La lectura que vull comentar avui en realitat fa mesos que la vaig fer. Més de mig any i tot. I tinc el còmic al damunt de la impressora-escàner com a recordatori que n'he de fer la ressenya. Ja veieu si m'ha funcionat...
Els recopilatoris en blanc i negre d'en Batman, que fins ara són 3, són una excusa per a reunir diversos mestres del còmic, tant en l'aspecte del guió com del dibuix o la tinta, per tal que donin la seva versió de l'Univers Batman en poques pàgines. Se'ls dóna força carta blanca, i això dóna com a resultat històries memorables i d'altres que es poden oblidar fàcilment, així com algunes de més fidels a la història del personatge i d'altres que aprofiten l'ocasió per donar-ne una visió totalment esbojarrada.
Abans de res vull dir que el primer volum em va agradar més que aquest segon, i ara passo tan breument com pugui a ressenyar cadascuna de les històries que hi apareixen.
Aquesta pàgina és una mostra de la primera història que recull el tom, probablement la millor, anomenada Caso Práctico. Amb Paul Dini com a guionista i el grandíssim Alex Ross com a dibuixant, hi veiem uns treballadors del psiquiàtric Arkham discutint sobre l'origen de la bogeria d'en Joker.
A Batsman, el revoloteante azote del crimen, Marie Severin (dibuix) i Ty Templeton (guió) ens presenten una visió esbojarrada de les que deia abans, amb un Batman que és un trapella i en realitat un pela-canyes que aconsegueix les coses per pura xamba. Una paròdia del seu univers que deixa un somriure als llavis.
El reputat guionista Chris Claremont i el dibuixant Steve Rude, amb tinta de Mark Buckingham, ens porten Cuestión de confianza, on veiem una faceta desconeguda d'en Bruce Wayne però perfectament possible: la de cangur dels terribles fills d'una ex.
Kelley Puckett escriu una història dibuixada pel mític Tim Sale (El largo Halloween, Victoria Oscura, etc.) i anomenada Noche tras noche, un inquietant relat sobre els malsons d'en Batman pel que fa al tràgic passat que el va fer néixer com a justicier al mateix temps que una reflexió sobre qui està més sonat, si en Joker o ell mateix.
Buenaventuras és una mena de crossover entre en Batman i el detectiu Ashraf Batna, amb guió de Steven T. Seagle i dibuix de Daniel Torres, per a una història que no està malament però que tampoc no passarà a la història. I dic "una mena de crossover" perquè em pensava que aquest Batna seria un personatge d'un altre còmic, però no en trobo referències.
A Convertirse en el murciélago, el guió de Warren Ellis i el dibuix de Jim Lee (un bon tàndem, també) serveixen per explicar d'una manera molt interessant i amena com se les empesca en Batman per investigar els casos, cosa que sovint passem per alt perquè ens fixem en el més vistós de la seva tasca, que són els mastegots.
Un altre pes pesat del còmic, el senyor John Byrne, fa d'autor complet a Batman con Robin el chico maravilla en una història que argumentalment recorda els primers temps del personatge (el títol ja ho fa preveure), que lluitava bàsicament contra gàngsters de pa sucat amb oli, però ho fa amb una narració prou moderna com perquè es noti que és del nostre temps.
Paul Pope (Batman: Año 100) també s'encarrega de totes les facetes de la història Nariz rota, amb el seu estil inconfusible, per explicar-nos el primer nas trencat d'en Batman, un lluitador incansable que, a banda d'experiència, acumula sense parar cicatrius i ossos trencats.
John Arcudi escriu una història que dibuixa Tony Salmons, Saludos desde... Gotham City, que narra en off una postal que algú envia a la seva mare arrel d'una experiència inigualable a la ciutat de Gotham. Al final veurem qui és que l'escriu.
A continuació tenim El juego del escondite, escrita per Paul Levitz i dibuixada per Paul Rivoche, on els autors ens enganyen de bon rotllo per acabar amb un desenllaç sorprenent però creïble.
John Paul Leon dibuixa una història pensada per Walter Simonson amb l'Enigma com a protagonista, (el títol, El Acertijo, ja ho diu tot) fins i tot més que en Batman, que no em va agradar gaire perquè no la vaig entendre. Pot ser un problema meu i també de la traducció, però el cas és que no em va convèncer.
John Arcudi escriu una segona història en aquest volum, El juego del murciélago y el ratón, que il·lustra el llegendari Sal Buscema i que explica com en Batman, encara que sembli que mori, sempre torna.
Després em va tocar tornar a llegir una història que ja he vist dos cops més, un en un recopilatori que venia fa uns anys al Mundo Deportivo i l'altre al volum de la col·lecció Batman Arkham dedicat a Mr.Zsasz. Es tracta de Cicatrices, una història del guionista Brian Azzarello i el dibuixant Eduardo Risso, un tàndem creatiu que és una meravella i que és al darrere de la genial 100 Balas. Val a dir que la primera vegada que la vaig llegir em va deixar una mica fred, però quan em va sortir en aquest volum ja coneixia bastant més el personatge d'en Mr. Zsasz i me la vaig mirar amb uns altres ulls.
A Apagón, amb guió de Howard Chaykin i dibuix del català Jordi Bernet, veiem en Batman perseguint la seva enemiga i al mateix temps amant (i més endavant aliada) Catwoman, en un context situat al principi de la història del Croat Emmascarat on els nazis campen pels Estats Units.
Alan Brennert i José Luis García-López ens porten, escrivint i dibuixant respectivament, Guardián, un relat dels primers temps d'en Batman, en què encara no coneix personalment els altres membres de la comunitat superheroica. Aquesta és una de les meves històries preferides, excel·lent en dibuix i en guió, on som testimonis dels advertiments del primer Green Lantern, l'Alan Scott, que antigament era protector de Gotham, al nouvingut Batman, per tal d'assegurar-se que no és un superheroi que s'excedeix en el seu ofici.
¡Un caso a punto de nieve!, del guionista Bob Kanigher i el dibuixant Kyle Baker, és una altra història que no em va agradar gens, no l'he entès i fa ús d'un humor que sembla de còmic franco-belga en un còmic d'en Batman que se'n va a esquiar. Una barreja que a mi, personalment, no em va fer cap gràcia.
A El bandido en blanco y negro, el cèlebre dibuixant Dave Gibbons (Watchmen) fa també de guionista i ens explica com en Batman s'enfronta a un criminal que tot ho veu de color blanc o negre, sense grisos entremig.
Harlan Ellison és el guionista d'una història espectacularment il·lustrada per Gene Ha, Dinero falso, on veiem com se les empesca en Batman per acabar amb una banda de falsificadors de bitllets.
La apuesta, dibuixada per Ronnie del Carmen i guionitzada (un altre que repeteix) per Paul Dini, torna a fer ús, com a la primera història del volum, del personatge de la Harley Quinn, invenció de Dini per a la sèrie animada que va acabar quedant-se també als còmics d'en Batman. Aquesta història, de to més aviat adolescent però divertida, és la història d'una juguesca entre l'esmentada fan número 1 d'en Joker i la Poison Ivy.
El guionista Tom Peyer i el dibuixant Gene Colan, amb tinta de Tom Palmer, presenten Infierno tormentoso, on reflecteixen de manera magistral la por que en Batman provoca als delinqüents, especialment als comuns, i ho fan amb una història amb sorpresa final.
Per tancar el recopilatori, ¿El fin del murciélago...?, escrita per un expert en el personatge com Alan Grant i dibuixada per Enrique Breccia, és una altra de les meves preferides i parla de les conseqüències del gas de la por de l'Espantaocells i de com se li pot girar en contra. Espectacular història i increïbles dibuixos.
En resum, doncs, una bona recopilació d'històries curtes d'en Batman, de notable alt, però que es queda per darrere del primer. Quan tingui el tercer i en principi últim tom ja veuré si la tendència continua o no a la baixa, però de moment recomano aquests dos primers llibres a qualsevol que domini les bases del personatge, més que res perquè en gaudirà més que un profà.
