Lectures: Batman - Epilogue

Per fi puc fer una nova entrada de lectures, i de la mateixa col·lecció, al cap de poc de fer l'anterior. No sé quants anys feia que no passava, o si havia passat mai, de fet. En fi, tornem amb en Batman, i ho fem amb un volum especial, que és l'últim de l'enèsim rellançament de DC, l'anomenat The New 52, perquè se'n va produir un altre, Rebirth, en el qual ja veurem si entraré, per molt que m'agradi el Cavaller Fosc, per motius d'espai.

Batman: Epilogue, com diu el títol, és un epíleg, i ho és perquè conclou l'etapa del celebradíssim duet format pel guionista Scott Snyder i el dibuixant Greg Capullo al capdavant de Batman, però també pel tipus d'històries que hi trobem.

Conté els números 51 i 52 de Batman, publicats originalment el juny i juliol de 2016, però també el Batman Annual 4 d'aquest volum 2, de novembre de 2015, el Batman: Futures End, de novembre de 2014, i el Batman Rebirth, d'agost de 2016.

Als dos números que conclourien la col·lecció principal trobem, en primer lloc, una història anomenada Gotham is, en què un Bruce Wayne que fa poc que ha recordat que és en Batman surt, més fort i recuperat que mai gràcies als esdeveniments que li van alterar la ment però també li van reparar totalment el cos, a voltar amb el Batmòbil.

De pas, investiga una apagada elèctrica general per tal d'esbrinar quin dels seus múltiples enemics l'ha provocat i amb quin objectiu, en el que acaba sent una excusa per ensenyar-nos-en uns quants i que el protagonista els tingui controlats després de tant de temps absent.

En realitat era el comiat de l'esmentat duet creatiu, perquè el número 52, amb una història anomenada The List, és responsabilitat del guionista James Tynion IV i el dibuixant Riley Rossmo.

Si l'altre era un relat per al meu gust una mica fluix, tot i que no del tot innecessari, en aquest cas ens trobem amb una interessant història que parla de l'època immediatament posterior a la pèrdua dels pares del protagonista, i com l'Alfred i la doctora Thompkins intenten ajudar-lo a tirar endavant, proposant-li que elabori una llista de coses que ha de fer per superar-ho tot plegat, tasca que té ressonàncies al present.

Després, amb guió de Ray Fawkes i Scott Snyder i dibuix d'ACO, tenim el tie-in de Batman al gran crossover Futures End -on no em vaig voler endinsar en el seu moment-, i encara que sigui material de novembre de 2014, és a dir molt anterior a la resta de continguts del volum, hi encaixa, perquè té a veure amb el projecte de preservació de la figura d'en Batman de la que ens havien estat parlant al recopilatori anterior, i que podem veure que ja es tocava fa temps.

La història en si, com la resta de còmics de la minisèrie que va durar 11 mesos, se situa diversos anys en el futur, i ens presenta un Bruce Wayne fet pols, que s'aguanta de peu gràcies a la tecnologia de la seva armadura, i que insisteix en perfeccionar el seu pla d'autoclonació, amb l'oposició d'un Alfred que defensa que el llegat d'en Batman es pot continuar perfectament en la figura dels seus deixebles. La resolució, però, no em sembla gaire notable.

Al número 4 del segon volum de Batman: Annual tenim una història anomenada Madhouse, escrita per en James Tynion IV i dibuixada per en Roge Antonio, i explica com la mansió Wayne ha de tornar a mans del seu legítim propietari després que la ciutat de Gotham la fes servir com a seu de l'asil Arkham quan, per culpa dels esdeveniments de Batman Eternal, la companyia del protagonista es va perdre l'accés als seus béns.

La gràcia del relat és que, mentre s'hi passeja amb la seva xicota i l'Alfred, alguns interns llegendaris del sanatori per a criminals mentalment inestables resulta que s'hi havien amagat i persegueixen en Bruce Wayne i els altres. És prou entretinguda, si bé no memorable.

I, amb tota la mala bava comercial del món, el recopilatori acaba amb el número 1 de la següent etapa de la col·lecció, el volum 3, un Batman: Rebirth en què col·laboren el guionista anterior, el senyor Snyder, i el de la nova etapa, un Tom King acompanyat en el dibuix per Mikel Janín.

Aquí veiem en Batman, ja amb la fortuna recuperada gràcies a en Lucius Fox, combatent en Calendar Man, un enemic clàssic però de segona o tercera que personalment feia molt de temps que no veia en un còmic. L'ajuda el nou Robin, en Duke Thomas.

No és un còmic especialment remarcable, malgrat el potent duet de guionistes, i es podria dir fins i tot que el dibuix és el millor, en aquest cas. Però bé, no em crida prou l'atenció, aquest número de la nova etapa, com perquè per ell sol justifiqui embolicar-me en uns quants recopilatoris més, que no em caben a casa i que contenen una col·lecció que, per acabar-ho d'adobar, va passar a ser bimensual, així que el ritme de creació i publicació de materials va accelerar notablement. Per ell sol. Potser ho acabo fent com a fan d'en Batman i prou.

En fi, Batman: Epilogue és el típic volum que conté històries que no eren necessàries, que no ens quedaran a la memòria, però que com bé diu el seu nom tanca una etapa, i tampoc no és que ens sobrin.