Fa uns anys vaig descobrir l'univers Apatow, un seguit de sèries de televisió i pel·lícules amb un humor característic i un repartiment recurrent, almenys parcialment, al llarg de diversos productes d'entreteniment.
Tots giraven al voltant d'en Judd Apatow, que és director, productor i guionista, tot i que no sempre fa les tres tasques, sinó que hi ha diverses combinacions, i els títols més destacats en aquest sentit són films com The 40-Year-Old Virgin (2005), Embolic compromès (2007) o Funny People (2009), i sèries com Freaks & Geeks (1999-2000) i Undeclared (2000-2001). Com que m'agrada el que fa, quan m'assabento que ha creat alguna cosa nova (o l'ha apadrinat, com Girls) la miro, i aquí és on cau la sèrie de què parlo avui.
Es tracta de Love, una sèrie de Neflix que ha durat 3 temporades entre 2016 i 2018, amb un total de 34 episodis i que he acabat de veure fa poc, perquè tot i que m'agradava força la vida no em permet dedicar-me a tot al ritme que voldria, però bé, també penso que hi ha moltes coses que són atemporals i que fins i tot, si hi arribéssim tard de debò, almenys ens servirien per recordar com eren altres temps.
Creada per l'esmentat Apatow, però també per la Lesley Arfin i en Paul Rust, amb aquest ambiciós títol ens mostra una visió quotidiana, realista i actual de les relacions romàntiques, amb un particular humor que fuig de l'histrionisme i l'absurd i que se centra en unes situacions que poden esdevenir còmiques -sense que sigui una comèdia pura- però d'una manera natural i versemblant.
Els seus protagonistes són el mateix Paul Rust, que fa de Gus Cruikshank, professor d'actors adolescents en un set de rodatge amb el somni d'esdevenir guionista algun dia, i la Gillian Jacobs, que interpreta el paper de la Mickey Dobbs, que treballa en una ràdio i ha d'empassar-se tot allò que no li agrada al seu entorn laboral per arribar a final de mes.
Es coneixen a partir d'un gest d'amabilitat d'ell i surten, en ambdós casos, de relacions tòxiques -en més d'un sentit-. Poc a poc van quedant, es fan amics i més endavant inicien una relació sentimental, amb una sèrie d'entrebancs com ara els clàssics xocs entre caràcters, però també les inseguretats, les decepcions laborals o l'alcoholisme d'ella.
A mesura que avancen els episodis veiem en Gus i la Mickey enfrontar-se a problemes quotidians, però també tenir malentesos, iniciar diverses vegades -i de manera accidentada i marcada per les pors- una relació sentimental normal, discutir força i anar-se ajustant amb flexibilitat diversa a les necessitats de l'altre, tot plegat una mostra ben plausible de com són les relacions romàntiques actuals entre persones normals, ordinàries.
Les interpretacions del repartiment són d'allò més convincents, naturals, gairebé transmeten la sensació d'improvisació en alguns moments, cosa que els dona realisme i ajuda a fer creïble el que ens expliquen gràcies a la manera amb què ens ho expliquen.
Dins d'aquest repartiment els acompanyen secundaris que podem veure a la foto com la Bertie (Claudia O'Doherty), la companya de pis australiana de la Mickey, i el seu xicot Randy (Mike Mitchell), un home tan corpulent com immadur i dependent del qual ella no sap ben bé com desempallegar-se sense ferir-lo, però també en Chris (Chris Czajkowski), amic d'en Gus, l'actriu adolescent i alumna d'en Gus, l'Arya (Iris Apatow, filla d'en Judd), i altres papers més o menys petits entre els que hi ha els de dos veïns d'en Gus, que són interpretats per l'Steve Bannos i en Dave Gruber Allen, picades d'ullet per als fans de Freaks & Geeks, perquè hi feien de professors de l'institut.
Tots plegats són personatges ben humans, amb defectes, que cometen errors, que mostren els seu egoisme en molts moments, i que en definitiva són com nosaltres, lluny de la imatge estereotipada que estem acostumats a veure en pràcticament qualsevol retrat fictici tant de l'amor com de temes més diversos. Tots tenen matisos, ombres, misèries, però també són capaços del millor. Aquest és un dels grans atractius de Love, més enllà de la història en si, i fa que valgui la pena.
A mesura que avancen els episodis veiem en Gus i la Mickey enfrontar-se a problemes quotidians, però també tenir malentesos, iniciar diverses vegades -i de manera accidentada i marcada per les pors- una relació sentimental normal, discutir força i anar-se ajustant amb flexibilitat diversa a les necessitats de l'altre, tot plegat una mostra ben plausible de com són les relacions romàntiques actuals entre persones normals, ordinàries.
Les interpretacions del repartiment són d'allò més convincents, naturals, gairebé transmeten la sensació d'improvisació en alguns moments, cosa que els dona realisme i ajuda a fer creïble el que ens expliquen gràcies a la manera amb què ens ho expliquen.
Dins d'aquest repartiment els acompanyen secundaris que podem veure a la foto com la Bertie (Claudia O'Doherty), la companya de pis australiana de la Mickey, i el seu xicot Randy (Mike Mitchell), un home tan corpulent com immadur i dependent del qual ella no sap ben bé com desempallegar-se sense ferir-lo, però també en Chris (Chris Czajkowski), amic d'en Gus, l'actriu adolescent i alumna d'en Gus, l'Arya (Iris Apatow, filla d'en Judd), i altres papers més o menys petits entre els que hi ha els de dos veïns d'en Gus, que són interpretats per l'Steve Bannos i en Dave Gruber Allen, picades d'ullet per als fans de Freaks & Geeks, perquè hi feien de professors de l'institut.
Tots plegats són personatges ben humans, amb defectes, que cometen errors, que mostren els seu egoisme en molts moments, i que en definitiva són com nosaltres, lluny de la imatge estereotipada que estem acostumats a veure en pràcticament qualsevol retrat fictici tant de l'amor com de temes més diversos. Tots tenen matisos, ombres, misèries, però també són capaços del millor. Aquest és un dels grans atractius de Love, més enllà de la història en si, i fa que valgui la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada