Lectures: Mujirushi - El signo de los sueños

De volums únics del mestre Naoki Urasawa ja n'havia llegit i ressenyat, però eren reculls d'històries curtes, concretament l'entranyable Historias cortas de Naoki Urasawa, amb obres de joventut, i ¡Achís!, el més recent i personal.

El que tenim avui, però, és una cosa nova en la seva trajectòria: es tracta d'un volum autoconclusiu, però centrat en un únic relat.

Mujirushi, subtitulat El signo de los sueños, que és el que significa en castellà, es va publicar originalment al Japó a la revista Big Comic Original entre 2017 i 2018 i aquell mateix any va ser recopilat.

És així -i amb aquesta portada que he escanejat maldestrament, perquè la que circula per internet no és, per algun motiu, la que va arribar a les botigues- com ens va arribar fa uns mesos, després de la lògica traducció, i per fi m'hi he posat i l'he llegit. 

Es tracta de la història d'un pare pusil·lànime i la seva responsable filla que miren de tirar endavant després que un seguit de males decisions de l'adult els hagin deixat sols i sense ni un ien a la butxaca, de manera que només es tenen l'un a l'altra.

L'home, que és dòcil, poruc i crèdul, i està desesperat, s'obsessiona amb un símbol i en segueix la pista fins que coneix un home misteriós que li fa una estranya proposta que podria ajudar-lo a sortir del pou en què es troba.

Inspirat inequívocament en el personatge Iyami del hit dels 60 Osomatsu-kun, de Fujio Akatsuka, l'extravagant personatge es fa dir "el Director" i els explica històries sobre el seu amor per França i concretament el Museu del Louvre, que és qui va fer a l'autor l'encàrrec d'aquest manga. 

Com deia més amunt, el paio, que té una actitud poc fiable davant de la qual sembla que només la nena, la Kasumi, arrufi el nas, els fa una proposta força estranya, i això duu la família a París.

No vull explicar més coses perquè es mantingui el misteri, però a partir d'aquí es desfermen la intriga i l'acció que tant domina l'autor, com de costum enamorat de la cultura Occidental i específicament europea, amb secundaris entranyables, ritmes i canvis d'escena en la línia dels grans thrillers a què ens ha acostumat des de Monster. 

És una llàstima que l'obra sigui així de curta, trobo que algunes coses es podrien haver explicat amb més calma si hagués estat un llibre més gruixut en comptes de ser un tom estàndard, i no tinc clar si el salt temporal del final va ser precipitat o estava calculat des del principi per donar-nos un tancament amb preguntes sense resposta, que no seria el primer cop, però en conjunt Mujirushi és Urasawa en estat pur i una lectura satisfactòria per a qualsevol que, com jo, es consideri fan de l'autor.