'estil típicament manga, i en aquest cas, perquè el gènere ho requereix, fa gala d'un gran domini de la narrativa cinematogràfica, amb zooms, canvis de pla i moltes escenes silencioses en què el protagonisme el tenen les imatges.
Deia que el dibuix no és el que després el caracteritzaria, o almenys no del tot, però això no vol dir que no trobem, en aquest volum, alguns dissenys detalladíssims i preciosos, i gaudirem especialment d'aquest punt a Good-Luck City, la primera -i inacabada- de les històries que conté el llibre, un experiment en color que es basa en vinyetes verticals on l'únic text és el del narrador, en un quadre de la part de sota de la pàgina.
En qualsevol cas, Hotel Harbour View, que també és el nom d'un dels relats inclosos, és un Taniguchi diferent, no és el de Barri Llunyà o El almanaque de mi padre, recordem altre cop que els guions els escriu un altre, però que val igualment la pena i que haurien de llegir tant els seus fans com aquells aficionats el gènere policíac-detectivesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada