Lectures: Batgirl - Deadline

Gairebé quatre anys han passat des que aquests còmics van sortir a la venda als Estats Units, i pràcticament un des que vaig fer la ressenya sobre el recopilatori anterior a aquest.

Però les circumstàncies de la vida manen i és ara, totalment desconnectat de l'actualitat comiquística, que llegeixo el darrer volum que, per motius d'espai, segurament compraré de la Batgirl.  

Batgirl: Deadline conté els números 27 a 34 del quart volum de Batgirl, publicats de manera individual entre març i octubre de 2014, i Batgirl: Futures End, de novembre, i és un final d'etapa, raó per la qual dic que malauradament l'he de deixar aquí. 

És l'últim volum de la llarga etapa de la Gail Simone com a guionista de Batgirl, personatge que ja havia tocat força en els molts números que va escriure de Birds of Prey -grup a la formació original del qual fa referència en aquest tram final, en el que és una picada d'ullet als fans- en la seva identitat d'Oracle, però que fins al 2011 no havia pogut tractar en solitari i com a Batgirl perquè la Barbara Gordon, abans de The New 52, feia molts anys que anava en cadira de rodes i es va haver de reinventar.

Els guions d'aquesta senyora, que aquí està acompanyada pels dibuixos de Fernando Pasarín -al número 30 el substitueix Robert Gill- són àgils, amens, es nota que coneix i estima els personatges i els va construint d'una manera molt pròpia però respectuosa amb els antecedents, i particularment amb la Batgirl fa una feina excel·lent. No se m'acut en quines mans podria estar millor, vaja.

També és bona en narrar relacions i fer avançar trames en paral·lel i no abandonar-nes ni permetre que ens n'oblidem, amb petites referències si s'escau, a més que no deixa caps sense lligar.

A Deadline continua en aquesta línia. El problema, i potser és perquè Wanted era tan bo, és que trobo que el nivell d'interès -no de la seva qualitat com a guionista, sinó de la història en si- aquí és inferior. 

També és cert que el que tocava, i efectivament ho veiem, és l'enfrontament final amb la Knightfall, que ja la va fer patir al segon recopilatori, però ens el trobem cap al final del volum, que comença amb l'obligat número afectat per Gothtopia, la petita saga de Detective Comics que afectava diverses col·leccions de la Batfamília i que ja vaig dir que no m'havia deixat gaire satisfet. 

És un sol número, però després en tenim dos d'una història una mica estranya per a la Batgirl, en què s'ha d'enfrontar a un paio obsessionat amb eliminar vampirs que es fa dir Silver. L'element sobrenatural, que repeteixo que no lliga gaire amb el personatge, torna al número següent amb l'aparició d'en Midnight Man, un monstre que apareix quan els adolescents juguen a convocar-lo. 

I després passem a una altra història autoconclusiva en què l'enemic és un altre paio estrany, però aquest cop no sobrenatural, que es diu Ragdoll i amenaça la integritat física de la companya de pis de la Barbara, l'Alysia, embolicada en un acte de vandalisme contra l'empresa d'un científic sobre el que se sospiten actes delictius. 

No és res de l'altre món, però permet continuar forjant la relació entre la Batgirl i la noia, ara com a superheroïna i rescatada. Al darrere de tot plegat, movent els fils, hi ha la Knightfall, que recordem que té la missió d'assassinar delinqüents per tal de "netejar Gotham".

I ara sí, després de recórrer als seus favors en una estranya aliança, la Batgirl s'enfronta directament a la Knightfall i el seu exèrcit ajudada per moltes superheroïnes, tot donant lloc a batalles campals que donen un toc espectacular a aquest tram final que, d'altra banda, es resol d'una manera una mica naïf per al meu gust. 

He dit que la Gail Simone és la guionista ideal per a la Batgirl, amb altres paraules i embolicant-me força més, però Deadline no seria el seu millor exponent, i no perquè no estigui ben escrit, sinó perquè primer tenim diverses distraccions no prou dignes i després es tanca un enfrontament que ha durat anys reals de publicació amb una solució fluixa.

  

El volum acaba, però, amb la Barbara recuperant l'optimisme en saber -un favor de la mateixa Knightfall- que el seu malvat germà no és mort i per tant ella no és cap assassina, i amb la determinació de començar de nou en una altra banda. Un final com cal.

També hi veiem el número de Futures End -el gran crossover de DC de 2014-2015- corresponent a Batgirl, en què una Barbara que va viure una tragèdia per culpa, altre cop, del seu germà, dirigeix cinc anys en el futur un grup de Batgirls -dues d'elles veteranes en el paper, de quan la Babs era paraplègica- mentre ella s'ha transformat físicament en haver-se entrenat amb un mestre que no esperaríem mai. Curiós i no necessàriament canònic.

Deadline, ja ho he dit, no és el millor que ha escrit la Gail Simone, però tot i així deixa amb un bon regust, se centra força en les relacions de la protagonista -queda una mica en segon pla la que manté des de fa temps amb l'exdelinqüent Ricky, que no s'acaba d'esprémer gaire en aquests números- i és un més que acceptable final d'etapa.