Lectures: Pineapple Army

Naoki Urasawa és un dels autors de manga més aclamats, un autèntic creador d'obres mestres i d'altres que potser no són mestres, però que mai deceben. Li hem pogut llegir, per exemple, Monster, 20th Century Boys, Pluto, Happy!, Master Keaton o Billy Bat, a més de, per desgràcia parcialment, Cinturó Negre, en aquest cas només en català.

He llegit alguna vegada que aquella llicència va costar d'aconseguir, que l'home no volia que es publiquessin a l'estranger les seves obres més antigues, perquè no les considerava de prou qualitat. No sé fins a quin punt és cert o es tracta d'una teoria que circula i prou, al capdavall no fa tant que se'n van publicar les històries curtes, el material més antic que n'existeix, però al final se'l va convèncer argumentant que a Catalunya les aventures de la Yawara "Ginger" Inokuma triomfarien, i... bé, el manga no va acabar de ser un gran èxit, però si el tenim inacabat va ser per fallida de l'editorial. 

 

En tot cas, avui parlaré d'un manga seu que també és molt difícil que arribem a veure complet aquí, perquè és antic, el traç de l'autor és el dels seus primers anys (quan recorda clarament en Katsuhiro Ôtomo) i es tracta de la seva primera obra llarga, però als anys 90 se'n va arribar a publicar el primer volum traduït.

En aquella època, de còmic japonès se'n publicava poc, moltíssim menys que ara, si més no, i d'una manera completament diferent. Per una banda hi havia Bola de Drac, que s'hauria venut per pàgines si hagués calgut; per una altra, diverses obres que sovint quedaven cancel·lades perquè es publicaven en entregues massa curtes i gens adequades per al còmic japonès, i en trams pensats per tallar-les quan calgués si les coses anaven mal dades, i hi anaven sovint, i per això tantes coses quedaven sense acabar. Hi havia un tercer grup, però, que era el de volums únics, autoconclusius, amb els quals era més difícil enganxar-se els dits, i un d'ells va ser Pineapple Army.

Amb el subtítol de "Instructor de combate", i amb dibuix de Naoki Urasawa i guió de Kazuya Kudô, Planeta DeAgostini va llançar aquest volum de 288 pàgines al desembre de 1993, i no se'n va saber res més, d'aquella col·lecció. De fet, jo vaig poder llegir aquest volum perquè el vaig trobar en una biblioteca, però no l'he vist mai en cap botiga de segona mà i, per descomptat, està més que exhaurit a tot arreu. 

En fi, Pineapple Army es va serialitzar al Japó entre 1986 i 1988 a la revista Big Comic Original, i es va recopilar en 8 volums, però la naturalesa autoconclusiva de les seves històries i les circumstàncies del mercat que explicava més amunt van fer que ens el venguessin com un relat complet, i el cert és que no ens deixa amb l'ai al cor. Se'n pot gaudir perfectament i passar a una altra cosa. En realitat, a França també se'n va publicar només un tom, i als Estats Units tampoc no va tenir gaire èxit, i es va editar en entregues més curtes, després recopilades en un sol volum.

Igual que Master Keaton, obra que començaria just després d'aquesta, ens explica aventures del protagonista, també mig japonès i mig estranger, però en comptes de ser un arqueòleg que fa classes a la universitat i de tant en tant fa servir els seus coneixements com a exmilitar, en Jed Goshi és un exmilitar que després de la guerra del Vietnam actualment viu a Nova York i es dedica a entrenar civils perquè se sàpiguen defensar en cas de tenir problemes, i en això es basen les històries curtes que conté aquest volum i, suposo, els següents.

És una estructura que, si s'ha llegit Master Keaton, es veu que és similar, és innegable que hi ha semblances, fins al punt que entenc que les aventures d'en Taichi Hiraga-Keaton tenen la seva llavor en les que ens expliquen a Pineapple Army, de manera que si us agrada un dels còmics us hauria d'agradar l'altre (ara bé, Master Keaton continua sent el meu manga preferit de l'autor, i hi veiem una clara evolució gràfica, a més d'una gran diversitat d'escenaris a causa de la naturalesa de la història). No es fa, en absolut, repetitiu. Al contrari, que hi hagi diverses històries dona ritme a les pàgines, i anem coneixent coses del passat del protagonista, també.

No tinc gaires coses més a dir sobre la trama. M'imagino que, com en el cas de Master Keaton, i perdoneu que les compari tant, però és normal, hi deu haver alguns temes que evolucionen, encara que amb un sol volum no es pot saber. 

Ens ofereix petites històries d'acció en què persones de tota mena, des d'homes de mitjana edat fins a mestresses de casa, nenes o ancians, demanen ajuda a en Jed i aquest els entrena perquè, un cop acabada la seva intervenció, no tornin a tenir problemes. Una mica com la Super Nanny o els ensinistradors de gossos de la tele, però assegurant-se que els efectes de la seva feina continuen un cop les càmeres han marxat. I, en aquest cas, sense càmeres. I sense ego: és un tros de pa, per més que digui que l'únic que li importa són els diners.

Si us agrada l'autor i trobeu el volum en alguna banda, no us penedireu de llegir-lo. Les seves pàgines estan esgrogueïdes, el sentit de lectura és l'occidental (per tant, està emmirallat) i la traducció és de l'anglès -típic de l'època i evident en alguns moments-, i sempre sabreu que és un manga incomplet, perquè us ho estic dient, però no acaba en cap cliffhanger, així que no el descarteu com a lectura per passar una estona distreta.