Reconec que fa temps que he perdut el costum de mirar pel·lícules d'animació japonesa, per no parlar de sèries. No tinc gaire temps lliure, i el que tinc el dedico a altres coses, però fins i tot en el terreny audiovisual tinc aquesta mena de llarmetratges força marginats, i no sé per què.
Estic força desconnectat, però de tant en tant -per sort cada cop més sovint- hi ha títols que sonen amb força perquè reben una gran acollida del públic i marquen un abans i un després. És el cas d'una pel·lícula que fa moltíssim temps que volia veure, més encara quan tothom en parlava tan bé i alhora t'avisava que qualsevol cosa podia constituir spoiler, així que tenia certa pressa per veure-la, però tot i així no ha estat fins ara que l'he vist.
your name., com s'acostuma a estilitzar, és un film del reverenciat Makoto Shinkai (Hoshi no koe, Byôsoku 5 cm, Kotonoha no niwa...) que es va estrenar el 2016 al Japó amb el nom de Kimi no na wa, i que va aconseguir un fotimer de premis, entre els quals el de Millor Pel·lícula d'Animació al 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges), i arreu del món, a més de múltiples nominacions.
I com que parlar del seu argument gaire estona és rebentar-ne la gràcia, em limitaré a dir, en aquest sentit, que té com a protagonistes un estudiant de batxillerat de Tòquio, en Taki Tachibana, i una noia que viu al poble d'Itomori i que respon al nom de Mitsuha Miyamizu. Entre ells hi ha una connexió que posa el contrapunt fantàstic a una història per altra banda força costumista. De fet, suposo que podríem parlar del que en literatura es considera realisme màgic.
És una connexió que té un objectiu que coneixerem a mesura que la història avanci, però pel camí serem testimonis de tot d'escenes quotidianes, de ritme més aviat lent com correspon tradicionalment a l'anime, i amb una fotografia i una banda sonora brillants, belles fins i tot, que acompanyen una animació exquisida, amb detalls que demostren la cura que es va posar en aquest film escrit pel mateix Shinkai, tot un referent en aquest camp en els darrers gairebé 20 anys.
Hi ha girs sorprenents, esdeveniments que trastoquen la tranquil·litat que transmet la pel·lícula fins al punt d'inflexió, així com també elements que poden provocar debats interpretatius. Jo, si més no, necessitaré veure-la almenys una altra vegada, o més, per tal de fixar-me en tot i entendre-ho i, evidentment, gaudir de nou d'una pel·lícula tan bonica, amb algun moment que genera un nus a la gola.
Val a dir, però, que potser me n'esperava més, perquè les expectatives eren altíssimes després de veure com li agradava a tothom. Me n'esperava alguna cosa profundament colpidora, alguna cosa que em deixés destrossat al sofà. No va ser el cas, però your name. és igualment una excel·lent pel·lícula que no s'hauria de perdre cap aficionat a l'anime, i a la qual el públic general faria bé de donar-li una oportunitat.
Estic força desconnectat, però de tant en tant -per sort cada cop més sovint- hi ha títols que sonen amb força perquè reben una gran acollida del públic i marquen un abans i un després. És el cas d'una pel·lícula que fa moltíssim temps que volia veure, més encara quan tothom en parlava tan bé i alhora t'avisava que qualsevol cosa podia constituir spoiler, així que tenia certa pressa per veure-la, però tot i així no ha estat fins ara que l'he vist.
your name., com s'acostuma a estilitzar, és un film del reverenciat Makoto Shinkai (Hoshi no koe, Byôsoku 5 cm, Kotonoha no niwa...) que es va estrenar el 2016 al Japó amb el nom de Kimi no na wa, i que va aconseguir un fotimer de premis, entre els quals el de Millor Pel·lícula d'Animació al 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges), i arreu del món, a més de múltiples nominacions.
I com que parlar del seu argument gaire estona és rebentar-ne la gràcia, em limitaré a dir, en aquest sentit, que té com a protagonistes un estudiant de batxillerat de Tòquio, en Taki Tachibana, i una noia que viu al poble d'Itomori i que respon al nom de Mitsuha Miyamizu. Entre ells hi ha una connexió que posa el contrapunt fantàstic a una història per altra banda força costumista. De fet, suposo que podríem parlar del que en literatura es considera realisme màgic.
És una connexió que té un objectiu que coneixerem a mesura que la història avanci, però pel camí serem testimonis de tot d'escenes quotidianes, de ritme més aviat lent com correspon tradicionalment a l'anime, i amb una fotografia i una banda sonora brillants, belles fins i tot, que acompanyen una animació exquisida, amb detalls que demostren la cura que es va posar en aquest film escrit pel mateix Shinkai, tot un referent en aquest camp en els darrers gairebé 20 anys.
Hi ha girs sorprenents, esdeveniments que trastoquen la tranquil·litat que transmet la pel·lícula fins al punt d'inflexió, així com també elements que poden provocar debats interpretatius. Jo, si més no, necessitaré veure-la almenys una altra vegada, o més, per tal de fixar-me en tot i entendre-ho i, evidentment, gaudir de nou d'una pel·lícula tan bonica, amb algun moment que genera un nus a la gola.
Val a dir, però, que potser me n'esperava més, perquè les expectatives eren altíssimes després de veure com li agradava a tothom. Me n'esperava alguna cosa profundament colpidora, alguna cosa que em deixés destrossat al sofà. No va ser el cas, però your name. és igualment una excel·lent pel·lícula que no s'hauria de perdre cap aficionat a l'anime, i a la qual el públic general faria bé de donar-li una oportunitat.
La tinc pendent des de fa mooolt temps, suposo que una mica m'ha passat com tu. Quan vaig veure que l'havien posat a Netflix vaig pensar, ara és la meva!!! però allà està... a veure si trobo un moment i la miro. Li tinc ganes
ResponElimina