Lectures: Una columna de foc

Quan agafes un nou llibre d'un autor que t'agrada és inevitable tenir certes expectatives, que si més no en el meu cas acostumen a ser satisfetes.

Tot i així, a la saga Els pilars de la Terra, cada cop que en llegeixo una entrega, gruixudes com n'hi ha poques, m'enamoro dels personatges i la història d'una manera que penso que no els podré oblidar. Bé, "cada cop" pot semblar exagerat quan només se n'han llegit dos llibres, però ara ja n'he llegit el tercer i, sense que pugui oblidar els altres dos -argumentalment sí que n'oblido prou coses per poder-los rellegir al cap d'uns anys, però la sensació general i els protagonistes perduren-, he de dir que el senyor Ken Follett va tornar a aconseguir una novel·la addictiva i uns personatges que ens fem nostres i amb els que patim i ens emocionem durant les més de 900 pàgines del llibre. 

Una columna de foc (A Column of Fire) és el títol de la tercera part de la saga, publicat originalment al Regne Unit el 2017, i se situa uns 200 anys després de l'anterior entrega, cosa que ajuda a passar pàgina (mai més ben dit) pel que fa al lligam sentimental amb els personatges ja coneguts, aquí referències històriques esporàdiques, com ja havia passat al segon llibre respecte al primer.

La història, novament, s'allarga durant dècades, començant l'any 1558 i amb la fictícia Kingsbridge com a punt de partida, però el context històric en què se situa, que aquí agafa una importància més gran que als dos llibres anteriors, porta els seus personatges principals a moure's per Europa (i a alguns, participar en batalles navals i tot), atès que la trama té lloc en l'època de la guerra entre catòlics i protestants, literal en segons quins moments i llocs.

Sense voler ni poder entrar en detall en la història en si, aquesta vegada coneixem personatges també inoblidables com en Ned Willard i la Margery Fitzgerald, l'amor ple d'entrebancs que repeteix -però amb circumstàncies i resultats diferents- la fórmula dels d'en Jack i l'Aliena i en Merthin i la Caris, l'ultracatòlic Rollo, germà de la Margery, l'ambiciós francès Pierre Aumande, la valenta Sylvie Palot o l'Alison McKay, l'amiga inseparable de la Maria Estuard.

I aprofito el final d'aquest breu repàs de personatges per dir que a Una columna de foc hi apareixen un munt de personatges històrics reals, i de l'àmbit reial, perquè les intrigues polítiques tenen una influència directa i indiscutible en les disputes religioses que condicionen la vida dels nostres protagonistes i antagonistes.

Kingsbridge i la seva catedral ja no són, en absolut, el centre al voltant del qual gira el relat, i esdevenen senzillament la terra natal d'alguns dels personatges. Com un recordatori d'on ve tot plegat. 

Veiem com els personatges, segons el cas, progressen, cauen, es tornen a aixecar, s'enamoren, se sacrifiquen, arrisquen la vida per allò en què creuen i ens fan reflexionar sobre el respecte a les creences de cadascú, si més no els que són més moderats dels dos bàndols, perquè els extremistes el que fan és atiar el conflicte, la misèria i la tragèdia.

I tot això ens ho explica Follett amb la seva mestria a l'hora de fer-nos empassar centenars de pàgines i a través de canvis constants de punt de vista, de manera que ens impliquem emocionalment en totes les subtrames. Potser us agrada més que Els pilars de la terra o Un món sense fi, potser no, però si dieu que no és un llibre amè estareu mentint.