Em sembla que ho dic cada vegada, però em molesta que s'assumeixi que, com que "soc friki", m'han d'agradar una sèrie de coses, i m'han d'agradar molt, saber-me-les de memòria i tenir-ne marxandatge a cabassos.
Star Wars no formava part de les meves obres pereferides, però quan van estrenar The Force Awakens em va venir de gust repassar les sis pel·lícules anteriors, i em va agradar la saga en general, així com aquell setè episodi, i també el vuitè, The Last Jedi, dos anys després.
De fet, és tan important dins la història del cinema i de la cultura en general, la saga, que no em sorprèn, tot i que ho lamento, que hi hagi tantíssima gent predisposada a què no li agradi res que vagi més enllà de la trilogia original.
Però a mi m'han agradat, n'he gaudit i no esperava menys de la novena i en teoria última part de la història, la que posa fi a la guerra entre la Llum i la Foscor, una Star Wars: The Rise of Skywalker que torna a dirigir el famós J. J. Abrams després del parèntesi d'en Rian Johnson a l'anterior.
Ens situa en un context en què la Resistència es prepara per a una gran batalla final contra la Final Order, la millorada First Order, liderada pel fins ara presumptament difunt Emperador Palpatine, cosa que ja ens expliquen en el text inicial del film.
La Rey (Daisy Ridley), la gran esperança del la Resistència, s'entrena per ser cavallera Jedi, mentre que la resta de combatents recapten tota la informació que poden sobre la nova amenaça, liderats per una General Leia Organa que permet a la llegendària Carrie Fisher aparèixer durant tot el film tres anys després de la seva mort.
Totes dues dones tenen una estreta relació, i representen personatges femenins importantíssims en aquesta saga, però la Rey, ja des de l'episodi VII, la seva primera aparició, amaga un poder superior a la resta, que té a veure amb els seus orígens, aquí revelats finalment, però dels quals no parlaré.
Reprèn, en aquesta última part de la història, el paper central que tenia a la setena i que havia quedat una mica diluït a la vuitena, cosa que no vol dir que els altres personatges, protagonistes i secundaris, quedin eclipsats.
Al contrari, conformen una colla que parteix junta en una missió final per destruir un enemic més temible que mai, i això és un plaer per als fans, que hem après a estimar els personatges des de la trilogia original fins a la que s'ha completat ara, amb moments emotius, dramàtics, divertits i diàlegs intel·ligents i àgils. Tots plegats (Finn, Poe, C-3PO, R2-D2, BB-8, Chewbacca...) aporten coses i esdevenen companys imprescindibles.
Però les coses no són blanques o negres, malgrat el simbolisme amb el costat lluminós i el fosc de la Força, i un dels temes més interessants en general, però dels últims episodis en particular, és la lluita dels dos protagonistes per mantenir-se al bàndol per al que creuen que estan destinats.
Cal destacar novament el personatge d'en Kylo Ren (un excel·lent Adam Driver), el fill de la Leia i en Han Solo atret pel costat fosc i torturat des del primer moment, que en aquesta entrega haurà de prendre una decisió final al respecte.
The Rise of Skywalker és una gran aventura, farcida de moments trepidants, combats espacials, tensió, dolor, alegria... la conclusió a una saga de més de 40 anys, amb nou films principals, spin-offs, productes derivats i una influència cultural difícil de calcular, i que per això estava sota la lupa més gran que s'hagi fet mai.
No ha agradat a tothom, però això es veia venir. Els finals sempre divideixen. A mi, particularment, tot i alguns detalls que no em convencen però que no revelaré per evitar spoilers, m'ha convençut. N'estic satisfet. Es tracta d'anar al cinema a gaudir, a entretenir-se i deixar-se de punyetes. I amb aquest film s'aconsegueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada