Sèries: The Time Traveler's Wife

Abans de començar amb la ressenya en si, vull avisar que parlaré d'una sèrie que ha estat cancel·lada després d'una única temporada. Em vaig proposar no mirar sèries noves si no tenia unes mínimes garanties que durarien una mica més, però la premissa em va resultar prou atractiva com per oblidar aquest propòsit i el fet que, darrerament, unes quantes de les sèries que seguia han estat assassinades per les cadenes que les estaven emetent. 

Doncs bé, la que us porto avui té només 6 episodis. Era el que havia de durar la primera temporada, sí, però ara ja és també l'única que té. La història ens deixa amb preguntes sense resposta, però trobo que acaba d'una manera prou esperançadora i relativament tancada, així que en vull parlar i la recomano igualment, perquè a mi m'ha agradat molt.

The Trime Traveler's Wife és una sèrie produïda per la cadena HBO d'aquest mateix 2022 que no és la primera adaptació audiovisual d'un llibre de 2003 signat per l'Audrey Niffenegger, perquè l'any 2009 se'n va fer un llargmetratge protagonitzat per la Rachel McAdams i l'Eric Bana. 

De fet, a mesura que avançava el primer capítol ens va començar a sonar l'argument i el cas és que vam veure aquella pel·lícula fa temps, però gràcies a la meva mala memòria jo no en recordava res més que els protagonistes i, així, aquesta nova adaptació, creada i escrita per algú del renom de l'Steven Moffat, un dels màxims responsables del Dr. Who modern i cocreador de Sherlock, entre moltes altres coses que l'han convertit en un guionista estrella, m'ha pogut sorprendre argumentalment.

La història és la d'una història d'amor entre el bibliotecari Henry DeTamble (Theo James) i la noia de família rica Clare Abshire (Rose Leslie, vista a Game of Thrones), que seria una història romàntica com qualsevol altra si no fos perquè ell viatja en el temps, i de manera involuntària.

Al principi, gràcies a uns segments en què representa que parlen de manera individual amb algú que els entrevista, sembla que la trama hagi d'abordar les dificultats d'una relació sentimental en què un dels dos membres de tant en tant desapareix, s'està un temps en una altra època i torna, tot plegat, hi insisteixo, sense que tingui cap control sobre la qüestió.

En realitat, però, almenys aquesta primera i malauradament única temporada gira al voltant, sobretot, de com es van conèixer, i aquest és el seu punt més interessant, perquè no es van conèixer per ordre. Per alguna raó que no se'ns explica, ell anava a parar a un prat a prop de casa d'ella quan la Clare tenia 6 anys, i es van anar trobant allà a mesura que la nena anava creixent.

Tanmateix, no sempre era el mateix Henry qui anava a parar allà, de vegades n'era un de més jove, o de més gran, i quan ella coneix, ja als 20 anys, el Henry amb qui compartia línia temporal, llavors amb 28 anys, ell ni tan sols la reconeix, perquè l'home que ella coneixia i de qui es va enamorar des de petita -sí, la cosa en aquest sentit fa una mica d'angúnia i podria ser la llavor d'un debat sobre si és o no assetjament sexual d'una menor, tot i que el comportament d'ell, que sap que en el futur serà la seva dona, és exemplar-, era un Henry més gran, i per tant el de 28 no sap res de tot això.

És una mica complicat d'explicar i d'entendre per escrit, però la sèrie s'encarrega que no ens perdem en cap moment sobre la relació de causa i efecte i quin és el Henry que estem veient en cada moment, no només per l'aspecte físic més o menys gran, sinó també perquè no escatima en rètols indicant l'edat dels personatges que apareixen en cada escena. Per a gent de reacció lenta com un servidor, és quelcom d'agrair. És un enfocament del subgènere dels viatges temporals que els més intel·ligents segur que troben que té molts forats, però que a mi m'ha semblat fresc, lleuger i força entenedor.

La sèrie parla també de determinisme, de lliure albir, i no s'embolica en la creació de noves línies temporals, efectes papallona ni res de tot això: no es poden canviar esdeveniments, i si s'intenta alguna cosa ho impedeix. Però, és clar, el Henry de 28 anys comença a sortir amb la Clare de 20 perquè ella li explica que un Henry més gran li ha dit que es casaran? Fins a quin punt és amor autèntic, això? 

Això també crea una sèrie de situacions divertides, quan coincideixen dos Henrys, i d'altres de més dramàtiques i problemàtiques, perquè la Clare per fi coneix el Henry de la seva època, però no és l'home madur i interessant de qui s'havia enamorat, sinó un gamarús, i caldrà feina per ajustar-s'hi.

També hi ha dosis de misteri, perquè se'ns mostra que alguna cosa acabarà malament, que en Henry patirà seqüeles físiques dels perillosos viatges que fa en el temps -aparèixer nuu de cop en un lloc qualsevol sol portar problemes, tot i que durant la sèrie alegra la vista de qui tingui interès en aquestes coses-, i que la relació està condemnada al fracàs. 

Com deia al principi, la sèrie resta inacabada i algunes preguntes queden sense resposta, i té gust de poc perquè són només 6 episodis, però malgrat tot això, i les males crítiques -no se'n van salvar tampoc ni la pel·lícula ni la novel·la original- que fan que potser hagi estat un plaer culpable, he gaudit molt dels capítols que he pogut veure'n, a més de la banda sonora d'en Blake Neely, responsable també de les de The Flash, Supergirl, Legends of Tomorrow i Batwoman, encara que molt diferents d'aquesta.

Recomanació, doncs, amb cautela: us quedareu amb moltes ganes de més. I els vostres desitjos no seran satisfets. Tanmateix, pel que he llegit respecte al film que havia oblidat, la sèrie seguia el mateix camí, així que potser les respostes que ens falten les trobarem allà, o bé al llibre d'on surt tot plegat.