Sèries: This is Us (quarta temporada)

Sense pràcticament adonar-me'n, per aquelles pauses estranyes que es fan a les sèries de televisió, resulta que s'ha acabat la quarta temporada d'una de les meves preferides, i això significa que puc tornar a dedicar-li una entrada.

Deia a l'article sobre la tercera temporada de This is Us que havia estat prou bona i entretinguda per distreure'ns del fet que se'ns havien mostrar unes misteriores escenes del futur sense acabar de donar-nos-en gaires detalls, i que esperava que a la quarta això es resolgués.

En aquests nous 18 episodis continuem veient com evolucionen les vides dels membres de la família Pearson al present, així com se'ns continuen explicant coses del passat i, de tant en tant, podem fer una ullada a les inquietants escenes del futur que deia més amunt.

Però anem a pams, i comencem per la Kate i en Toby: després de moltes dificultats han pogut concebre amb èxit i tenen un fill, en Jack (com no podia ser d'una altra manera), prematur i per tant fent patir també fora del ventre de la seva mare.

 
Les preocupacions no s'acaben aquí: resulta que és pràcticament cec, cosa que complicarà la vida dels seus pares, però que per escenes del futur sabem que no li impedirà ser feliç.

No sabem, però, com els anirà als seus progenitors, que a les escenes del present viuen una crisi quan en Toby, incapaç de pair del tot la ceguesa del seu fill, busca passar a casa el mínim de temps possible. Per altra banda coneixem més detalls de la fallida primera relació amorosa de la Kate adolescent.

Per la seva banda, en Randall, que com ja vaig explicar ara és councilman, una mena de regidor de districte, continua patint per controlar els seus atacs d'ansietat, que en les escenes de l'adolescència se'ns comencen a mostrar, agreujats al present per un incident amb un lladre.

Això el porta a anar a teràpia, on descobrirà traumes dels quals no era conscient, relacionats amb la qüestió de la seva adopció i també amb la mort del Jack original, sobre la qual pensa que hi podria haver fet alguna cosa a causa de la seva obsessió amb controlar tots els aspectes de la seva vida. No acaba gaire bé, per a ell, una temporada que havia començat amb certa alegria a cals Pearson negres, amb les filles adolescents entrant de ple en aquesta etapa i expressant-ho de diferents maneres, sigui amb un nou pentinat o amb una primera relació sentimental.

En Kevin continua buscant l'amor, una relació seriosa amb l'objectiu de formar una família, mentre es manté serè des que va néixer el seu nebot, i al principi sembla que la cosa s'encaminarà cap a la nova via oberta amb l'aparició de l'exmilitar Cassidy (Jennifer Morrison, vista a How I met your mother o Once Upon a Time), però tant en aquest cas com en l'enèsim retrobament amb la Sophie la sèrie continua jugant a despistar i, ara sí, per fi, sembla que ja sabem d'on surt la seva futura descendència, però no ho saberm fins que es produeixi un gir cap al final.

De les subtrames d'en Kevin destacava, anteriorment, la del descobriment del seu oncle Nicky, però ha anat perdent importància i ara és un personatge menys que secundari, que forma part de la família Pearson però sense fer gaire soroll.

El gran tema de la temporada, però, és un altre descobriment: la Rebecca presenta símptomes de demència, i en Randall s'hi compromet profundament des que en té la més mínima sospita, però la seva manera de gestionar-ho condueix a un conflicte amb els seus germans, especialment amb en Kevin, amb qui té una discussió monumental en què tots dos es fan retrets acumulats durant tota la vida i això, pel que ens ensenyen del futur (i, per desgràcia, torna a ser amb comptagotes), provoca que no es dirigeixin la paraula durant anys.

Les coses no han estat mai flors i violes a This is Us, però en aquesta temporada veiem patir molt els personatges, encara que sigui amanit amb moments bonics i les inevitables escenes del passat i de la relació entre la Rebecca i en Jack. A veure què ens espera a la cinquena temporada que, com sempre, ja tinc ganes de veure. Per sort, la sèrie té assegurades almenys la cinquena i la sisena tongades d'episodis.

Sèries: This is Us (tercera temporada)

Igual que la vegada anterior, torno a parlar de This is Us després d'una mica més d'un any, ara per comentar les meves impressions sobre la tercera temporada d'una de les sèries que més m'agraden i m'interessen de la televisió actual.

Ja hem pogut veure, doncs, la tercera tongada de 18 episodis d'aquest càlid drama familiar de la cadena nord-americana NBC, nous episodis que, fidels al que havíem vist fins ara, ens han fet emocionar, riure, entendrir-nos i interessar-nos pel destí dels seus personatges.

Assumint, com l'any passat, que heu vist aquests episodis, parlaré sense entrar en detalls perquè no es tracta de resumir res, però sí que diré coses que seran spoilers per a qualsevol persona que no els hagi vist. Quedeu avisats.

La segona temporada ens deixava amb una ullada al futur en què els personatges havien d'anar a visitar algú, una dona, que estava malalta, però no en teníem més detalls. Si les dues primeres temporades ens feien especular sobre la mort d'en Jack -i va costar que ens l'expliquessin-, aquesta prometia fer-nos ballar el cap respecte a aquest nou tema... però no ens en parla gaire, aquest cop, i amb les trames de cadascun dels personatges aconseguim oblidar-nos-en.

Comencem amb la Kate i en Toby, una relació que a la segona temporada va perillar, amb avortament natural inclòs, però que aquí es reforça amb el ressorgiment d'una Kate que, malgrat els advertiments sobre la seva edat i la seva formidable obesitat, decideix tirar endavant el projecte de ser mare i recorre a la fecundació in vitro, que resulta que funciona: aquesta entranyable parella tindrà descendència.

Si tot va bé, és clar, perquè és un embaràs de risc i ja sabem com les gasten, els guionistes. Tanmateix, tot i el final feliç que es mereixia la Kate, la mirada al futur que es produeix al final de la temporada ens mostra que alguna cosa anirà malament en aquesta parella.

Molt més ens fa patir, en canvi, el matrimoni format per en Randall i la Beth, amb les filles en aquest cas relegades a un paper molt secundari, amb la petita excepció de la Tess, que acabada d'entrar a l'adolescència descobreix que és lesbiana, tema que es tracta amb la sensibilitat que caracteritza la sèrie.

El problema dels Pearson negres és que en Randall ha decidit entrar en política i fer-se councilman, una mena de regidor en el sistema polític dels Estats Units. Aquesta lluita personal, amb resultats èpics de David contra Goliath, té un preu, i és que la Beth, novament, ha de renunciar als seus somnis per fer-se càrrec de les filles... fins que decideix que ja n'hi ha prou i ella tampoc no vol deixar estar un projecte que li fa la il·lusió que res no li havia fet mai de la vida.

Per la seva banda, el tarambana d'en Kevin, que sembla que ja ha tornat a sortir de l'alcoholisme i les drogues, s'embolica amb la Zoe (Melanie Liburd), cosina de la Beth, amb qui va viure durant molts anys com si fossin germanes. 

És una relació que no fa bona pinta, perquè ella és un esperit lliure, sense ganes de comprometre's, però en Kevin n'està d'allò més penjat. Tot i així, ens donarà més d'una sorpresa... i novament en Kevin ens farà patir.

Gràcies a ell, però, descobrim el secret més ben guardat d'en Jack: el seu germà Nicky (Griffin Dunne), que va morir a la guerra del Vietnam, en realitat no hi va morir. Arran d'un gravíssim error que va provocar la mort d'un nen, en Jack va decidir que no en volia saber res, es va inventar aquesta mentida de cara a la seva futura família i només hi va arribar a contactar una vegada, per insistència d'en Nicky, per dir-li que deixés d'enviar-li postals. 

No es van tornar a veure, no van tornar a parlar -com hem vist, no pas perquè en Nicky no ho intentés- i en Jack va morir sense saber la veritat sobre aquell "accident" del Vietnam. Un drama d'aquells que m'agraden a mi, de malentesos sense resoldre i un Nicky que ha viscut amargat, alcoholitzat i sol en una caravana durant dècades. Quan en Kevin destapa aquesta història l'obliga a conèixer la família del seu difunt germà, però no vol entrar a formar-ne part... i tot i així, en una escena del futur, el veiem amb ells. 

Això no vol dir que s'hagin acabat els flashbacks, perquè encara se'ns expliquen detalls del passat de la família Pearson, incloent-hi com es van conèixer en Jack i la Becca, la seva primera cita i alguns malentesos inicials.

L'ombra d'en Jack és allargada, que l'hi diguin a en Toby, però ja ens agrada saber més coses d'ell, d'un personatge destrossat a la seva manera, un lluitador que no va ser un pare i un marit impecable, ja ho vam veure, però que s'hi va acostar molt. 

La tercera temporada de This is Us ens narra més coses del passat i el present dels Pearson, prou interessants com per oblidar, com deia al principi, que ens havien posat la mel als llavis amb un avançament del futur al final de la segona, i quan ja ni tan sols hi pensàvem, a l'últim episodi coneixem la identitat de qui, en la malaltia, ha fet que es reuneixin els personatges, que en alguns casos veiem que s'havien allunyat. I, ara sí, esperem que a la propera temporada se'ns acabi d'explicar del tot.