Els meus 5 moments de glòria preferits de Bola de Drac

Sempre dic que el principal problema de Bola de Drac, una obra amb personatges d'allò més interessants, és que és massa gokucentrista, que el protagonista sempre treu les castanyes del foc als altres, amb poques excepcions.

Avui vull repassar, en una d'aquelles llistes que faig de tant en tant sobre temes relacionats amb l'obra més popular d'Akira Toriyama, cinc moments en què personatges secundaris, i que a mesura que avançava la història anaven perdent cada cop més importància, van tenir moments de glòria. Comencem sense cap ordre particular:

En tenim, per exemple, un de molt mític d'en Yajirobai, el lluitador dropo per excel·lència, que va tenir molt poques intervencions útils a la història, una d'elles salvant la vida d'en Goku després de la pallissa que li havia clavat en Satanàs Cor Petit Gran Rei dels Dimonis.

Però la millor va ser, sens dubte, quan tot i la cagalera que tenia va tallar-li la cua a en Vegeta transformat en mico gegant i el va fer més assequible per als que sí que s'hi estaven enfrontant obertament. Després li va fer un tall a l'esquena a traïció, de manera que va fer un bon paper malgrat la seva covardia general.

Hem parlat d'en Satanàs Cor Petit i a la seva saga hi va haver un combat molt inusual, i és que el Follet Tortuga, amb el seu aspecte normal, sense disfresses, es va enfrontar al gran enemic que havia derrotat el seu propi mestre en un atac suïcida que va ser molt espectacular, però que va acabar en fracàs.

Va ser refrescant veure en Mutenrōshi fora del seu paper humorístic i pervertit, o fins i tot del de mestre d'arts marcials. Per una vegada va sortir a lluitar ell mateix en un combat en què el destí del planeta estava en joc. Respect. 

També ho estava quan en Krilín i altres lluitadors, mentre esperaven en Goku, van mirar de fer front als guerrers de l'espai Nappa i Vegeta, i després de la impactant mort d'un distret Yamcha en Krilín, en un atac de ràbia, va derrotar de cop diversos dels monstres companys del que havia mort el seu amic, i ho va fer amb un raig múltiple que va espantar els guerrers de l'espai i tot.

En Krilín no és un secundari qualsevol, va tenir moltes intervencions cabdals a la sèrie, però aquesta va ser, per a mi, especialment memorable.

Parlant d'en Yamcha, el pobre era l'ase dels cops de Bola de Drac, tant pel propi nivell com per la deixadesa, i de moments de glòria pròpiament dita potser no en va tenir, però opino que el combat del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials contra en Ten Shin Han va ser un dels pocs moments en què no va fer el ridícul.

El va perdre, li van trencar la cama i va tornar a quedar fora de les semifinals, com ja li havia passat i li tornaria a passar, però va oferir un bon combat i fins i tot va estrenar un sorprenent Kamehameha abans que en Krilín i tot.

I per al·lusions acabem amb en Ten Shin Han, un personatge que a partir de la saga dels androides pràcticament va desaparèixer de la història més enllà d'una providencial puntada de peu a en Bū, però la seva última gran intervenció va ser contra en Cèl·lula en la seva forma semicompleta, amb un nou Kikōho que suposava el retorn de la seva tècnica més espectacular.

No va ser tan devastadora com a la final del 22è Tenkaichi Budōkai, és cert, ni va fer gaire mal a l'enemic, però el va retenir perquè l'A-18 es pogués escapar d'ell. 

Què us han semblat, aquests moments? Com de costum, m'he centrat en escenes que es veuen al manga i l'anime, sense capítols de farciment i sense tenir en compte Bola de Drac GT, però si voleu podeu ampliar la mostra per proposar altres moments de glòria.

Yajirobai

Krilín

Yamcha

Ten Shin Han

Follet Tortuga 

Les derrotes d'en Goku

Sovint dic que una de les coses que no m'agraden de Bola de Drac, d'altra banda una de les meves obres preferides, és en Goku. No és que l'odiï, ni de bon tros, però no m'agraden gaire els protagonistes als que tot els surt bé, sensació reforçada pel fet que en general soc més de secundaris.

No m'agrada quan un personatge treu les castanyes del foc als altres i és hiperpoderós, i això a l'obra magna d'Akira Toriyama passa força. Tanmateix, això no vol dir que no hi hagi moments en què en Goku perd, i si repassem tota la història, incloent-hi Bola de Drac Super -potser especialment allà-, n'ha tingut moltes, de derrotes.

No és la meva intenció repassar-les totes, i en destacaré només algunes, però sí que en fer-ho n'esmentaré d'altres. Tot i que podríem debatre sobre si el primer enfrontament amb en Yamcha va ser una derrota o un empat, és evident que quan va lluitar contra en Jackie Chun a la final del 21è Gran Torneig de les Arts Marcials Tenkaichi Budôkai va perdre el combat.

El mestre d'en Goku, disfressat, li volia donar una important lliçó per tal que no li pugessin gaire els fums guanyant un campionat de lluita en la seva primera participació: sempre hi haurà algú més fort.

I el cert és que aquesta és la motivació del protagonista de Bola de Drac durant tota la història, per tant, objectiu aconseguit. El mateix va passar a la final del següent torneig: igual que contra en Jackie Chun, en Goku va perdre amb en Ten Shin Han per molt poc, per mala sort, més aviat. Era una manera de fer perdre el protagonista sense que semblés en absolut feble.

Fora de l'ambient lúdic i recreatiu dels tornejos, en Goku va tenir el seu primer gran rival temible en la figura d'en Tao Pai Pai, durant la saga de l'Exèrcit de la Cinta Vermella.

Hi va fer dos combats, separats per una setmana de diferència en què va entrenar a la Torre d'en Karin per enfortir-se i finalment derrotar el germà del Follet Grua, però en el primer va perdre estrepitosament, i és que l'assassí a sou li va clavar una pallisa memorable, i en Goku no va morir perquè una bola de drac que duia amagada va esmorteir l'impacte de l'ona dodonpa. En aquest cas, doncs, no va anar de poc, sinó que la derrota va ser indiscutible.

Si en Tao Pai Pai va ser el primer enemic realment malvat i assassí de la sèrie, on considero que Bola de Drac fa un gir i es posa seriosa i perd aquella innocència que molts van enyorar és a la saga d'en Satanàs Cor Petit.

Aquí la violència augmenta de manera notable, i els morts s'acumulen, entre els quals el primer que ens va impactar de debò, en Krilín. Però bé, en Goku torna a ser àmpliament superat, ara de manera més evident que contra en Tao Pai Pai, i el derroten tant en Tambourine, monstre-fill d'en Cor Petit, com el mateix rei dels dimonis la primera vegada que s'enfronten. El deixa pràcticament mort, vaja.

Aquesta pot despertar discussions, però amb la saga dels guerrers de l'espai van començar les batalles en grup, normalment per salvar la Terra, i les victòries es poden considerar col·laboracions. Ho és la que hi va haver contra en Vegeta, que el va obligar a fugir, però en el que és estrictament la lluita Goku contra Vegeta, el protagonista la va perdre.

Va ser un combat igualat, espectacular, un dels millors moments de l'obra d'Akira Toriyama, però va arribar un moment que en Goku va superar els seus límits i va començar a perdre pistonada, i en Vegeta es va transformar en mico gegant Ohzaru i el va destrossar, gairebé literalment. L'embranzida final que va salvar la Terra va ser obra d'en Son Gohan, en Krilín i en Yajirobee, tot i que dirigits per en Goku.

Però com que soc una persona justa, igual que dic això dic que contra en Raditz en Goku va morir, però no va perdre, ja que es va sacrificar per facilitar la mort de l'enemic a mans d'en Cor Petit. I, en un combat que va acabar de manera similar a grans trets, és a dir, amb un Goku vençut i l'ajuda dels seus aliats, també tenim la derrota contra el capità Ginew, a Nàmec.

A la saga dels androides es va fer servir el clàssic recurs d'inutilitzar el protagonista omnipotent (o gairebé) per tal que els altres treballessin una mica i, en general, el grup patís. Ja s'havia vist a Captain Tsubasa quan en Tsubasa tenia febre o estava lesionat, i es tornaria a veure a Bola de Drac quan en Goku moria per segon cop i es quedava uns anys a l'altre món.

Doncs bé, en el cas d'en Goku li va arribar abans d'hora la malaltia del cor que en Trunks del futur havia pronosticat, i va perdre contra l'A-19 per culpa d'això. De fet, si no arriba a ser per l'arribada d'un Vegeta que revelaria, per a l'impacte de tothom, que per fi es podia transformar en superguerrer, fins i tot hauria mort.

Acabo amb una altra mena de derrota: per abandonament. Perquè en Goku, encara que de petit no ho feia mai, de gran adquireix una saviesa no sempre reconeguda que li permet veure quan l'enemic el supera.

El primer cop que ho va fer va ser al Joc d'en Cèl·lula, en què va abandonar el combat amb el bioandroide, que semblava igualat, perquè en el fons sabia que no el podria guanyar, però sobretot perquè volia que sortís a lluitar en Son Gohan, en aquell moment el guerrer de l'espai més poderós, i tot plegat simbolitzava també un relleu en el protagonisme de la sèrie, que per desgràcia per als amants dels finals tancats es va gestionar malament a la llarga, però això són figues d'un altre paner.

Abandonaria també contra en Beerus a la saga La batalla dels déus, primer un llargmetratge i després integrat a Bola de Drac Super, i també va deixar combats inacabats, per exemple contra en Bû, i entre una cosa i l'altra en Goku ha perdut diversos combats en tota la seva trajectòria, alguns dels quals he volgut destacar. Perquè, al capdavall, per molt que sigui el típic protagonista que salva la situació gairebé sempre -cosa que a mi ja he dit molts cops que no m'agrada-, també té moments dolents.

En Xaos, el gran oblidat

Sovint es diu que en Iamxa és el personatge menys aprofitat, o més desaprofitat, que és el mateix, de Bola de Drac. Sens dubte és l'ase dels cops, i no diré pas el contrari, però un altre que el segueix de ben a prop en aquest sentit és en Xaos, el company (inseparable?) d'en Ten Xin Han, al qual avui dedico un homenatge.

En Xaos, en japonès Chaozu, rep el nom dels jiao zi, un menjar xinès, igual que en Ten Xin Han, i és que com ja deveu saber a Bola de Drac els noms de gairebé tots els personatges tenen un significat que a més està relacionat amb el significat dels noms dels personatges del seu entorn immediat. Per si sou més de gastronomia japonesa, els jiao zi són els gyôza de tota la vida.

Doncs bé, a l'obra més coneguda d'Akira Toriyama no hi ha dos personatges amb uns lligams tan forts com els d'en Xaos i en Ten Xin Han, que no acaba de quedar clar si és una figura amistosa, fraternal o fins i tot paterna. El que està clar és que s'estimen molt i que cap dels dos no vol continuar vivint si l'altre perd la vida.

Tots dos els vam conèixer a la saga del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, si bé és cert que a l'anime havien aparegut abans, en un d'aquells capítols de farciment que es fan quan una sèrie de televisió està atrapant el material original del manga. Allà eren uns estafadors que deixaven anar un senglar gegant pels pobles i després cobraven per "aturar-lo". Un error, segons el meu parer, perquè era en Goku qui els aturava, i representa que no els coneix fins més endavant. A l'anime, però, fan petits canvis a les primeres escenes del torneig que "legitimen" aquella primera robada exclusiva de la versió animada.

Oficialment, però, va ser durant el torneig que els vam conèixer. Llavors eren "dolents", deixebles d'en Tsuru Sennin, el gran rival del Follet Tortuga de tota la vida, un home sense escrúpols que obligava en Xaos a fer servir els seus poders psíquics per a intervenir en coses com els emparellaments de la fase final del campionat o, encara pitjor, el bon desenvolupament dels combats, naturalment fent la guitza als rivals d'en Ten Xin Han si s'esqueia.

Pel que fa a les seves aptituds per al combat, a l'enfrontament contra en Krilín va quedar clar que tenia unes tècniques força curioses, com aquesta que li permetia girar sobre si mateix, però també li va ser molt útil la capacitat de volar (va ser probablement el primer personatge no alat en fer ús d'aquesta possibilitat).

I no oblidem el dodon-pa, el temible raig d'energia que havíem conegut en veure'l llançat per en Tao Pai Pai (germà del mestre d'en Xaos i en Ten Xin Han) uns quants episodis abans. Però res de tot això, ni la seva cara pràcticament impassible, no va evitar que perdés el combat en mostrar una de les seves grans debilitats: el càlcul mental més bàsic i, acompanyant-lo, l'astúcia que sí que va demostrar tenir en Krilín, que el va fer fora del ring mentre ell comptava amb els dits. Tot i així va ser el millor combat d'en Xaos, que a la 23a edició del Gran Torneig de les Arts Marcials, la darrera on va participar, no va superar ni la fase preliminar.

La manera de comportar-se i moure's, així com el seu aspecte (la pell blanca i les galtes vermelles), s'inspiren en els vampirs xinesos també coneguts com a Jiang shi, però el primer que pensem quan el veiem és que som davant d'una mena de pallasso. L'uniforme que representa que és el de l'escola del seu mestre també s'assembla al dels Jiang shi, per a acabar-ho d'adobar.

El que no se sap és per què sota la boina només hi té un pèl allargat i de consistència, pel que sembla, púbica. Tampoc no envelleix el més mínim. Però és Bola de Drac, un món on trobem gent amb 3 ulls, animals antropomorfs i un rei del món que és un gos.

A banda de la història oficial, en Xaos va tenir força protagonisme al llargmetratge Aventura Mística (1988), la tercera pel·lícula de Bola de Drac. En aquell producte no canònic feia de rei de l'imperi de Mifan i buscava la seva dona, la Ran Ran, amb l'ajuda dels seus subordinats Ten Xin Han i Tsuru Sennin, que en realitat planegen matar-lo i fer-se amb el poder.

No és en aquestes circumstàncies que el veurem morir, però. Just després del 22è Gran Torneig de les Arts Marcials, quan en Ten Xin Han i ell abandonen el seu malvat mestre i passen a formar part de la colla d'en Goku, es troben amb un temible enemic com és en Cor Petit, que a la seva llista de personatges assassinats directa o indirectament, on hi ha en Krilín i el Follet Tortuga, suma en Xaos, que mor per cagadubtes a l'hora de demanar al drac Xèron que acabi amb l'enemic.

Al 23è Gran Torneig de les Arts Marcials, ja ressuscitat, havent entrenat amb el Follet Karín al costat del seu antic rival Krilín (que creix més que ell en aquests anys), en Iamxa i el seu estimat Ten Xin Han, aquesta vegada no arriba a la fase final perquè el vencen als combats preliminars, i ho fa en un gran cop d'efecte un Tao Pai Pai transformat en ciborg.

La segona vegada que va morir és la més recordada, atès que és un dels moments mítics i dramàtics de Bola de Drac: a la saga dels guerrers de l'espai, on estrenava la samarreta de tirants, a partir de llavors habitual, es feia esclatar a si mateix amb l'objectiu d'endur-se en Nappa amb ell a la tomba, però no aconseguia ni tan sols trencar-li l'armadura.

Malgrat les seves bones intencions, les possibilitats d'en Xaos eren limitades des del mateix moment que va debutar a l'obra, i no és estrany que després de dues morts inútils en Ten Xin Han decidís, en les seves ocasionals aparicions providencials al llarg de les diferents sagues, fer-ho sense la companyia del seu millor amic (per això posava un interrogant a l'adjectiu "inseparable" del principi), que a partir de llavors pràcticament no veuríem mai, a diferència d'un Iamxa conscient del poc que podia aportar però igualment interessat en ser testimoni dels combats.

Tanmateix, i ja ho vaig comentar en un dels articles sobre errors de guió que deia al principi, el vam arribar a veure entrenant amb Déu i fins i tot amb en Kaito, però en realitat no hi va aprendre res, ni l'atac d'en Kaito ni la bola d'energia, tot i que juntament amb en Ten Xin Han va ser el personatge que va passar més temps amb el rei de la galàxia Nord, si no comptem la segona estada que hi va fer, durant diversos anys, en Goku.

A l'anime aquesta situació es va aprofitar per a mostrar escenes d'entrenament inèdites al manga i enfrontar-lo, al costat d'en Ten Xin Han, en Iamxa i en Cor Petit, als 4 membres morts de les Forces Especials d'en Frízer, però va ser un farciment que li va donar un protagonisme (hi va guanyar en Gurdo, en Força Animal) que al manga no sortia.

És precisament en aquests fillers de l'anime quan podem veure de vegades en Xaos en situacions que al manga no es descriuen, com ara cuinant a cal Follet Tortuga o ajudant a reunir les boles de drac durant la saga d'en Cor Petit. 

En general, però, el veiem en comptades vinyetes quan tant ell com en Ten Xin Han, aïllats del món i entrenant-se sense parar (i sense que a en Xaos li serveixi de res), noten una gran energia, o quan fan la seva aportació a la gran bola d'energia amb què en Goku derrota en Bu a l'última saga del manga.

S'ha dit (jo mateix ho he fet en més d'una ocasió) que en Krilín era el personatge que havia mort més vegades a Bola de Drac (3 en total), però no és cert. En realitat empata amb en Xaos, que a banda de les dues vegades esmentades va perdre la vida també quan en Bu, en la seva forma original, cap al final de la història, destruïa la Terra i amb ella tots els personatges que fins llavors tenien el comptador a zero (com en Son Gohan), i evidentment sumant una mort als que ja en tenien una, o dues com en Xaos.

El seu impacte a Bola de Drac va ser realment petit, i si en Iamxa era el que gairebé sempre perdia, i molts cops fent el ridícul, en Xaos era el que no guanyava mai (llevat dels combats preliminars del Gran Torneig de les Arts Marcials). Fa anys se li va fer un petit homenatge a Naruto, però jo li'n volia fer un de més extens dedicant-li una entrada, perquè és un personatge misteriós, tranquil, taciturn i entranyable, sovint oblidat fins al punt que de vegades esmenten un grup de personatges del qual forma part i el seu nom no apareix. Sense anar més lluny, en Goku i ell mai no intercanvien ni una paraula. I és injust.