Lectures: Billy Bat

Sempre que començo la lectura d'un manga d'en Naoki Urasawa sé que tinc a les mans una obra de gran qualitat, i ho continuo pensant quan l'acabo, fins i tot quan el final no em convenç -cas de Monster-. 

Així, comprar el primer número d'una obra seva és sinònim de moltes ganes de posar-me a llegir-la, i quan per les circumstàncies que sigui no puc dedicar-m'hi de manera constant i regular, tard o d'hora m'hi acabo posant i soluciono el problema.

És el que m'ha passat amb Billy Bat, l'obra més recent del mestre Urasawa, que es va serialitzar a la revista setmanal de seinen o manga per a adults Morning entre 2008 i 2016, i que es va recopilar en 20 volums, l'últim dels quals ha estat publicat fa poc en castellà.

Recordo que me'n vaig comprar el primer volum quan es va llançar com a novetat d'un Saló del Manga, però després del 2 ho vaig deixar i vaig trigar uns anys a reemprendre'n la compra. Quan he pogut anar obtenint regularment els volums els he anat llegint a mesura que m'arribaven i el cert és que considero que és un dels millors còmics d'aquest aclamat autor, conegut també per l'esmentada Monster, 20th Century Boys, Pluto, Cinturó Negre, Master Keaton (encara el meu preferit) o Happy!.

En fi, la història de Billy Bat comença quan en Kevin Yamagata, el dibuixant del còmic del mateix nom, protagonitzat per un rat-penat antropomòrfic que és detectiu, descobreix que la inspiració del personatge potser l'ha tret d'una imatge que va veure quan servia, amb l'exèrcit dels Estats Units on va néixer, al Japó ocupat després de la Segona Guerra Mundial.

Com que es vol assegurar que fa les coses bé viatja el 1949 cap allà per demanar permís al creador del personatge, però el que hi troba és un seguit d'assassinats, intrigues i perills relacionats amb el personatge, i que es ramificaran per donar forma al conjunt d'aquest manga.

Altre cop als Estats Units, però, mentre no hi era el seu ajudant, en Chuck Culkin, es va fer càrrec del còmic, i actualment un impostor, que n'agafa el nom i que sens dubte recorda en Walt Disney, s'ha fet ric amb la creació d'una empresa dedicada a l'explotació d'en Billy Bat, amb sèrie d'animació i parcs d'atraccions, a més del còmic que li dibuixa l'autèntic Chuck Culkin en règim de pràctica esclavitud.

Les trames i subtrames relacionades amb l'aspecte empresarial del personatge continuen fins al final de la història, i s'acaben entrellaçant amb el que és l'autèntic gruix de Billy Bat, que és la història de suspens en què ens demanem què és exactament en Billy Bat, des de quan existeix i per què algunes persones el veuen i en reben les profecies, que sempre s'acaben fent realitat.

La història abarca, en general, segles, però es concentra sobretot a la segona meitat del segle XX i la primera del XXI, de manera que no li fa por canviar de protagonista quan ho troba necessari i se'n surt amb èxit, amb l'entrada d'en Kevin Goodman, l'hereu d'en Yamagata i batejat precisament en el seu honor, ja que li va salvar la vida durant l'assassinat d'en Kennedy.

I és que en aquest manga, un de ben complex que segur que requereix una segona lectura sense interrupcions editorials, coneixem molts personatges, tots molt interessants i relacionats d'una manera o d'una altra amb el misteriós Billy Bat, sigui directament o com a membres de llinatges ancestrals.

Però el mestre Urasawa ens regala no només el seu característic i bell dibuix -que ens demostra un cop més que sap dibuixar cares molt diferents i retratar fisinomies no asiàtiques sense problemes-, sinó també un munt de referències a la cultura occidental, la Història i personatges tant en forma de picades d'ullet -l'esmentat Walt Disney, el mateix Billy Bat, que és una referència a en Mickey Mouse i segurament també a en Batman, o també la presència espiritual d'en Michael Jackson- com d'aparicions estel·lars directes, com és el cas de l'Albert Einstein.

Tots aquests i altres detalls, com els fragments de còmics d'en Billy Bat que rebem en pàgines publicades en color -un encert, així com d'altra banda la retolació de l'edició en castellà és nefasta-, són una delícia que ajuda a fer encara més interessant i trepidant aquest thriller que ens manté enganxats amb els seus cops d'efecte i ens genera moltes preguntes però no necessàriament ens en dona les respostes -especialment, les seqüències amb en Billy Bat "en persona" són massa abstractes per al meu gust-.

Tanmateix, la sensació en acabar la lectura de Billy Bat -que no és una obra perfecta, ja que a més de cosetes que ja he comentat trobo que és una mica naïf pel que fa al retrat del còmic com a indústria-, és molt satisfactòria, com després d'un viatge en què ens quedem amb ganes d'haver vist més coses, però que ens ha omplert igualment.