Lectures: Herba

Fer una ullada a les paradetes de llibres o a les taules i prestatges de les llibreries i les biblioteques ens permet assabentar-nos de la simple existència d'alguns títols que, per la raó que siguin, no coneixíem de res, i això és el que em va passar amb la segona edició de la Diada del Còmic en Català de Mataró, un esdeveniment discret però que vam visitar per fer alguna cosa l'any passat, i com a mínim em va servir per anotar coses de les quals no tenia ni idea, i a més, en la nostra llengua.

Una d'elles va ser el còmic que us porto avui, que resulta que és el primer manhwa o còmic coreà que llegeixo -per plaer, perquè per feina n'he tocat algun- i, a sobre, el primer còmic d'aquell país que es publica, que jo sàpiga, en català. 

Herba, de Keum Suk Gendry-Kim, i publicada per Reservoir Books, va ser un dels còmics que em vaig comprar per Sant Jordi, aprofitant el descompte excepcional del 10% que fan algunes botigues només aquell dia i que suavitza una mica l'alt preu dels llibres al nostre mercat, a sobre condicionat per la llei del 5% de descompte màxim que li discutiré a qualsevol defensor.

En fi, no he vingut aquí a barallar-me, sinó a parlar d'un còmic que vaig comprar perquè em va cridar l'atenció en aquella petita fira i que la faixa amb els premis rebuts em va saber vendre molt bé.

He de dir que, personalment, sobre la barbàrie exercida per l'exèrcit japonès sobre el poble xinès i el coreà abans i durant la Segona Guerra Mundial, i concretament l'explotació sexual de les dones, en coneixia pocs detalls, tot i que no m'era desconeguda la seva existència. 

En aquest còmic, que és la biografia de la senyora Lee Ok-sun en forma de còmic escrit i dibuixat per l'autora esmentada més amunt, som testimonis de les vivències de primera mà de la seva protagonista, que hi repassa la misèria que van haver de viure, tant ella com els seus veïns, al nord de Corea -abans que es convertís en el que ara coneixem com a Corea del Nord-, des de la infantesa, en què l'extrema pobresa va obligar els seus pares a arribar a la duríssima decisió de vendre-la, fins a l'edat avançada en què decideix explicar la seva tràgica vida, que la va dur a formar una nova família a la Xina, però que mai va esborrar la seva condició de coreana ni els traumes que li va tocar experimentar.

L'autora apareix a l'obra, però com a personatge secundari encarregat de conduir les converses que li permeten extreure aquesta informació i tants detalls com pot per compartir amb el món, i en escenes el present de l'obra que reflecteixen aquestes entrevistes, però el gruix d'aquest volum de gairebé 500 pàgines se l'enduen escenes del passat, les més dures de les quals les que narren la prostitució forçada a què es va haver de dedicar la senyora Lee ja des de temps abans de ser major d'edat.

Tot plegat, amb un traç de pinzell que es permet ser més o menys detallat segons el que vol representar, amb força presència de les masses negres de tinta i algunes pàgines sense text que sembla que ens convidin a reflexionar sobre el que se'ns acaba d'explicar, i potser a recuperar-nos de l'impacte, en què el dibuix es torna més intencionadament tosc i amb la vegetació i el camp com a protagonistes.

Poca cosa més puc dir del contingut de l'obra, però us la recomano molt. És un còmic de no-ficció que ja ha estat, com deia, premiat i que estic segur que es convertirà en una referència pel que fa a la novel·la gràfica i se citarà durant anys. 

De moment, el que sí que ha aconseguit és que jo segueixi la seva autora, i ja tinc al punt de mira L'espera, un altre manhwa en català que aquesta vegada tracta la qüestió també traumàtica de les famílies separades per culpa de la divisió de Corea de la qual potser tenim, com a concepte, una mica més d'idea, però que no hi ha cap dubte que el còmic complementa amb històries concretes. En parlarem.