Lectures: Dr. Slump vol. 4

Continuo amb les ressenyes dels volums de Dr. Slump de manera individual, que ja he vist per la quantitat de visites que no tenen el mateix èxit -que tampoc no era gaire- que les de Bola de Drac que vaig fer fa uns anys, però ja m'agrada escriure-les, de manera que avui hi tornem.

He llegit, doncs, el quart volum d'aquesta obra per fi publicada en català -i a hores d'ara a punt d'acabar d'editar-se en la nostra llengua-, i toca comentar-lo. 

Com passava al volum anterior, aquí hi tenim un seguit d'històries d'allò més diverses, amb protagonisme per a l'Arale però també per als personatges secundaris, algun retorn de personatge amb paper petit i l'aparició d'altres que, un cop conclosa la seva història, se'n van. 

Fidel al seu estil, hi trobem més gags escatològics, i n'hi ha que estan ben trobats i tot. Per exemple, aquest que veiem en una de les històries trobo que més emblemàtiques de la sèrie animada, o almenys jo la recordo així, en què en Sembei instal·la un dispositiu per veure el mateix que veu l'Arale...

...I ho fa amb l'objectiu que, ara que el coneixem bé, ens podem imaginar. Al capdavall, no oblidem que és un home que amb veure unes calcetes ja fa -i al llarg del volum en veurà un parell-, però que en aquest sentit té una ambició sense mesura.

Són escenes com aquesta, encara que sigui en forma d'intencions frustrades, les que identifiquen Dr. Slump com un manga per a nens i preadolescents d'una altra època, en què la correcció política era diferent i l'autocensura era gairebé inexistent. 

Però també hi ha humor més tradicional i innocent, gags que veus venir com acabaran i que remeten més aviat a un estil de Mortadel·lo i Filemó, també quan l'Arale, una mica com el Núñez del Crackòvia, diu malament certes paraules perquè les té mal enteses, i que la traducció al català ha traslladat de manera excel·lent. 

També tenim un parell d'històries podríem dir que especials, com la d'una vampira que surt a alimentar-se a la Vila del Pingüí i tria la pitjor casa que podria triar, una en què alguns dels personatges principals de l'obra representen una curiosa versió de La caputxeta vermella o un especial policial amb l'Arale i companyia.

Entre les altres històries trobem monstres, el cop de porta de la Kinoko, la canina mascota de l'Arale i la Gatxan, un mecha que fomenta la vagància d'en Sembei, el primer amor d'en Pisuke, la visita d'un nou company de classe tret directament d'una popular sèrie televisiva espacial, la particular versió d'en Sembei del Pare Noel, l'intent d'assassinat de la protagonista o la incursió de l'Arale al món de les bandes de motoristes. 

En conjunt, doncs, es tracta d'un volum d'allò més variat pel que fa als continguts, en general força interessants, i on la sèrie continua fidel a la seva filosofia, que és el que la fa tan mítica, i espero que en gaudim tant els que la recordem de la tele com les noves generacions que s'hi vulguin acostar.