Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 9 a 11

Continuem amb les ressenyes de Cinturó Negre de 3 en 3, ara que sembla que EDT ha decidit augmentar una mica el ritme de publicació d'aquesta obra de Naoki Urasawa, que actualment és semestral. Deixàvem la Ginger i companyia en el volum anterior als Jocs de Seül de 1988, tot just al principi dels combats de judo, que naturalment aquí continuen. 

No pas per a la Sayaka, que fins ara havia estat la rival més important de la protagonista però que en la seva primera aparició en uns Jocs Olímpics diu adéu a la competició perdent la final contra la coreana Kim. Les altres membres de l'equip femení japonès de judo no ho fan pas gaire millor, i ha de ser la Ginger un cop més la que meravelli el públic, fins aquí cap sorpresa.

Naturalment, en un manga esportiu la gràcia és que el protagonista, per molt que sigui un crac, pateixi una mica a mida que s'enfronta a rivals cada cop més forts, i és això el que li passa a la néta del gran Jigorô Inokuma: venç, però cada cop amb més dificultats, si bé en el seu primer combat és la de sempre i el resol en qüestió de segons. 

No ho té tan fàcil a la semifinal, contra la belga Belkens, una crac que li posa moltes complicacions i fa que l'avi de la Ginger es lamenti del que, segons ell, és un mal combat de la protagonista. Per altra banda la canadenca Jodie Rockwell, l'amiga de la japonesa, que s'havia recuperat d'una lesió per tal d'enfrontar-se altre cop a la Ginger, no aconsegueix trobar-se-la a la final, ja que perd contra la temible Teleshikova, que la torna a lesionar.

Per altra banda, al volum 9, que és principalment d'acció esportiva, tenim un moment esperadíssim, que és l'aparició completa, amb la cara ben visible, del pare de la Ginger, que ha vingut a observar l'actuació de la seva filla. 

Se'l troba en Matsuda, que descobreix la carta dirigida a la Ginger que ha anat a parar a mans de la insuportable Kuniko i decideix parlar directament amb el que desitja que un dia sigui el seu sogre. En Kojirô Inokuma li explica les raons del seu viatge solitari, però també li diu que la carta conté un missatge que ha d'arribar a la Ginger per tal d'evitar una derrota a la final de la categoria absoluta.

No sabem, al final d'aquest volum, si aquesta derrota té lloc o no, però pinta molt malament i ens deixa amb l'ai al cor: la Teleshikova no s'assembla a cap de les rivals que la Ginger ha tingut fins ara, i si em permeteu el comentari no m'estranyaria que el mestre Urasawa s'hagués inspirat en la pel·lícula Rocky IV (1985) a l'hora de retratar la rivalitat gens amistosa entre la protagonista i la llavors soviètica rival, després que aquesta derrotés cruelment l'amiga de la Ginger tal com en Rocky decideix venjar l'Apollo lluitant contra l'Ivan Drago a l'esmentat film.

Al volum 10 hi tenim una mica de tot: per una banda judo trepidant, on per fi veiem la Ginger en greus dificultats, que és un ingredient necessari per tal de mantenir l'interès d'un manga esportiu o de lluita, per molt megacrac que sigui el seu o la seva protagonista.

En part el problema el causa la ràbia que sent la Ginger per la cruenta derrota de la Jodie a la semifinal per part de la Teleshikova, i aquesta desconcentració irrita especialment el seu avi, que és a punt d'interferir en un combat que està meravellant tot el pavelló i el món sencer.

Un cop acabats els Jocs Olímpics de Seül comencen diverses subtrames, entre les quals la d'en Kojirô Inokuma, el pare de la Ginger, que és l'entrenador desitjat per la Sayaka Hon'ami, la família de la qual fa tot el possible per tal de fitxar-lo.

L'home, que amb el seu comportament recorda molt el seu pare, el vell Jigorô, es passa el dia aprofitant la bona vida que li ofereix aquesta família rica, però tot i que no recordo pas aquesta part de l'anime segur que acabarà acceptant la proposta d'entrenar l'autoproclamada gran rival de la seva filla.

Aquesta, per la seva banda, amb els Jocs Olímpics acabats i convençuda que la pràctica del judo és el que ha destrossat la seva família, decideix deixar aquest art marcial, determinació que decep tots els seus amics i seguidors. 

En aquest sentit la Fujiko Itô, la seva millor amiga i fan número 1, s'alia amb en Hanazono per tal de crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, que fins ara no en tenia —i per això en Jigorô s'oposava a que la seva néta s'hi matriculés—, amb l'objectiu de fer que la protagonista es torni a interessar pel judo.

El club començarà a empentes i rodolons amb l'entrada de membres d'allò més lamentables, que són una noia malaltissa, una altra que es vesteix de manera provocativa mostrant els seus atributs tant com pot, una tercera moguda per la ràbia d'haver estat plantada per moltíssims nois i, finalment, una autèntica mola. El més interessant de tot, però, és que sorgeix alguna cosa entre la Fujiko i l'entranyable Hanazono, que sembla que ja no està enamorat de la Ginger. 

El volum acaba amb el casament al Canadà de la també entranyable Jodie Rockwell i el seu xicot (ara marit), que va participar als Jocs en la categoria d'halterofília. La Ginger, que hi està convidada, hi va amb la intenció de deixar de ser el focus d'atenció i oblidar-se del judo durant uns dies, però no serà tan fàcil, perquè ja és coneguda arreu del món i, a més, li demanen que faci un combat d'exhibició com a regal de noces.

El combat, per poques ganes que la protagonista tingui de disputar-lo, es resol fàcilment, però tot i així se'ns presenta una rival que potser (no ho sé, perquè no recordo la resta de la història) tindrà certa importància en el futur. Al cap i a la fi se suposa que és la jove promesa del Canadà.

Quan la Ginger torna al Japó continua decidida a abandonar la pràctica de l'art marcial pel qual destaca, però com hem dit la Fujiko té un pla i és crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, projecte per al qual compta amb dos aliats molt importants com són en Hanazono i el mestre Jigorô Inokuma.

La idea és que la Ginger s'animi a apuntar-s'hi i de retruc continuï practicant el judo, però es tracta de preparar el club en secret per tal de presentar-l'hi quan tingui una mica de cara i ulls, i és per això que té lloc un entrenament dissenyat per a ensenyar a cadascuna de les seves patètiques components alguna tècnica amb què afrontar el combat amistós contra la universitat que té el millor club de judo del país i que només hi participa pel prestigi que la Mitsuba posseeix en tenir la Ginger entre les seves alumnes.

L'encarregat de dur a terme aquesta tasca a priori titànica és l'avi de la Ginger, que amb l'orgull que el caracteriza es considera capaç de fer alguna cosa amb el pobre material que ofereixen les 5 noies del club acabat de fundar. I arriba el dia del combat.

Tal com passava al volum 4 de la col·lecció (i el mestre Urasawa, doncs, repeteix recurs encara que canviant el batxillerat per la universitat i el club masculí pel femení), pràcticament tot el tom està dedicat als esforços d'aquest modest club i al seu primer combat.

Una barreja de la sort del principiant, la imponent presència del mestre Jigorô Inokuma i la presumpta pertinença al club de la judoka més popular del món fa que la universitat Tsukushi no ho tingui tan fàcil com es pensava i que el club liderat en realitat per la Fujiko faci un bon paper en aquest combat. De retruc, i aquesta era la intenció, la Ginger es torna a motivar per la pràctica del judo en veure que la seva figura ha inspirat 5 de les seves companyes d'estudis, que a més són personatges que coneixem més profundament en aquest volum (tot i que concretament la Fujiko ja comença a ser una vella coneguda) i de seguida ens resulten entranyables.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 6 a 8

Ara que m'adono que estic llegint Cinturó Negre a un ritme superior al que esperava, he pensat que seria millor fer les ressenyes dels seus volums, de moment, de tres en tres, i és per això que avui parlaré d'allò que he pogut llegir als toms 6, 7 i 8 d'aquesta obra de Naoki Urasawa. 

El 6è torna a ser, per primer cop en força temps, un volum amb relativament poc judo, però tot i així força interessant. Hi coneixem la irritant Kuniko Kaga, la nova fotògrafa que han assignat a en Matsuda i que des del primer moment s'autoproclama la seva xicota. 

Ell sap que no ho és, però als ulls dels altres sí que és la parella del periodista, i la Ginger ho veu de la mateixa manera. El que no s'imaginava és que això seria un problema per a ella, que en teoria està enamorada d'en Kazamatsuri, que al seu torn sembla enamorat de la Ginger però es dedica a anar-se'n al llit amb altres noies, com demostra alguna escena d'aquest volum que ens fa adonar-nos del motiu pel qual aquest manga és un seinen (manga per a adults). 

És una de les coses que posen la protagonista en tensió, i és que entre això, l'anunci oficial del prometatge d'en Kazamatsuri (sense que ell hi estigui d'acord) i la Sayaka, i les males arts del seu avi per tal d'obligar-la a continuar practicant el judo i entrar a la universitat que ell li ha triat, veiem com la Ginger ho passa força malament en aquest volum.

Tot i així, i no sense la ajuda de la seva mare, aconsegueix arribar a un acord amb el seu avi, que consisteix en entrar (si el sabotatge del seu avi no ho impedeix) a la universitat femenina Mitsuba sempre i quan no disminueixi ni un minut el temps diari dedicat a l'entrenament i participi als tornejos que en Jigorô li va dient.

Em vaig equivocar en interpretar que, al volum anterior, la Ginger tornava a sentir ganes de practicar el judo per tal de "venjar" la Jodie i tornar-hi a lluitar. I certament ho semblava, però aquí torna a mostrar interès només per aconseguir la desitjada vida anònima de qualsevol altra noia. 

Per tant, de judo en veiem més aviat poc: a banda d'un petit torneig on el seu avi la fa participar a canvi de deixar-li fer l'examen d'accés a la Mitsuba, i on per cert demostra que la seva gelosia doble la distreu, tenim un moment memorable en què accedeix a fer un combat amb en Hanazono, que l'hi demana com qui demana per sortir a algú, just abans de la cerimònia de graduació de l'institut. 

Al volum 7 comença la vida universitària de la Ginger i la sensació que hi ha més aviat poc judo és encara més gran, però per altra banda l'interès rau en coses com ara l'arribada de la Fujiko Itô, la "Llargaruda", amb qui la protagonista fa amistat en començar la seva nova etapa educativa.

Un personatge maldestre, poc agraciat, que aporta un toc d'humor però que també mostra els seus traumes, en concret el de no haver pogut desenvolupar una carrera com a ballarina a causa de l'estirada que va fer poc abans, i que per la seva manera de ser esdevé un d'aquells personatges (la vida real n'està plena) que al principi se'ns enganxen i ens resulten una mica incòmodes però als quals acabem agafant afecte.

(Perdoneu la qualitat de la imatge, però a partir d'ara no crec que en trobi més de netes i blanquetes, perquè els únics scans que circulen per internet són aquests) La vida universitària també implica anar a festes, a la discoteca (terreny fins ara vedat a la Ginger) i els perills de tot plegat, que ella resol com sempre, de manera que la seva vida tranquil·la i en intimitat trontolla.

Tornem breument a una imatge bona perquè aquí tenim l'encontre entre una Ginger que vol treballar per tal de pagar-se la roba i les festes i un Jigorô que no entén com la seva néta pot no invertir aquest temps lliure en entrenar més de cara als Jocs Olímpics de Seül als quals vol que participi, un moment certament divertit.

Parlant d'escenes humorístiques també veurem com continuen els gags sobre els atributs físics de la Kuniko, presentada al volum anterior, i on normalment està implicat l'avi de la Ginger, un personatge divertit a banda de torracollons, i que dedica el setè número de la col·lecció a intentar que la seva néta participi al Campionat Nacional de Judo, però també a convèncer el president del Comitè Olímpic Internacional per tal que inclogui la categoria absoluta al judo de les properes Olimpíades.

Aquest senyor, en aquella època, era en Juan Antonio Samaranch (no li posaré el nom en català perquè no descansaria en pau, el feixista aquest), que aquí anomenen "Tamaranch" (a la versió en japonès pronunciat "Tamarantx", pronunciació que segurament també li hauria agradat) i resulta que és amic de la família Hon'ami. 

Es tracta de demostrar-li que una lluitadora de mida petita en pot vèncer una altra de més gran ("la flexibilitat conquerirà la duresa", diu el vell), i després de nombrosos intents, que comptaran amb en Kazamatsuri com a aliat, la gran ocasió és l'esmentat Campionat Nacional de Judo.

I és que la Ginger, després dels estímuls rebuts per totes bandes i la tossuderia del seu avi, acaba accedint a participar-hi moguda per les paraules de la Fujiko, que li recorda que té un talent que no pot desaprofitar quan altres persones han hagut de renunciar-hi per diversos motius, i ens dóna una recta final del volum on, ara sí, veiem judo del bo i preveiem una 8a entrega farcida d'aquest art marcial.

Cap sorpresa en el Campionat Nacional de Judo, que s'encamina a una final entre la Ginger i la Sayaka que no s'arriba a produir. Suposo que el mestre Urasawa no volia saturar-nos d'enfrontaments entre les dues lluitadores mentre la Sayaka no estigués prou madura, però si més no ens regala un moment d'impacte que és el que he compartit damunt d'aquest paràgraf i que té a veure amb el desenllaç del torneig.

En tot cas la competició aconsegueix el resultat que volien tant en Jigorô, com en Matsuda i en Kazamatsuri, i és que després d'impressionar el president del COI aquest decideix instaurar, per fi, la categoria absoluta de judo femení als Jocs Olímpics de Seül de 1988. Però l'equip japonès no hi durà només l'aspirant en la categoria general, sinó que també hi haurà altres lluitadores assignades segons el pes, i és gràcies a això que tant la Ginger com la Sayaka, a més de la ja coneguda Yuki Tôdô, hi poden anar en representació del seu país.

Cosa que, naturalment, no agrada gens a una senyoreta Hon'ami que només vol enfrontar-se a la Ginger i que d'aquesta manera no ho podrà fer, deixant de banda la humiliació que representa no haver estat ella l'escollida per a la categoria absoluta, on van les millors del món sense tenir en compte el seu pes.

Després d'unes breus escenes de vida universitària, ja no tan tranquil·la perquè la Ginger ha esdevingut molt famosa arreu del país, la protagonista accepta, sense gaire entusiasme, formar part d'aquest equip japonès (al cap i a la fi forma part de la promesa feta a la Fujiko, que l'anima amb una pancarta a l'aeroport, i a la Jodie Rockwell, a qui va prometre un combat com Déu mana), i se'n va cap a Seül.

Allà, a més, aprofita el temps lliure per tal de seguir la pista del seu pare, en Kojirô Inokuma, desaparegut fa anys i, segons alguns testimonis, vist a Seül, cosa que convenç la seva filla que hi és per tal d'observar els combats que disputa i donar-li forces. Mentre en segueix la petjada, però, topa amb una rival.

És la Teleshikova, la soviètica que va lesionar de gravetat la Jodie Rockwell, però tot i així la Ginger li parla amb l'amabilitat i la innocència que la caracteritzen per tal de preguntar-li si ha vist el seu pare. La seva resposta, desagradable i irrespectuosa, fa enfadar la Ginger, però ja es veuran les cares en un altre moment.

El cas és que en aquest volum comencen els combats de la XXIV Olimpíada i de moment l'acció se centra en els enfrontaments de la categoria de menys de 48 kg., la de la Sayaka, que troba una dura rival en la coreana Kim, ídol del país amfitrió dels Jocs, una situació agreujada per les distraccions que pateix.

I el cert és que sí, és una noia repel·lent i no ens cau gaire bé, però si intentem ficar-nos en la seva pell trobem raons per a la seva gelosia: mentre ella lluita per la medalla d'or, els mitjans de comunicació miren cap a la Ginger i la seva trobada amb les principals rivals de la seva categoria: les esmentades Rockwell i Teleshikova i la belga Belkens.

A més, els consells que l'honesta Ginger dóna a la seva rival en el judo i en l'amor són tan útils en el combat com molestos per a l'orgullosa nena rica, que assegura que se'n pot sortir sense ajuda. Per acabar, el volum ens deixa amb un gran cliffhanger, perquè la final no es resoldrà fins a la novena entrega.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 5

Em feia por començar a fer ressenyes massa seguides dels volums de Cinturó Negre, però com que darrerament estic llegint tantes coses al final ha passat més d'un mes i mig des que vaig comentar el quart número d'aquesta entranyable obra d'en Naoki Urasawa, que continua amb la cinquena entrega.

Si a l'anterior volum coneixíem l'entranyable Jodie Rockwell, judoka canadenca tan enorme com el seu cor, aquí veiem com s'entrena amb la Ginger, perquè ha vingut expressament per a això. La protagonista, però, es vol concentrar en els exàmens d'accés a la universitat que li interessa, que ja vam dir que no era pas la que el seu avi li havia triat, i arriba un moment que diu prou perquè està farta de no poder concentrar-se en els estudis per culpa dels entrenaments.

Tot i així, i gràcies a (o per culpa de) l'habilitat de l'avi Jigorô per a manipular, la Ginger acaba accedint a fer un combat amistós amb la convidada, un combat apassionant i igualadíssim que fa que la noia tingui problemes per primera vegada a la seva vida.

El seu desinterès pel judo és evident, sempre l'ha practicat obligada, però la facilitat amb què ha guanyat fins ara els combats també és quelcom que no ha contribuït a que la Ginger s'hi interessés de debò, i l'arribada de la Jodie canvia una mica les coses en aquest sentit.

El cas és que li promet a la seva nova amiga i rival un nou enfrontament en algun campionat oficial, cosa que sorprèn positivament tant en Jigorô com en Matsuda, que "passava per allà" i ha estat testimoni de l'espectacular combat entre la Ginger i la Jodie, però si li faltava motivació la trobarà quan aparegui un nou personatge, la russa (en aquella època soviètica) Teleshikova, una brutal judoka que li llançarà un desafiament.

Per tal de poder dur a terme la seva promesa, però, la Ginger haurà de seguir un estricte programa de petits campionats per tal d'adquirir un cert palmarès que li permeti participar en els importants, i això no és gaire compatible amb els estudis, de manera que tots dos objectius es destorben mútuament.

Per si fos poc, una altra cosa que distreu la seva ment és en Kazamatsuri, que cada cop li tira més la canya i s'empesca l'excusa d'ajudar-la a estudiar. Això no fa cap gràcia a una Sayaka que ha millorat molt i ha vençut la campiona de Corea del Sud, la Kim (com no podia ser d'una altra manera), i no està disposada a cedir a la seva rival japonesa el noi que li agrada.

Però el cas és que en Kazamatsuri aconsegueix passar alguns moments amb la Ginger tots sols i li diu, força clarament, el que sent per ella. Això sí, de moment encara no s'ha desfet de les múltiples "amigues" —com les anomena ell— que té. 

És difícil que ens caigui bé aquest paio, i el mateix li passa al gelós Matsuda, que continua compaginant els seus interessos periodístics, que consisteixen en empènyer la Ginger a dedicar-se plenament al judo i poder narrar de prop l'ascens de la nova estrella de l'esport japonès, i els d'amic que comença a sentir alguna cosa més, però de moment a la noia en Matsuda no li fa cap gràcia i no se'n refia. 

Així doncs, tornem a tenir la Ginger amb el cor dividit: per una banda amb ganes de complir la seva promesa a la Jodie però sense tant d'enrenou i notorietat, i per l'altra amb el desig, al qual encara no ha renunciat, de poder fer una vida tranquil·la, estudiar per tal d'esdevenir una bona mestressa de casa i tenir una relació normal amb el noi que li agrada. La Ginger pateix, però evidentment la tornarem a veure lluitar.