En Xaos, el gran oblidat

Sovint es diu que en Iamxa és el personatge menys aprofitat, o més desaprofitat, que és el mateix, de Bola de Drac. Sens dubte és l'ase dels cops, i no diré pas el contrari, però un altre que el segueix de ben a prop en aquest sentit és en Xaos, el company (inseparable?) d'en Ten Xin Han, al qual avui dedico un homenatge.

En Xaos, en japonès Chaozu, rep el nom dels jiao zi, un menjar xinès, igual que en Ten Xin Han, i és que com ja deveu saber a Bola de Drac els noms de gairebé tots els personatges tenen un significat que a més està relacionat amb el significat dels noms dels personatges del seu entorn immediat. Per si sou més de gastronomia japonesa, els jiao zi són els gyôza de tota la vida.

Doncs bé, a l'obra més coneguda d'Akira Toriyama no hi ha dos personatges amb uns lligams tan forts com els d'en Xaos i en Ten Xin Han, que no acaba de quedar clar si és una figura amistosa, fraternal o fins i tot paterna. El que està clar és que s'estimen molt i que cap dels dos no vol continuar vivint si l'altre perd la vida.

Tots dos els vam conèixer a la saga del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, si bé és cert que a l'anime havien aparegut abans, en un d'aquells capítols de farciment que es fan quan una sèrie de televisió està atrapant el material original del manga. Allà eren uns estafadors que deixaven anar un senglar gegant pels pobles i després cobraven per "aturar-lo". Un error, segons el meu parer, perquè era en Goku qui els aturava, i representa que no els coneix fins més endavant. A l'anime, però, fan petits canvis a les primeres escenes del torneig que "legitimen" aquella primera robada exclusiva de la versió animada.

Oficialment, però, va ser durant el torneig que els vam conèixer. Llavors eren "dolents", deixebles d'en Tsuru Sennin, el gran rival del Follet Tortuga de tota la vida, un home sense escrúpols que obligava en Xaos a fer servir els seus poders psíquics per a intervenir en coses com els emparellaments de la fase final del campionat o, encara pitjor, el bon desenvolupament dels combats, naturalment fent la guitza als rivals d'en Ten Xin Han si s'esqueia.

Pel que fa a les seves aptituds per al combat, a l'enfrontament contra en Krilín va quedar clar que tenia unes tècniques força curioses, com aquesta que li permetia girar sobre si mateix, però també li va ser molt útil la capacitat de volar (va ser probablement el primer personatge no alat en fer ús d'aquesta possibilitat).

I no oblidem el dodon-pa, el temible raig d'energia que havíem conegut en veure'l llançat per en Tao Pai Pai (germà del mestre d'en Xaos i en Ten Xin Han) uns quants episodis abans. Però res de tot això, ni la seva cara pràcticament impassible, no va evitar que perdés el combat en mostrar una de les seves grans debilitats: el càlcul mental més bàsic i, acompanyant-lo, l'astúcia que sí que va demostrar tenir en Krilín, que el va fer fora del ring mentre ell comptava amb els dits. Tot i així va ser el millor combat d'en Xaos, que a la 23a edició del Gran Torneig de les Arts Marcials, la darrera on va participar, no va superar ni la fase preliminar.

La manera de comportar-se i moure's, així com el seu aspecte (la pell blanca i les galtes vermelles), s'inspiren en els vampirs xinesos també coneguts com a Jiang shi, però el primer que pensem quan el veiem és que som davant d'una mena de pallasso. L'uniforme que representa que és el de l'escola del seu mestre també s'assembla al dels Jiang shi, per a acabar-ho d'adobar.

El que no se sap és per què sota la boina només hi té un pèl allargat i de consistència, pel que sembla, púbica. Tampoc no envelleix el més mínim. Però és Bola de Drac, un món on trobem gent amb 3 ulls, animals antropomorfs i un rei del món que és un gos.

A banda de la història oficial, en Xaos va tenir força protagonisme al llargmetratge Aventura Mística (1988), la tercera pel·lícula de Bola de Drac. En aquell producte no canònic feia de rei de l'imperi de Mifan i buscava la seva dona, la Ran Ran, amb l'ajuda dels seus subordinats Ten Xin Han i Tsuru Sennin, que en realitat planegen matar-lo i fer-se amb el poder.

No és en aquestes circumstàncies que el veurem morir, però. Just després del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, quan en Ten Xin Han i ell abandonen el seu malvat mestre i passen a formar part de la colla d'en Goku, es troben amb un temible enemic com és en Cor Petit, que a la seva llista de personatges assassinats directa o indirectament, on hi ha en Krilín i el Follet Tortuga, suma en Xaos, que mor per cagadubtes a l'hora de demanar al drac Xèron que acabi amb l'enemic.

Al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, ja ressuscitat, havent entrenat amb el Follet Karín al costat del seu antic rival Krilín (que creix més que ell en aquests anys), en Iamxa i el seu estimat Ten Xin Han, aquesta vegada no arriba a la fase final perquè el vencen als combats preliminars, i ho fa en un gran cop d'efecte un Tao Pai Pai transformat en ciborg.

La segona vegada que va morir és la més recordada, atès que és un dels moments mítics i dramàtics de Bola de Drac: a la saga dels guerrers de l'espai, on estrenava la samarreta de tirants, a partir de llavors habitual, es feia esclatar a si mateix amb l'objectiu d'endur-se en Nappa amb ell a la tomba, però no aconseguia ni tan sols trencar-li l'armadura.

Malgrat les seves bones intencions, les possibilitats d'en Xaos eren limitades des del mateix moment que va debutar a l'obra, i no és estrany que després de dues morts inútils en Ten Xin Han decidís, en les seves ocasionals aparicions providencials al llarg de les diferents sagues, fer-ho sense la companyia del seu millor amic (per això posava un interrogant a l'adjectiu "inseparable" del principi), que a partir de llavors pràcticament no veuríem mai, a diferència d'un Iamxa conscient del poc que podia aportar però igualment interessat en ser testimoni dels combats.

Tanmateix, i ja ho vaig comentar en un dels articles sobre errors de guió que deia al principi, el vam arribar a veure entrenant amb Déu i fins i tot amb en Kaito, però en realitat no hi va aprendre res, ni l'atac d'en Kaito ni la bola d'energia, tot i que juntament amb en Ten Xin Han va ser el personatge que va passar més temps amb el rei de la galàxia Nord, si no comptem la segona estada que hi va fer, durant diversos anys, en Goku.

A l'anime aquesta situació es va aprofitar per a mostrar escenes d'entrenament inèdites al manga i enfrontar-lo, al costat d'en Ten Xin Han, en Iamxa i en Cor Petit, als 4 membres morts de les Forces Especials d'en Frízer, però va ser un farciment que li va donar un protagonisme (hi va guanyar en Gurdo, en Força Animal) que al manga no sortia.

És precisament en aquests fillers de l'anime quan podem veure de vegades en Xaos en situacions que al manga no es descriuen, com ara cuinant a cal Follet Tortuga o ajudant a reunir les boles de drac durant la saga d'en Cor Petit. 

En general, però, el veiem en comptades vinyetes quan tant ell com en Ten Xin Han, aïllats del món i entrenant-se sense parar (i sense que a en Xaos li serveixi de res), noten una gran energia, o quan fan la seva aportació a la gran bola d'energia amb què en Goku derrota en Bu a l'última saga del manga.

S'ha dit (jo mateix ho he fet en més d'una ocasió) que en Krilín era el personatge que havia mort més vegades a Bola de Drac (3 en total), però no és cert. En realitat empata amb en Xaos, que a banda de les dues vegades esmentades va perdre la vida també quan en Bu, en la seva forma original, cap al final de la història, destruïa la Terra i amb ella tots els personatges que fins llavors tenien el comptador a zero (com en Son Gohan), i evidentment sumant una mort als que ja en tenien una, o dues com en Xaos.

El seu impacte a Bola de Drac va ser realment petit, i si en Iamxa era el que gairebé sempre perdia, i molts cops fent el ridícul, en Xaos era el que no guanyava mai (llevat dels combats preliminars del Gran Torneig de les Arts Marcials). Fa anys se li va fer un petit homenatge a Naruto, però jo li'n volia fer un de més extens dedicant-li una entrada, perquè és un personatge misteriós, tranquil, taciturn i entranyable, sovint oblidat fins al punt que de vegades esmenten un grup de personatges del qual forma part i el seu nom no apareix. Sense anar més lluny, en Goku i ell mai no intercanvien ni una paraula. I és injust.

Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 6

He dit unes quantes vegades que la saga de la Cinta Vermella de Bola de Drac és la que menys m'agrada, però si no recordo malament també he dit algun cop que cap a la segona meitat trobo que la cosa s'anima i ja en gaudeixo més. Doncs bé, aquesta part de la història la trobem al volum 6 de l'edició definitiva.

La portada ja indica què ens hi trobarem, però abans d'arribar a aquest punt hi ha unes quantes coses que li passen a en Goku i que considero més interessants que no pas tot el que li ha succeït des que va acabar el 21è Gran Torneig de les Arts Marcials fins ara. 

Deixàvem en Goku, en Krilín i la Bulma al volum anterior endinsant-se en aquella cova submarina on buscaven una nova bola de drac, i coneixíem el General Blue (al manga traduït com a "General Blau"), però no és fins ara que el veiem en acció. Parlant d'acció, abans d'això n'hi ha una mica amb la presència d'un interessant robot.

A més, ens permet veure en Goku i en Krilín lluitant contra un mateix enemic, colze a colze, i fora d'un torneig. Això no tornaria a passar fins a l'època de la invasió dels Guerrers de l'Espai i la lluita contra en Freezer. 

Després, mentre en Goku es dedica a buscar la bola, és en Krilín qui s'ha d'enfrontar al General Blue, que s'ha cansat d'esperar a veure què fan els seus objectius, i el cas és que aviat queda clar que el millor amic d'en Goku és netament inferior en poder a aquest personatge que és, fins ara, el més fort dels homes de la Cinta Vermella que hem conegut. 

Serà en Goku qui, com gairebé sempre (i me n'he queixat diverses vegades) tregui les castanyes del foc i venci el General Blue, que perd la batalla però no la guerra, i quan tothom és fora de la cova, que s'esfondra, aconsegueix robar-los les boles de drac i el radar gràcies als seus poders mentals paralitzadors, amb els que ja havia tingut en Krilín i en Goku contra les cordes fins la mítica escena del ratolí que l'espanta. En Goku, quan s'allibera, el persegueix i arriba a...

...la Vila del Pingüí!, en un magnífic crossover, quelcom típic del còmic nord-americà de superherois però gens del manga, malgrat que al Japó els còmics són propietat del seu autor i es podrien donar més encreuaments entre sèries d'un mateix artista, però el cas és que no és gens habitual.

Curiosament és, de moment —i pel que sembla no canviarà en un futur a curt ni mitjà termini—, l'única ocasió que tenim de veure parlar català els personatges de Dr. Slump en un còmic, encara que no sigui en el seu com seria desitjable. Malauradament, però, no sé si és un problema de la traducció però hi ha diàlegs incoherents i estúpids i es canvia el mític "hoioio" de l'Arale per un crit diferent, i diverses vegades, suposo que per una mala documentació de la traductora. 

Després que la nena robot venci el General Blue i en Goku recuperi les seves pertinences (tot i que de fet s'endú un radar nou construït per en Turbo, el fill d'en Sembei i la Midori), tenim l'autèntic final del personatge, causat per una ferida mortal de l'assassí a sou Tao Pai Pai, en la seva primera aparició on ens deixa una escena inesborrable i d'una crueltat superior a tot el que s'havia vist fins ara a Bola de Drac: el mata amb un cop de llengua a la templa. 

L'Exèrcit de la Cinta Vermella ha contractat aquest expert artista marcial per a desfer-se d'en Goku i robar-li les boles de drac, i tots dos es coneixen al minipoblat indi on també apareixen per primer cop l'Upah i el seu pare, en Bora. 

I una altra escena cruel i més violenta que mai quan en Tao Pai Pai es carrega el forçut nadiu americà clavant-li la seva pròpia llança. Tot seguit es desempallega fàcilment d'en Goku, a qui dóna per mort, i se'n va amb les boles. Totes? No, n'hi ha una que se li queda al pit i li salva la vida després de rebre el dodon-pa, atac d'energia recurrent en la col·lecció i que tornarem a veure més endavant. 

El cas és que en Goku s'ha de fer més fort per tal de continuar buscant les boles de drac, ara amb l'objectiu de ressuscitar el pare del seu nou amiguet, i s'enfila a la Torre Sagrada, on diuen que hom multiplica la força sempre que arribi al seu cim, cosa que fa generacions que no aconsegueix ningú (més endavant veurem que gairebé qualsevol que s'ho proposa ho aconsegueix, però bé, sempre s'han d'exagerar aquestes coses per tal d'impressionar els lectors).

Allà hi coneixerà un altre personatge important, que és el Follet Karín o Mixet Murri, un gat que li ofereix l'aigua sagrada, que li multiplicarà la força, si és capaç d'agafar-la. 

En resum, un volum força interessant, amb nous personatges, escenes més violentes del que fins llavors havia estat l'estàndard en la sèrie, un simpàtic crossover, una empenta a una saga que per a mi s'estava fent avorrida i massa llarga i, pel que fa a l'edició, el volum amb més pàgines en color fins ara. Ja tinc ganes d'entrar en la recta final d'aquesta trama, que ara és quan ofereix els seus moments més vibrants.