Lectures: Amors imperfectes / Manazuru

Ja havia parlat dels perills de l'expositor de novetats de les biblioteques, i com que hi he d'anar sovint perquè la meva filla ha sortit lectora empedreïda, la temptació és allà i de vegades hi caic. Tant se val quants llibres i còmics se m'acumulen, si veig alguna cosa que em crida l'atenció és probable que l'agafi, encara que en tingui altres ja agafades en préstec de la pròpia xarxa de biblioteques.

Fa poc em vaig endur de cop tres llibres de literatura japonesa, i ja me'ls he llegit, i com que últimament tinc massa coses de les quals parlar, i dos dels llibres pertanyen a la mateixa autora, he pensat que estaria bé fer una crítica doble, cosa que em servirà també per comparar l'estil de tots dos llibres, que és diferent i, per tant, fa la comparació interessant.

Amors imperfectes és el primer dels llibres de la senyora Hiromi Kawakami que he llegit, en termes del que avui ens ocupa però també absoluts, i es va publicar per primer cop al Japó l'any 2006 com a Zara zara. 

Aquí el tenim gràcies a Quaderns Crema, que ens el va dur en català el 2016, i he de confessar que jo no coneixia de res la seva autora, però l'havia de provar, i n'he quedat ben content.

D'aquest primer llibre no en puc dir gaires coses, perquè el seu format tampoc m'ho permet: es tracta d'un recull de 23 històries curtes que tenen com a tema comú els amors imperfectes del títol, que poden ser-ho per diversos motius: ruptures, amors platònics, amors prohibits, infidelitats o la pròpia solteria no desitjada, que són les diverses situacions en què es troben els seus protagonistes.

Tot plegat, amb una extensió de molt poques pàgines cadascuna de les històries, i un estil planer i molt fàcil de llegir, però que per la naturalesa de tot plegat no ens queda a la memòria. Tanmateix, la seva autora va captar el meu interès i vaig celebrar haver-me'n en dut un altre llibre el mateix dia.

Es tracta de Manazuru, que altre cop Quaderns Crema ens portava el 2013, amb el subtítol Una història d'amor, inexistent a l'original japonès de 2006 -ja veiem que la senyora és prolífica-. 

En aquest cas estem davant d'una novel·la, amb una sola història que omple totes les seves pàgines, que té com a protagonista la Kei, una dona que fa uns anys va veure com el seu marit desapareixia sense donar explicacions ni deixar rastre, i que ara, als 45, viu amb la seva mare i la seva filla adolescent mentre es veu amb un home casat -un tipus de relació explorada també a l'altre llibre- i hi manté una relació secreta i casual.

El cas és que la manca de respostes sobre el que va passar amb el seu marit la continua torturant, i no ha deixat de pensar mai en ell, cosa que afecta la seva vida actual i la relació que manté amb aquest altre home. Per tal de poder passar pàgina, visita un poble que s'esmenta en una nota que troba entre la roba del seu marit i allà hi té un seguit d'experiències que entren en el terreny del realisme màgic i que a mi em recorden situacions pròpies del meu estimat Haruki Murakami.

Això és bo, és clar, però de vegades costa una mica seguir el fil de què és veritat i què no, i quan s'han produït salts temporals o no, i personalment no m'agrada que em deixin sense totes les respostes. Tanmateix, l'experiència global és positiva, la lectura m'ha enganxat i he après a estimar els seus personatges, de manera que té la meva recomanació. Tant la novel·la com el recull de relats i, per tant, també seguiré aquesta autora que ha rebut al llarg de la seva carrera nombrosos premis.