Lectures: Beastars

Em penso que fa temps que no ho esmentava, però treballo com a revisor de traduccions de manga, una feina de somni que em permet "llegir" còmics. Ho dic entre cometes perquè no sempre reviso tots els volums d'una col·lecció, i perquè tampoc no és el mateix llegir tranquil·lament amb el volum a la mà que fer-ho alternant la mirada entre un PDF i un document de Word i amb uns temps d'entrega esbufegant-nos al clatell. 

Per tant, és fàcil que, tot i haver seguit, per feina, una obra sencera o gairebé sencera, normalment no pugui considerar que me l'he llegit. Amb la que avui porto, que fa poc que ha vist publicat el seu darrer volum al nostre mercat, vaig fer una excepció i es podria dir que me'l vaig llegir de debò mentre hi treballava, de tant que em va agradar, així que ha arribat l'hora de fer-ne la ressenya tot i que els volums físics ja publicats, que tinc a casa, encara estan sense tocar.

Beastars és una obra de Paru Itagaki que es va serialitzar a la revista setmanal Shônen Champion, que en teoria, doncs, pertany a la demografia shônen (encara que això sempre ho marca la revista en si, però els continguts reals de les obres poden fer que l'etiqueta sigui qüestionable, i en aquest cas ho és molt, perquè estem davant del que per a mi és un seinen o manga per a adults), entre setembre de 2016 i octubre de 2020, amb un total de 22 volums recopilatoris que ja han estat publicats en castellà per part de Milky Way Ediciones, i també hi ha una mena de preqüela amb històries curtes situades al mateix univers que es diu Beast Complex i que, arrel de l'èxit de Beastars, s'ha ampliat i ha arribat a l'estranger posteriorment, amb 3 volums. 

La història està protagonitzada per animals antropomòrfics que es coneixen a l'acadèmia Cherryton, on estudien l'equivalent al batxillerat i on conviuen espècies d'allò més diverses gràcies al pacte de no agressió dels carnívors als herbívors que impera a la societat.

El protagonista principal és en Legoshi, un llop gris amb un cor com una casa de pagès que, malgrat que la seva espècie és temuda especialment per part dels herbívors, més febles -se suposa que els carnívors no poden menjar herbívors, però això no vol dir que no es puguin cometre crims, així com a la nostra societat ens diuen que no hem de matar i, tot i així, hi ha massa gent que ho fa-, és un noi que es preocupa pels seus amics i que fins i tot s'enamora d'una conilla, la Hal. 

A mesura que la història va avançant, i especialment a partir d'un crim que té lloc al principi, en Legoshi es va fent més conscient de les desigualtats entre els que són, com ell, predadors per naturalesa, i els que fugen d'ells, encara que l'acadèmia Cherryton sigui un aparent oasi no exempt de perpètues tensions i algun desagradable accident.

Cada cop més conscienciat, lluita per protegir la pau o el difícil equilibri entre espècies tot aprofitant la seva força natural, encara que té una personalitat pacifista, alhora que viu una lluita interior per mantenir a ratlla els seus instints per tal que no afectin a la seva relació amb els amics no carnívors i, especialment, amb la seva estimada Hal, cosa que serà la principal tortura per al protagonista al llarg de l'obra, i és que no li serà fàcil continuar sent el dolç Legoshi quan, a contracor, ha d'acabar amb la violència tot emprant, precisament, la violència.

Pel camí anem descobrint les motivacions d'altres personatges, com el cérvol Rouis, de forta personalitat que gairebé es comporta com un carnívor, la lloba Juno, enamorada d'aquest, o en Gosha, l'avi drac de Komodo d'en Legoshi -sí, el protagonista és mestís, encara que no sigui aparent-, entre altres personatges d'allò més interessants.

Quan la trama es desplaça de l'acadèmia al mon exterior veiem com aquesta utòpica i avançada societat en què caçadors i preses viuen en harmonia té molts més punts foscos dels que ens pensàvem, i tot plegat serà una bufetada de realitat per a en Legoshi, que no té un pas a l'edat adulta gaire fàcil -més o menys com tothom, però a Beastars per motius diferents- però, gràcies a això, tenim una obra interessantíssima, addictiva i magníficament dibuixada amb un estil que normalment no associaríem al còmic japonès, i que recomano a qualsevol persona que tingui interès en provar alguna cosa nova pel que fa al manga més que no pas al còmic en general, perquè d'animals antropomòrfics vivint drames ja existien, com és el cas, per exemple, de Blacksad. 

I si us fa mandra llegir, que vull pensar que no, o no hauríeu arribat fins aquí, o ja la coneixeu però voleu veure com va quedar la versió animada, la teniu a Netflix en dues temporades de 12 episodis cadascuna que tindrà aviat una tercera i última part.

Sigui com sigui, no us perdeu aquesta història que va guanyar els prestigiosos Manga Taishô, Premi Cultural Osamu Tezuka en la categoria de Nous Creadors o Premi Kôdansha a la categoria de Millor Shônen, tots ells l'any 2018, que va ser també quan l'autora va visitar el 24è Saló del Manga de Barcelona. Poca broma.