Lectures: Batman - Epilogue

Per fi puc fer una nova entrada de lectures, i de la mateixa col·lecció, al cap de poc de fer l'anterior. No sé quants anys feia que no passava, o si havia passat mai, de fet. En fi, tornem amb en Batman, i ho fem amb un volum especial, que és l'últim de l'enèsim rellançament de DC, l'anomenat The New 52, perquè se'n va produir un altre, Rebirth, en el qual ja veurem si entraré, per molt que m'agradi el Cavaller Fosc, per motius d'espai.

Batman: Epilogue, com diu el títol, és un epíleg, i ho és perquè conclou l'etapa del celebradíssim duet format pel guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo al capdavant de Batman, però també pel tipus d'històries que hi trobem.

Conté els números 51 i 52 de Batman, publicats originalment el juny i juliol de 2016, però també el Batman Annual 4 d'aquest volum 2, de novembre de 2015, el Batman: Futures End, de novembre de 2014, i el Batman Rebirth, d'agost de 2016.

Als dos números que conclourien la col·lecció principal trobem, en primer lloc, una història anomenada Gotham is, en què un Bruce Wayne que fa poc que ha recordat que és en Batman surt, més fort i recuperat que mai gràcies als esdeveniments que li van alterar la ment però també li van reparar totalment el cos, a voltar amb el Batmòbil.

De pas, investiga una apagada elèctrica general per tal d'esbrinar quin dels seus múltiples enemics l'ha provocat i amb quin objectiu, en el que acaba sent una excusa per ensenyar-nos-en uns quants i que el protagonista els tingui controlats després de tant de temps absent.

En realitat era el comiat de l'esmentat duet creatiu, perquè el número 52, amb una història anomenada The List, és responsabilitat del guionista James Tynion IV i el dibuixant Riley Rossmo.

Si l'altre era un relat per al meu gust una mica fluix, tot i que no del tot innecessari, en aquest cas ens trobem amb una interessant història que parla de l'època immediatament posterior a la pèrdua dels pares del protagonista, i com l'Alfred i la doctora Thompkins intenten ajudar-lo a tirar endavant, proposant-li que elabori una llista de coses que ha de fer per superar-ho tot plegat, tasca que té ressonàncies al present.

Després, amb guió de Ray Fawkes i Scott Snyder i dibuix d'ACO, tenim el tie-in de Batman al gran crossover Futures End -on no em vaig voler endinsar en el seu moment-, i encara que sigui material de novembre de 2014, és a dir molt anterior a la resta de continguts del volum, hi encaixa, perquè té a veure amb el projecte de preservació de la figura d'en Batman de la que ens havien estat parlant al recopilatori anterior, i que podem veure que ja es tocava fa temps.

La història en si, com la resta de còmics de la minisèrie que va durar 11 mesos, se situa diversos anys en el futur, i ens presenta un Bruce Wayne fet pols, que s'aguanta de peu gràcies a la tecnologia de la seva armadura, i que insisteix en perfeccionar el seu pla d'autoclonació, amb l'oposició d'un Alfred que defensa que el llegat d'en Batman es pot continuar perfectament en la figura dels seus deixebles. La resolució, però, no em sembla gaire notable.

Al número 4 del segon volum de Batman: Annual tenim una història anomenada Madhouse, escrita per en James Tynion IV i dibuixada per en Roge Antonio, i explica com la mansió Wayne ha de tornar a mans del seu legítim propietari després que la ciutat de Gotham la fes servir com a seu de l'asil Arkham quan, per culpa dels esdeveniments de Batman Eternal, la companyia del protagonista es va perdre l'accés als seus béns.

La gràcia del relat és que, mentre s'hi passeja amb la seva xicota i l'Alfred, alguns interns llegendaris del sanatori per a criminals mentalment inestables resulta que s'hi havien amagat i persegueixen en Bruce Wayne i els altres. És prou entretinguda, si bé no memorable.

I, amb tota la mala bava comercial del món, el recopilatori acaba amb el número 1 de la següent etapa de la col·lecció, el volum 3, un Batman: Rebirth en què col·laboren el guionista anterior, el senyor Snyder, i el de la nova etapa, un Tom King acompanyat en el dibuix per Mikel Janín.

Aquí veiem en Batman, ja amb la fortuna recuperada gràcies a en Lucius Fox, combatent en Calendar Man, un enemic clàssic però de segona o tercera que personalment feia molt de temps que no veia en un còmic. L'ajuda el nou Robin, en Duke Thomas.

No és un còmic especialment remarcable, malgrat el potent duet de guionistes, i es podria dir fins i tot que el dibuix és el millor, en aquest cas. Però bé, no em crida prou l'atenció, aquest número de la nova etapa, com perquè per ell sol justifiqui embolicar-me en uns quants recopilatoris més, que no em caben a casa i que contenen una col·lecció que, per acabar-ho d'adobar, va passar a ser bimensual, així que el ritme de creació i publicació de materials va accelerar notablement. Per ell sol. Potser ho acabo fent com a fan d'en Batman i prou.

En fi, Batman: Epilogue és el típic volum que conté històries que no eren necessàries, que no ens quedaran a la memòria, però que com bé diu el seu nom tanca una etapa, i tampoc no és que ens sobrin. 

Lectures: Batgirl - Deadline

Gairebé quatre anys han passat des que aquests còmics van sortir a la venda als Estats Units, i pràcticament un des que vaig fer la ressenya sobre el recopilatori anterior a aquest.

Però les circumstàncies de la vida manen i és ara, totalment desconnectat de l'actualitat comiquística, que llegeixo el darrer volum que, per motius d'espai, segurament compraré de la Batgirl.  

Batgirl: Deadline conté els números 27 a 34 del quart volum de Batgirl, publicats de manera individual entre març i octubre de 2014, i Batgirl: Futures End, de novembre, i és un final d'etapa, raó per la qual dic que malauradament l'he de deixar aquí. 

És l'últim volum de la llarga etapa de la Gail Simone com a guionista de Batgirl, personatge que ja havia tocat força en els molts números que va escriure de Birds of Prey -grup a la formació original del qual fa referència en aquest tram final, en el que és una picada d'ullet als fans- en la seva identitat d'Oracle, però que fins al 2011 no havia pogut tractar en solitari i com a Batgirl perquè la Barbara Gordon, abans de The New 52, feia molts anys que anava en cadira de rodes i es va haver de reinventar.

Els guions d'aquesta senyora, que aquí està acompanyada pels dibuixos de Fernando Pasarín -al número 30 el substitueix Robert Gill- són àgils, amens, es nota que coneix i estima els personatges i els va construint d'una manera molt pròpia però respectuosa amb els antecedents, i particularment amb la Batgirl fa una feina excel·lent. No se m'acut en quines mans podria estar millor, vaja.

També és bona en narrar relacions i fer avançar trames en paral·lel i no abandonar-nes ni permetre que ens n'oblidem, amb petites referències si s'escau, a més que no deixa caps sense lligar.

A Deadline continua en aquesta línia. El problema, i potser és perquè Wanted era tan bo, és que trobo que el nivell d'interès -no de la seva qualitat com a guionista, sinó de la història en si- aquí és inferior. 

També és cert que el que tocava, i efectivament ho veiem, és l'enfrontament final amb la Knightfall, que ja la va fer patir al segon recopilatori, però ens el trobem cap al final del volum, que comença amb l'obligat número afectat per Gothtopia, la petita saga de Detective Comics que afectava diverses col·leccions de la Batfamília i que ja vaig dir que no m'havia deixat gaire satisfet. 

És un sol número, però després en tenim dos d'una història una mica estranya per a la Batgirl, en què s'ha d'enfrontar a un paio obsessionat amb eliminar vampirs que es fa dir Silver. L'element sobrenatural, que repeteixo que no lliga gaire amb el personatge, torna al número següent amb l'aparició d'en Midnight Man, un monstre que apareix quan els adolescents juguen a convocar-lo. 

I després passem a una altra història autoconclusiva en què l'enemic és un altre paio estrany, però aquest cop no sobrenatural, que es diu Ragdoll i amenaça la integritat física de la companya de pis de la Barbara, l'Alysia, embolicada en un acte de vandalisme contra l'empresa d'un científic sobre el que se sospiten actes delictius. 

No és res de l'altre món, però permet continuar forjant la relació entre la Batgirl i la noia, ara com a superheroïna i rescatada. Al darrere de tot plegat, movent els fils, hi ha la Knightfall, que recordem que té la missió d'assassinar delinqüents per tal de "netejar Gotham".

I ara sí, després de recórrer als seus favors en una estranya aliança, la Batgirl s'enfronta directament a la Knightfall i el seu exèrcit ajudada per moltes superheroïnes, tot donant lloc a batalles campals que donen un toc espectacular a aquest tram final que, d'altra banda, es resol d'una manera una mica naïf per al meu gust. 

He dit que la Gail Simone és la guionista ideal per a la Batgirl, amb altres paraules i embolicant-me força més, però Deadline no seria el seu millor exponent, i no perquè no estigui ben escrit, sinó perquè primer tenim diverses distraccions no prou dignes i després es tanca un enfrontament que ha durat anys reals de publicació amb una solució fluixa.

  

El volum acaba, però, amb la Barbara recuperant l'optimisme en saber -un favor de la mateixa Knightfall- que el seu malvat germà no és mort i per tant ella no és cap assassina, i amb la determinació de començar de nou en una altra banda. Un final com cal.

També hi veiem el número de Futures End -el gran crossover de DC de 2014-2015- corresponent a Batgirl, en què una Barbara que va viure una tragèdia per culpa, altre cop, del seu germà, dirigeix cinc anys en el futur un grup de Batgirls -dues d'elles veteranes en el paper, de quan la Babs era paraplègica- mentre ella s'ha transformat físicament en haver-se entrenat amb un mestre que no esperaríem mai. Curiós i no necessàriament canònic.

Deadline, ja ho he dit, no és el millor que ha escrit la Gail Simone, però tot i així deixa amb un bon regust, se centra força en les relacions de la protagonista -queda una mica en segon pla la que manté des de fa temps amb l'exdelinqüent Ricky, que no s'acaba d'esprémer gaire en aquests números- i és un més que acceptable final d'etapa.