Sense pràcticament adonar-me'n, per aquelles pauses estranyes que es fan a les sèries de televisió, resulta que s'ha acabat la quarta temporada d'una de les meves preferides, i això significa que puc tornar a dedicar-li una entrada.
Deia a l'article sobre la tercera temporada de This is Us que havia estat prou bona i entretinguda per distreure'ns del fet que se'ns havien mostrar unes misteriores escenes del futur sense acabar de donar-nos-en gaires detalls, i que esperava que a la quarta això es resolgués.
En aquests nous 18 episodis continuem veient com evolucionen les vides dels membres de la família Pearson al present, així com se'ns continuen explicant coses del passat i, de tant en tant, podem fer una ullada a les inquietants escenes del futur que deia més amunt.
Però anem a pams, i comencem per la Kate i en Toby: després de moltes dificultats han pogut concebre amb èxit i tenen un fill, en Jack (com no podia ser d'una altra manera), prematur i per tant fent patir també fora del ventre de la seva mare.
Les preocupacions no s'acaben aquí: resulta que és pràcticament cec, cosa que complicarà la vida dels seus pares, però que per escenes del futur sabem que no li impedirà ser feliç.
No sabem, però, com els anirà als seus progenitors, que a les escenes del present viuen una crisi quan en Toby, incapaç de pair del tot la ceguesa del seu fill, busca passar a casa el mínim de temps possible. Per altra banda coneixem més detalls de la fallida primera relació amorosa de la Kate adolescent.
Per la seva banda, en Randall, que com ja vaig explicar ara és councilman, una mena de regidor de districte, continua patint per controlar els seus atacs d'ansietat, que en les escenes de l'adolescència se'ns comencen a mostrar, agreujats al present per un incident amb un lladre.
Això el porta a anar a teràpia, on descobrirà traumes dels quals no era conscient, relacionats amb la qüestió de la seva adopció i també amb la mort del Jack original, sobre la qual pensa que hi podria haver fet alguna cosa a causa de la seva obsessió amb controlar tots els aspectes de la seva vida. No acaba gaire bé, per a ell, una temporada que havia començat amb certa alegria a cals Pearson negres, amb les filles adolescents entrant de ple en aquesta etapa i expressant-ho de diferents maneres, sigui amb un nou pentinat o amb una primera relació sentimental.
En Kevin continua buscant l'amor, una relació seriosa amb l'objectiu de formar una família, mentre es manté serè des que va néixer el seu nebot, i al principi sembla que la cosa s'encaminarà cap a la nova via oberta amb l'aparició de l'exmilitar Cassidy (Jennifer Morrison, vista a How I met your mother o Once Upon a Time), però tant en aquest cas com en l'enèsim retrobament amb la Sophie la sèrie continua jugant a despistar i, ara sí, per fi, sembla que ja sabem d'on surt la seva futura descendència, però no ho saberm fins que es produeixi un gir cap al final.
De les subtrames d'en Kevin destacava, anteriorment, la del descobriment del seu oncle Nicky, però ha anat perdent importància i ara és un personatge menys que secundari, que forma part de la família Pearson però sense fer gaire soroll.
El gran tema de la temporada, però, és un altre descobriment: la Rebecca presenta símptomes de demència, i en Randall s'hi compromet profundament des que en té la més mínima sospita, però la seva manera de gestionar-ho condueix a un conflicte amb els seus germans, especialment amb en Kevin, amb qui té una discussió monumental en què tots dos es fan retrets acumulats durant tota la vida i això, pel que ens ensenyen del futur (i, per desgràcia, torna a ser amb comptagotes), provoca que no es dirigeixin la paraula durant anys.
Les coses no han estat mai flors i violes a This is Us, però en aquesta temporada veiem patir molt els personatges, encara que sigui amanit amb moments bonics i les inevitables escenes del passat i de la relació entre la Rebecca i en Jack. A veure què ens espera a la cinquena temporada que, com sempre, ja tinc ganes de veure. Per sort, la sèrie té assegurades almenys la cinquena i la sisena tongades d'episodis.
Deia a l'article sobre la tercera temporada de This is Us que havia estat prou bona i entretinguda per distreure'ns del fet que se'ns havien mostrar unes misteriores escenes del futur sense acabar de donar-nos-en gaires detalls, i que esperava que a la quarta això es resolgués.
En aquests nous 18 episodis continuem veient com evolucionen les vides dels membres de la família Pearson al present, així com se'ns continuen explicant coses del passat i, de tant en tant, podem fer una ullada a les inquietants escenes del futur que deia més amunt.
Però anem a pams, i comencem per la Kate i en Toby: després de moltes dificultats han pogut concebre amb èxit i tenen un fill, en Jack (com no podia ser d'una altra manera), prematur i per tant fent patir també fora del ventre de la seva mare.
Les preocupacions no s'acaben aquí: resulta que és pràcticament cec, cosa que complicarà la vida dels seus pares, però que per escenes del futur sabem que no li impedirà ser feliç.
No sabem, però, com els anirà als seus progenitors, que a les escenes del present viuen una crisi quan en Toby, incapaç de pair del tot la ceguesa del seu fill, busca passar a casa el mínim de temps possible. Per altra banda coneixem més detalls de la fallida primera relació amorosa de la Kate adolescent.
Per la seva banda, en Randall, que com ja vaig explicar ara és councilman, una mena de regidor de districte, continua patint per controlar els seus atacs d'ansietat, que en les escenes de l'adolescència se'ns comencen a mostrar, agreujats al present per un incident amb un lladre.
Això el porta a anar a teràpia, on descobrirà traumes dels quals no era conscient, relacionats amb la qüestió de la seva adopció i també amb la mort del Jack original, sobre la qual pensa que hi podria haver fet alguna cosa a causa de la seva obsessió amb controlar tots els aspectes de la seva vida. No acaba gaire bé, per a ell, una temporada que havia començat amb certa alegria a cals Pearson negres, amb les filles adolescents entrant de ple en aquesta etapa i expressant-ho de diferents maneres, sigui amb un nou pentinat o amb una primera relació sentimental.
En Kevin continua buscant l'amor, una relació seriosa amb l'objectiu de formar una família, mentre es manté serè des que va néixer el seu nebot, i al principi sembla que la cosa s'encaminarà cap a la nova via oberta amb l'aparició de l'exmilitar Cassidy (Jennifer Morrison, vista a How I met your mother o Once Upon a Time), però tant en aquest cas com en l'enèsim retrobament amb la Sophie la sèrie continua jugant a despistar i, ara sí, per fi, sembla que ja sabem d'on surt la seva futura descendència, però no ho saberm fins que es produeixi un gir cap al final.
De les subtrames d'en Kevin destacava, anteriorment, la del descobriment del seu oncle Nicky, però ha anat perdent importància i ara és un personatge menys que secundari, que forma part de la família Pearson però sense fer gaire soroll.
El gran tema de la temporada, però, és un altre descobriment: la Rebecca presenta símptomes de demència, i en Randall s'hi compromet profundament des que en té la més mínima sospita, però la seva manera de gestionar-ho condueix a un conflicte amb els seus germans, especialment amb en Kevin, amb qui té una discussió monumental en què tots dos es fan retrets acumulats durant tota la vida i això, pel que ens ensenyen del futur (i, per desgràcia, torna a ser amb comptagotes), provoca que no es dirigeixin la paraula durant anys.
Les coses no han estat mai flors i violes a This is Us, però en aquesta temporada veiem patir molt els personatges, encara que sigui amanit amb moments bonics i les inevitables escenes del passat i de la relació entre la Rebecca i en Jack. A veure què ens espera a la cinquena temporada que, com sempre, ja tinc ganes de veure. Per sort, la sèrie té assegurades almenys la cinquena i la sisena tongades d'episodis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada