Per qüestions de feina de tant en tant he de revisar la traducció d'algun llargmetratge d'animació japonesa, però com que acostumen de ser de One Piece o Detectiu Conan, no en parlo, perquè tampoc no m'interessen gaire. Els de Doraemon i Shin Chan em fan més gràcia, però tampoc no em ve de gust comentar-ne res.
Recentment, però, em va tocar revisar un film premiat com a millor pel·lícula animada en festivals com el de Sitges, i que arribarà a cinemes de l'estat espanyol al febrer, així que com que l'he vist, encara que sigui compartint pantalla amb un document de Word on hi havia el text, em ve de gust parlar-ne.
Ride your wave (Kimi to, nami ni noretara), dirigida per Masaaki Yuasa, director també de Night is Short, Walk on Girl o Lu Over the Wall, per citar els títols més coneguts o que ens sonen més, es va estrenar al juny d'aquest 2019 al Festival d'Animació d'Annecy, a França, dies abans d'arribar als cinemes japonesos.
L'argument gira al voltant d'una noia, la Hinako, que se'n va a viure a un poble de costa per estudiar a la universitat i dedicar-se al surf, que tant li agrada, sense pensar gaire més en el que farà després amb la seva vida.
Un dia es declara un foc al seu edifici i la rescata en Minato, un bomber del poble, i comencen una bonica història d'amor, i la Hinako li ensenya a surfejar.
El que podria ser una pel·lícula romàntica normal i corrent ens colpeja amb un gir dels esdeveniments que trenca aquesta felicitat -també es veia venir, perquè quan les coses comencen a anar molt bé des del principi, pel bé de la narrativa alguna cosa ha de passar-, i el film adquireix un to diferent i parla del dol i refer la vida.
Però no ho fa d'una manera tradicional, fent-nos enfonsar en la tristesa i el drama, sinó que de sobte introdueix elements fantàstics, i simbolismes en enfrontar aigua i foc -perquè també és una pel·lícula que amb l'excusa d'altres subtrames mostra incendis-, i fuig del costumisme o, si més no, hi introdueix aquests elements que esmento i fins i tot un estil visual característic que manté la nostra curiositat i deixa poc temps per a la calma i el sempre perillós avorriment, per a segons quin espectador, quan estem davant de pel·lícules molt boniques però lentes i plenes de silencis.
És difícil comentar gaire cosa més sense fer més spoilers dels que probablement ja he fet -tanmateix, creieu-me que veig que en d'altres llocs en fan de molt més clars, però recapitulant, Ride your wave és una pel·lícula sobre la pèrdua i la reconstrucció personal feta amb una perspectiva diferent, amb un estil peculiar i, per sobre de tot, és una pel·lícula bonica que deixa amb un bon regust.
Celebro que estigui previst que s'estreni als cinemes, però com acostuma a passar, suposo que seran poques sessions, durant molt pocs dies. Si us agrada l'anime, però, i podeu anar-hi, penso que no us en penedireu.
Ride your wave (Kimi to, nami ni noretara), dirigida per Masaaki Yuasa, director també de Night is Short, Walk on Girl o Lu Over the Wall, per citar els títols més coneguts o que ens sonen més, es va estrenar al juny d'aquest 2019 al Festival d'Animació d'Annecy, a França, dies abans d'arribar als cinemes japonesos.
L'argument gira al voltant d'una noia, la Hinako, que se'n va a viure a un poble de costa per estudiar a la universitat i dedicar-se al surf, que tant li agrada, sense pensar gaire més en el que farà després amb la seva vida.
Un dia es declara un foc al seu edifici i la rescata en Minato, un bomber del poble, i comencen una bonica història d'amor, i la Hinako li ensenya a surfejar.
El que podria ser una pel·lícula romàntica normal i corrent ens colpeja amb un gir dels esdeveniments que trenca aquesta felicitat -també es veia venir, perquè quan les coses comencen a anar molt bé des del principi, pel bé de la narrativa alguna cosa ha de passar-, i el film adquireix un to diferent i parla del dol i refer la vida.
Però no ho fa d'una manera tradicional, fent-nos enfonsar en la tristesa i el drama, sinó que de sobte introdueix elements fantàstics, i simbolismes en enfrontar aigua i foc -perquè també és una pel·lícula que amb l'excusa d'altres subtrames mostra incendis-, i fuig del costumisme o, si més no, hi introdueix aquests elements que esmento i fins i tot un estil visual característic que manté la nostra curiositat i deixa poc temps per a la calma i el sempre perillós avorriment, per a segons quin espectador, quan estem davant de pel·lícules molt boniques però lentes i plenes de silencis.
És difícil comentar gaire cosa més sense fer més spoilers dels que probablement ja he fet -tanmateix, creieu-me que veig que en d'altres llocs en fan de molt més clars, però recapitulant, Ride your wave és una pel·lícula sobre la pèrdua i la reconstrucció personal feta amb una perspectiva diferent, amb un estil peculiar i, per sobre de tot, és una pel·lícula bonica que deixa amb un bon regust.
Celebro que estigui previst que s'estreni als cinemes, però com acostuma a passar, suposo que seran poques sessions, durant molt pocs dies. Si us agrada l'anime, però, i podeu anar-hi, penso que no us en penedireu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada