Menú

dilluns, 7 de desembre del 2020

Lectures: The One Pound Gospel

Sempre que parlo d'ella ho dic, i ho continuaré dient: la Rumiko Takahashi és una llegenda del manga amb raó, i és que, a diferència d'altres autors amb més renom -tot i que no es pot dir que ella sigui precisament desconeguda-, després d'un gran èxit sempre en presenta un altre. No es dedica a presentar històries curtes de tant en tant i viure de la riquesa acumulada.

Ella fa històries curtes, sí, i n'hem vist, però les crea des del principi, i també encadena obres de llarga durada, i de fet s'acostumen a solapar. N'hi ha una, però, que va anar reprenent quan podia, i que va trigar a tenir la seva conclusió. 

Parlo de The One Pound Gospel, en japonès Ichi-pondo no fukuin, una obra en quatre volums que no se sol esmentar quan es parla de les obres més importants de l'autora de Ranma 1/2, Urusei Yatsura, Maison Ikkoku o Inu-yasha, i és normal, per la periodicitat que va tenir i una durada més curta. Però els seus fans sabem que una obra "menor" de la Rumiko Takahashi no significa, en cap cas, que no destil·li qualitat.

El manga es va començar a serialitzar a la revista setmanal Young Sunday de l'editorial Shôgakukan al juliol de 1987, i va acabar al desembre de 2006. Gairebé 20 anys de publicació irregular que van generar material per només quatre volums. Aquesta extensió en el temps, però, provoca la curiositat de veure, en una mateixa obra i tan curta, un canvi notable en l'estil de dibuix, des del proper al final de Maison Ikkoku del primer volum fins al modern d'Inu-yasha (i que sembla que es manté) del recopilatori final.

Una de les característiques més destacades d'aquest manga és que, juntament amb Maison Ikkoku, és de les poques obres de la mestra Takahashi sense elements sobrenaturals, màgics o com es vulguin anomenar. És una comèdia romàntica on l'humor neix de la relativament esbojarrada premissa de l'obra: els seus protagonistes són un jove boxador incapaç de controlar la dieta que se li exigeix a qualsevol lluitador -si no, ha de pujar de categoria i enfrontar-se a rivals massa forts- i una monja novícia que, en conèixer-lo i anar-lo tractant, es replanteja el seu compromís amb el déu de la religió catòlica.

A partir d'aquí, som testimonis de la lluita en sentit figurat i literal d'en Kôsaku Hatanaka per mantenir la promesa que li fa a la germana Àngela de resistir les temptacions del menjar, tot i que l'amor que sent per ella el distreu sovint, i com tot plegat fa patir el seu entrenador, l'entranyable amo del gimnàs Mukôda, on s'entrena el protagonista. 

És una història bonica, costumista i amb l'estil narratiu i humorístic que tan bé li coneixem a la Rumiko Takahashi, que demostra un cop més que sap tocar diversos gèneres i temàtiques i treure suc de qualsevol idea.

Suposo que l'esmentada irregularitat en la publicació no va ser l'única causa que sigui un manga relativament poc conegut o citat, i que també hi va tenir a veure el fet que només s'adaptés a una OVA l'any 1988, amb la història del manga inacabada, i un dorama de 9 episodis el 2008, aquest cop sí, amb tota la trama desplegada al còmic.

A casa nostra The One Pound Gospel va ser parcialment publicada en aquell format de mitjos volums de la Biblioteca Manga de Planeta, que no no va servir per reduir el nombre de sèries cancel·lades, una plaga de l'època, ni tan sols en aquest cas, que era curta, però val a dir que la seva finalització el 2006, quan ja no existia el format, hi devia contribuir. 

En tot cas va haver de ser Glénat la que publiqués, per fi, aquest manga complet, en quatre volums de la col·lecció Big Manga -com la resta d'obres de l'autora que va publicar-, però va acabar el 2009 i, després de la desaparició de l'editorial, cap altra -i s'entén que seria Planeta, que va rescatar Ranma 1/2 i de la mateixa autora ha publicat Rin-ne- l'ha reeditat.



 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails