Lectures: ¡Achís! - Historias cortas de Naoki Urasawa

En Naoki Urasawa és un dels meus autors preferits de manga. He anat fent ressenyes de tot el que n'he llegit, com ara Cinturó Negre, Billy Bat, Pluto, Monster, Master Keaton, Pineapple Army o Happy!, però la d'avui em fa pensar en una en concret, Historias cortas de Naoki Urasawa, en què es recopilaven en un gruixut volum un munt de narracions curtes dels seus inicis com a mangaka.

I me la recorda perquè, aquest cop, també parlaré d'un recopilatori d'històries curtes de l'autor que reconec que no tenia present, i que de cop m'he trobat ja editat. Surt a la venda oficialment l'endemà de publicar-se aquesta entrada, però jo ja he tingut el privilegi de llegir-la, així que som-hi!

Amb el títol d'¡Achís! - Historias cortas de Naoki Urasawa, originalment Kushami: Urasawa Naoki Tanpenshû, o com apareix en petit a la portada kushami: Naoki Urasawa Short Stories, inclou 8 històries recuperades de diverses publicacions en revista entre 1995 i 2018, així que l'estil de dibuix que hi trobem és molt diferent d'aquell primer recopilatori molt més "katsuhirootomià".

Publicat al Japó el 2019 i en 192 pàgines, aquest cop la quantitat de pàgines estàndard dels tankôbon, presenta relats sense relació entre ells, amb temes diferents, però ens agradin més o menys tenen la qualitat pròpia i indiscutible de les obres del mestre. 

El recull s'obre amb Damiyan!, de 2016, en què uns nois reben un encàrrec de la yakuza per solucionar una disputa interna gràcies als poders mentals que diuen que té un d'ells. Una història que trobo que es podria haver allargat en forma de manga d'almenys un volum amb capítols autoconclusius, cap gran trama, de manera que fa l'efecte que el que tenim aquí sigui un tastet, però ens haurem de conformar amb això.

Després tenim ¡Lanza apuntando a la Luna! (2006), un altre relat que es podria haver estirat més, però que fa el fet, i que té com a protagonista un periodista que veu com la seva carrera està estancada escrivint esqueles, fins que un dia un vident li encarrega la de la seva pròpia mort, cosa que destapa una misteriosa trama.

Després de la molt breu Los maduritos (2013), dedicada a l'emoció dels fans de cantants llegendaris quan uns i altres han assolit la maduresa, tot plegat amb elements autobiogràfics, el volum ens sorprèn amb l'aventura Henry y Charles (1995), protagonitzada per dos ratolins que intenten aconseguir un tall de pastís en una cuina on hi ha un temible gat, en el que acaba sent una mena d'sketch de dibuixos animats clàssics.

Després tenim It's a Beautiful Day (2018), altre cop amb la música com a element central, que és l'adaptació a còmic d'una anècdota que l'autor va sentir del músic de folk Kenji "Enken" Endô, però que aquest no va poder veure en vida perquè l'agenda del mestre Urasawa no li va permetre posar-s'hi quan volia i, en anar-ho posposant, va tenir lloc aquesta trista circumstància. 

Ens tornem a trobar la música i l'element autobiogràfic, per tercer i últim cop al recopilatori, amb Musica Nostra (2015-2017), en què veiem 7 històries de 2 pàgines cadascuna sobre experiències i reflexions musicals de l'autor, des de la forma de les guitarres fins a les cares d'esforç dels guitarristes (però no les guitarristes) fins a concerts on va anar i personalitats que va arribar a conèixer. 

A continuació tenim Kaijû Kingdom (2013), que ens mostra un Japó en què els monstres gegants existeixen de veritat i han generat una indústria i un tipus de turisme que intenta treure profit de la inevitable desgràcia, i ho veiem a través dels ulls d'un otaku francès amb el clàssic aspecte tòpic associat als homes adults frikis. 

És una història que en mans d'algú altre podria haver generat un shônen llarguíssim, però que Urasawa tracta com a relat curt sense pretensions de profunditat i, en fer-ho, manté l'interès en la mesura justa, per al meu gust, per entretenir sense deixar-nos amb ganes de més. 

El volum es tanca amb Solo Mission, una història que ja ens avisen que s'ha de llegir amb sentit de lectura occidental, atès que es va publicar per primer cop el 2016 a la revista francesa The Tipping Point i es va decidir fer-ho així. És una història molt curta protagonitzada per un home que ha de viatjar a un perillós planeta i com discuteix amb la seva dona sobre la necessitat de continuar duent a terme aquestes missions tan perilloses, amb un gir final prou divertit.

¡Achís! és un recull prou interessant d'històries diferents pel que fa a durada i temes (tot i que ja hem vist que la música des d'un punt de vista autobiogràfic hi és recurrent), totes magníficament dibuixades tant en el cas de les acolorides com en les que són en blanc i negre, i un volum que recomano encara que no sigui la nova obra de llarga durada d'aquest creador d'èxits, que sospito que no trigarà a arribar al nostre mercat. No la deixeu passar.