Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 12 a 14

A la darrera entrada sobre Cinturó Negre vam veure la ressenya de 3 volums seguits on el judo tenia un pes especial, més que no pas les històries més quotidianes de la protagonista, i comencem una nova ressenya triple amb més judo. 

Les Olimpíades del 88 van acabar i vam veure el naixement del club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, promogut per la Fujiko Itô, la millor amiga de la Ginger. Vam veure com en un combat d'entrenament contra l'equip femení campió del Japó feien un paper més que digne, encara que era més la sort del principiant que una altra cosa.

Però en veure l'esforç de les seves companyes la Ginger demana a l'equip rival que els concedeixin un altre combat més endavant, fet que culmina el retorn de la protagonista a una disciplina que havia decidit abandonar. 

Aquí és on intervé el periodista Matsuda, que suggereix que es tornin a trobar a la Copa Ajisai, la competició per equips més important del Japó pel que fa al judo. I comença l'entrenament de les 6 components del club de judo de la Mitsuba, encapçalades per en Jigorô Inokuma i la seva néta, que fa cas dels consells d'en Matsuda i dóna una mica de peixet a les seves companyes per tal que s'animin... però la Fujiko no és com les altres i aconsegueix tombar-la de debò.

Ja a la Copa Ajisai, no veurem la Ginger en acció fins als quarts de final, perquè la ronda anterior és superada per les altres noies, especialment la Nanda (que lluita imaginant-se que tomba els nois que li han donat carbasses) i l'esmentada Fujiko, que té un talent natural per al judo fruit del seu passat com a practicant de ballet.

La Fujiko està impressionant tothom (fins i tot els seus pares, que coneixem aquí i que de seguida ens cauen bé, encara que a ells no els agradi l'amic Hanazono, ja clarament enamorat de la seva filla), inconscient de les seves habilitats i poruga cada cop que és al tatami, però naturalment no té el nivell de la Ginger i amb la ja coneguda Yuki Tôdô perd, malgrat que també hi fa un bon paper. Serà llavors quan lluiti la protagonista, que com era d'esperar resol el combat amb facilitat. 

Passada aquesta ronda el protagonisme de les principiants continua amb les victòries fàcils contra l'equip format per la Sayaka Hon'ami expressament per a l'ocasió (la seva universitat de senyoretes de casa bona no tenia club de judo, però l'havia de formar si volia participar en aquesta copa i enfrontar-se a la Ginger), però la senyoreta s'ha entrenat molt i cada cop és més perillosa.

Conscient de la seva superioritat, només té ulls per a la Ginger, es confia i la Fujiko —l'única que queda abans de la seva gran rival després d'haver derrotat en qüestió de segons les altres tres lluitadores— dóna la sorpresa, que per a en Jigorô i el seu fill Kojirô, pare de la Ginger, no ho és tant.

Em sembla que ja ho he comentat en alguna ocasió, però el cas és que el mestre Urasawa sap com narrar una història i per tal de fer més emocionant l'espera s'inventa situacions (versemblants, per altra banda) que impedeixen que la Sayaka i la Ginger es tornin a enfrontar i ens deixen amb les ganes que en torni a arribar alguna altra ocasió.

La darrera vegada va ser una lesió, i aquest cop és l'empat que es produeix entre la senyoreta Hon'ami i la Fujiko, cosa que les elimina totes dues i, com que ja no queden més membres a l'equip de la primera, la universitat femenina Mitsuba passa a la final.

La final, com era d'esperar, enfronta la Mitsuba contra la Tsukushi, la reedició del combat amistós en què les companyes de la Ginger van sorprendre, amb més sort que una altra cosa, les seves potents rivals. Però aquest cop ja no les agafen badant i són liquidades en un tres i no res, més encara amb l'absència d'una lesionada Fujiko.

El pla és cansar la megaestrella entre totes 5 lluitadores, però només una li dóna algun problema, de manera que al final, i sobretot gràcies a la Ginger, la universitat femenina Mitsuba s'endú la copa en la seva primera participació.

Res de nou, era previsible però d'alguna manera (malgrat que ja he dit diverses vegades que poc que m'agraden els protagonistes que sempre guanyen) és emocionant veure com es desenvolupen els combats i és fàcil compartir l'emoció dels espectadors en veure lluitar la Ginger.


A partir d'aquí les noies, que ja estan acabant la diplomatura, han d'anar pensant en trobar feina i deixar el judo una mica de banda, però també hi haurà lloc per a temes personals.

Entre altres coses, la Ginger s'assabenta que la seva millor amiga i l'entranyable Hanazono estan sortint, tot i que a la manera japonesa, que consisteix en quedar sense agafar-se les mans durant vés a saber quants mesos, i ni pensaments de fer-se un petó.

Però no trigarem a tornar a veure judo, no caldrà esperar a Barcelona'92, perquè el vell Jigorô té plans: vol matricular la Ginger i la Fujiko a la universitat Saikai, aquella on hauria volgut que la seva néta entrés en acabar batxillerat, i que participi en més campionats, com ara la nova edició del Campionat Nacional i després el Mundial de Judo. Per la seva banda, en Kojirô Inokuma ha acceptat entrenar la Sayaka, la gran rival de la seva pròpia filla.

I entrem al volum 14, dedicat completament al Campionat Nacional de Judo per categories de pes, de manera que tenim una altra entrega amb molta més importància per a la part esportiva/marcial que no pas per a la vida quotidiana i privada dels personatges.

Com que va per pes, i alhora és una competició individual, encara que acabem de veure la Copa Ajisai aquest torneig és diferent: la Ginger i la Fujiko hi participen en les seves categories respectives de menys de 48 i menys de 61 kg., mentre que la resta de membres del club de judo de la Mitsuba aquesta vegada no hi pren part. Al cap i a la fi només valien la pena la Ginger, és clar, i la revelació que és la Fujiko.

Una Fujiko que continua amb els seus dubtes i el seu cangueli, però que a batzegades va passant les rondes i no para de meravellar el país en executar tècniques més per instint que no pas per haver-les après conscientment. No cal dir que en Jigorô es penja totes les medalles pels progressos de la Llargaruda, que tot i així acaba perdent per punts la final de la seva categoria.

Ja està bé que, després d'emocionar-nos amb les victòries d'una novella com la Fujiko, l'autor hagi volgut posar-hi fre, altrament la posaria gairebé al nivell de la protagonista, que al final serà l'única de les dues que anirà al Mundial de Iugoslàvia.

Encara no havíem parlat de la Ginger, pel que fa al volum 14, però no hi ha gran cosa a dir: supera amb extrema facilitat un campionat —el segon que s'endú— on no participa la Sayaka (altre cop el mestre Urasawa se les empesca per no enfrontar-les) i l'únic que ens interessa de debò és el que passa paral·lelament a això.

Com que vol fer una vida normal, ara que és a punt de diplomar-se fa temps que busca feina, i aprofitant l'avinentesa del campionat diverses companyies van a trobar-la i a intentar fitxar-la, totes pels seus propis motius egoistes, que són senzillament fer servir la seva popular imatge per a atraure clients. Però, és clar, el seu avi té uns altres plans i ja ha emparaulat la seva entrada a la Universitat Saikai, on com a mínim han acceptat la Fujiko per recomanació. Què passarà?

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 9 a 11

Continuem amb les ressenyes de Cinturó Negre de 3 en 3, ara que sembla que EDT ha decidit augmentar una mica el ritme de publicació d'aquesta obra de Naoki Urasawa, que actualment és semestral. Deixàvem la Ginger i companyia en el volum anterior als Jocs de Seül de 1988, tot just al principi dels combats de judo, que naturalment aquí continuen. 

No pas per a la Sayaka, que fins ara havia estat la rival més important de la protagonista però que en la seva primera aparició en uns Jocs Olímpics diu adéu a la competició perdent la final contra la coreana Kim. Les altres membres de l'equip femení japonès de judo no ho fan pas gaire millor, i ha de ser la Ginger un cop més la que meravelli el públic, fins aquí cap sorpresa.

Naturalment, en un manga esportiu la gràcia és que el protagonista, per molt que sigui un crac, pateixi una mica a mida que s'enfronta a rivals cada cop més forts, i és això el que li passa a la néta del gran Jigorô Inokuma: venç, però cada cop amb més dificultats, si bé en el seu primer combat és la de sempre i el resol en qüestió de segons. 

No ho té tan fàcil a la semifinal, contra la belga Belkens, una crac que li posa moltes complicacions i fa que l'avi de la Ginger es lamenti del que, segons ell, és un mal combat de la protagonista. Per altra banda la canadenca Jodie Rockwell, l'amiga de la japonesa, que s'havia recuperat d'una lesió per tal d'enfrontar-se altre cop a la Ginger, no aconsegueix trobar-se-la a la final, ja que perd contra la temible Teleshikova, que la torna a lesionar.

Per altra banda, al volum 9, que és principalment d'acció esportiva, tenim un moment esperadíssim, que és l'aparició completa, amb la cara ben visible, del pare de la Ginger, que ha vingut a observar l'actuació de la seva filla. 

Se'l troba en Matsuda, que descobreix la carta dirigida a la Ginger que ha anat a parar a mans de la insuportable Kuniko i decideix parlar directament amb el que desitja que un dia sigui el seu sogre. En Kojirô Inokuma li explica les raons del seu viatge solitari, però també li diu que la carta conté un missatge que ha d'arribar a la Ginger per tal d'evitar una derrota a la final de la categoria absoluta.

No sabem, al final d'aquest volum, si aquesta derrota té lloc o no, però pinta molt malament i ens deixa amb l'ai al cor: la Teleshikova no s'assembla a cap de les rivals que la Ginger ha tingut fins ara, i si em permeteu el comentari no m'estranyaria que el mestre Urasawa s'hagués inspirat en la pel·lícula Rocky IV (1985) a l'hora de retratar la rivalitat gens amistosa entre la protagonista i la llavors soviètica rival, després que aquesta derrotés cruelment l'amiga de la Ginger tal com en Rocky decideix venjar l'Apollo lluitant contra l'Ivan Drago a l'esmentat film.

Al volum 10 hi tenim una mica de tot: per una banda judo trepidant, on per fi veiem la Ginger en greus dificultats, que és un ingredient necessari per tal de mantenir l'interès d'un manga esportiu o de lluita, per molt megacrac que sigui el seu o la seva protagonista.

En part el problema el causa la ràbia que sent la Ginger per la cruenta derrota de la Jodie a la semifinal per part de la Teleshikova, i aquesta desconcentració irrita especialment el seu avi, que és a punt d'interferir en un combat que està meravellant tot el pavelló i el món sencer.

Un cop acabats els Jocs Olímpics de Seül comencen diverses subtrames, entre les quals la d'en Kojirô Inokuma, el pare de la Ginger, que és l'entrenador desitjat per la Sayaka Hon'ami, la família de la qual fa tot el possible per tal de fitxar-lo.

L'home, que amb el seu comportament recorda molt el seu pare, el vell Jigorô, es passa el dia aprofitant la bona vida que li ofereix aquesta família rica, però tot i que no recordo pas aquesta part de l'anime segur que acabarà acceptant la proposta d'entrenar l'autoproclamada gran rival de la seva filla.

Aquesta, per la seva banda, amb els Jocs Olímpics acabats i convençuda que la pràctica del judo és el que ha destrossat la seva família, decideix deixar aquest art marcial, determinació que decep tots els seus amics i seguidors. 

En aquest sentit la Fujiko Itô, la seva millor amiga i fan número 1, s'alia amb en Hanazono per tal de crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, que fins ara no en tenia —i per això en Jigorô s'oposava a que la seva néta s'hi matriculés—, amb l'objectiu de fer que la protagonista es torni a interessar pel judo.

El club començarà a empentes i rodolons amb l'entrada de membres d'allò més lamentables, que són una noia malaltissa, una altra que es vesteix de manera provocativa mostrant els seus atributs tant com pot, una tercera moguda per la ràbia d'haver estat plantada per moltíssims nois i, finalment, una autèntica mola. El més interessant de tot, però, és que sorgeix alguna cosa entre la Fujiko i l'entranyable Hanazono, que sembla que ja no està enamorat de la Ginger. 

El volum acaba amb el casament al Canadà de la també entranyable Jodie Rockwell i el seu xicot (ara marit), que va participar als Jocs en la categoria d'halterofília. La Ginger, que hi està convidada, hi va amb la intenció de deixar de ser el focus d'atenció i oblidar-se del judo durant uns dies, però no serà tan fàcil, perquè ja és coneguda arreu del món i, a més, li demanen que faci un combat d'exhibició com a regal de noces.

El combat, per poques ganes que la protagonista tingui de disputar-lo, es resol fàcilment, però tot i així se'ns presenta una rival que potser (no ho sé, perquè no recordo la resta de la història) tindrà certa importància en el futur. Al cap i a la fi se suposa que és la jove promesa del Canadà.

Quan la Ginger torna al Japó continua decidida a abandonar la pràctica de l'art marcial pel qual destaca, però com hem dit la Fujiko té un pla i és crear el club de judo de la Universitat Femenina Mitsuba, projecte per al qual compta amb dos aliats molt importants com són en Hanazono i el mestre Jigorô Inokuma.

La idea és que la Ginger s'animi a apuntar-s'hi i de retruc continuï practicant el judo, però es tracta de preparar el club en secret per tal de presentar-l'hi quan tingui una mica de cara i ulls, i és per això que té lloc un entrenament dissenyat per a ensenyar a cadascuna de les seves patètiques components alguna tècnica amb què afrontar el combat amistós contra la universitat que té el millor club de judo del país i que només hi participa pel prestigi que la Mitsuba posseeix en tenir la Ginger entre les seves alumnes.

L'encarregat de dur a terme aquesta tasca a priori titànica és l'avi de la Ginger, que amb l'orgull que el caracteriza es considera capaç de fer alguna cosa amb el pobre material que ofereixen les 5 noies del club acabat de fundar. I arriba el dia del combat.

Tal com passava al volum 4 de la col·lecció (i el mestre Urasawa, doncs, repeteix recurs encara que canviant el batxillerat per la universitat i el club masculí pel femení), pràcticament tot el tom està dedicat als esforços d'aquest modest club i al seu primer combat.

Una barreja de la sort del principiant, la imponent presència del mestre Jigorô Inokuma i la presumpta pertinença al club de la judoka més popular del món fa que la universitat Tsukushi no ho tingui tan fàcil com es pensava i que el club liderat en realitat per la Fujiko faci un bon paper en aquest combat. De retruc, i aquesta era la intenció, la Ginger es torna a motivar per la pràctica del judo en veure que la seva figura ha inspirat 5 de les seves companyes d'estudis, que a més són personatges que coneixem més profundament en aquest volum (tot i que concretament la Fujiko ja comença a ser una vella coneguda) i de seguida ens resulten entranyables.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 5

Em feia por començar a fer ressenyes massa seguides dels volums de Cinturó Negre, però com que darrerament estic llegint tantes coses al final ha passat més d'un mes i mig des que vaig comentar el quart número d'aquesta entranyable obra d'en Naoki Urasawa, que continua amb la cinquena entrega.

Si a l'anterior volum coneixíem l'entranyable Jodie Rockwell, judoka canadenca tan enorme com el seu cor, aquí veiem com s'entrena amb la Ginger, perquè ha vingut expressament per a això. La protagonista, però, es vol concentrar en els exàmens d'accés a la universitat que li interessa, que ja vam dir que no era pas la que el seu avi li havia triat, i arriba un moment que diu prou perquè està farta de no poder concentrar-se en els estudis per culpa dels entrenaments.

Tot i així, i gràcies a (o per culpa de) l'habilitat de l'avi Jigorô per a manipular, la Ginger acaba accedint a fer un combat amistós amb la convidada, un combat apassionant i igualadíssim que fa que la noia tingui problemes per primera vegada a la seva vida.

El seu desinterès pel judo és evident, sempre l'ha practicat obligada, però la facilitat amb què ha guanyat fins ara els combats també és quelcom que no ha contribuït a que la Ginger s'hi interessés de debò, i l'arribada de la Jodie canvia una mica les coses en aquest sentit.

El cas és que li promet a la seva nova amiga i rival un nou enfrontament en algun campionat oficial, cosa que sorprèn positivament tant en Jigorô com en Matsuda, que "passava per allà" i ha estat testimoni de l'espectacular combat entre la Ginger i la Jodie, però si li faltava motivació la trobarà quan aparegui un nou personatge, la russa (en aquella època soviètica) Teleshikova, una brutal judoka que li llançarà un desafiament.

Per tal de poder dur a terme la seva promesa, però, la Ginger haurà de seguir un estricte programa de petits campionats per tal d'adquirir un cert palmarès que li permeti participar en els importants, i això no és gaire compatible amb els estudis, de manera que tots dos objectius es destorben mútuament.

Per si fos poc, una altra cosa que distreu la seva ment és en Kazamatsuri, que cada cop li tira més la canya i s'empesca l'excusa d'ajudar-la a estudiar. Això no fa cap gràcia a una Sayaka que ha millorat molt i ha vençut la campiona de Corea del Sud, la Kim (com no podia ser d'una altra manera), i no està disposada a cedir a la seva rival japonesa el noi que li agrada.

Però el cas és que en Kazamatsuri aconsegueix passar alguns moments amb la Ginger tots sols i li diu, força clarament, el que sent per ella. Això sí, de moment encara no s'ha desfet de les múltiples "amigues" —com les anomena ell— que té. 

És difícil que ens caigui bé aquest paio, i el mateix li passa al gelós Matsuda, que continua compaginant els seus interessos periodístics, que consisteixen en empènyer la Ginger a dedicar-se plenament al judo i poder narrar de prop l'ascens de la nova estrella de l'esport japonès, i els d'amic que comença a sentir alguna cosa més, però de moment a la noia en Matsuda no li fa cap gràcia i no se'n refia. 

Així doncs, tornem a tenir la Ginger amb el cor dividit: per una banda amb ganes de complir la seva promesa a la Jodie però sense tant d'enrenou i notorietat, i per l'altra amb el desig, al qual encara no ha renunciat, de poder fer una vida tranquil·la, estudiar per tal d'esdevenir una bona mestressa de casa i tenir una relació normal amb el noi que li agrada. La Ginger pateix, però evidentment la tornarem a veure lluitar.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 4

Ja ho vaig dir no fa gaire, en ressenyar el tercer volum de Cinturó Negre: no volia que passés gaire temps entre lectura i lectura i, per tant, entrada i entrada sobre les meves impressions d'aquesta obra del mestre Urasawa que els catalans vam conèixer a través de l'anime i que (almenys de moment) tenim en exclusiva en forma de còmic. Doncs bé, ja torna a ser aquí la Ginger Inokuma perquè toca parlar de la quarta entrega de les seves aventures.

Deixàvem la protagonista al final del volum anterior a punt de començar el seu primer torneig oficial, una copa creada expressament per a donar-li l'oportunitat d'obtenir palmarès oficial i que li poguessin donar una beca per a la universitat esportiva Saikai, que no és la que ella vol però que el seu avi ha decidit per a ella dins el seu pla de convertir-la en una estrella mundial del judo. Tot i així havia decidit participar-hi perquè tant la seva mare com, sobretot, el noi que li agrada, li havien dit que quan més brilla és quan practica aquest art marcial.

El seu avi i mestre, en Jigorô Inokuma, està convençut que la Ginger arrasarà, però el campionat també ens dóna l'oportunitat de veure altres lluitadores i ens promet el primer enfrontament oficial entre la protagonista i la seva odiosa i alhora entranyable rival, la Sayaka Hon'ami, que als seus 17 anys ha provat tota mena d'esports que ha abandonat tan bon punt s'ha convertit en una estrella. 

Ara prova el judo, que la motiva més que cap altra disciplina perquè hi ha trobat una rival molt forta, la Ginger, que pretén derrotar per a aconseguir el seu objectiu però també per deixar-li clar que en Kazamatsuri és seu i només seu. I el torneig ens dóna l'oportunitat de veure com ha progressat i el potencial perill que representa per a la Ginger, cosa que fa interessant aquesta rivalitat.

La Ginger, en canvi, està més interessada (i de pas també nosaltres, perquè tenim molt clar que ningú no li pot fer ombra) en la fase preliminar del campionat de judo de batxillerat que disputen els nois del club del seu institut, el Musashiyama, als quals va entrenar al volum 3 com ja vam veure. Tant és així que només vol que s'acabi el seu propi campionat per tal de poder anar a animar els seus amics, i mentre no pot fer-ho encarrega al periodista Matsuda que els porti una cinta on ha gravat uns consells per a tots ells. 

Resolt el tràmit que representa per a ella el torneig, que s'ha de dir que es pren amb una immensa modèstia tot i saber que és infinitament superior a totes les altres participants, vol ser testimoni del destí del club de judo del Musashiyama en aquesta primera fase preliminar que mai no ha aconseguit superar però que ara, gràcies als ensenyaments de la Ginger, espera poder solventar encara que sigui a empentes i rodolons.

I no ens és difícil a nosaltres tampoc, gràcies a la mestria de narrador d'en Naoki Urasawa i el seu tractament dels personatges secundaris, emocionar-nos amb la tensa disputa que té lloc en aquesta fase preliminar per part d'uns judoques molt inferiors, tots ells, a la Ginger. 

Un judo a nivell d'estudiants que no té res a veure amb el molt més prestigiós que s'ha viscut paral·lelament en aquest volum i que ha fet la Ginger famosa no només al Japó, on ja ho començava a ser gràcies als mitjans de comunicació, sinó també a l'estranger. Però els combats poden ser emocionants en qualsevol nivell de prestigi de qualsevol disciplina, i això queda ben clar en aquestes pàgines.

És per això que després de vèncer en el torneig els mitjans l'assetgen més que mai, però també s'hi uneixen les universitats, que se la disputen, i judoques famoses d'arreu del món, que volen comprovar la força de la seva nova rival, una nova rival que no té cap intenció de ser-ho. 

A partir d'aquí coneixem els noms d'algunes de les lluitadores a què s'haurà d'enfrontar la Ginger en propers volums, entre les quals destaca la Jodie Rockwell, una canadenca fortíssima i gegant però que immediatament ens cau bé i que s'allotjarà a cals Inokuma. 

Un bon quart volum on les arts marcials han tingut més pes que la part sentimental, fins ara força important, i on veiem un aprofundiment i una evolució en els personatges secundaris, a més de la introducció d'alguns de nous i el salt a la fama definitiu de la Ginger. En altres paraules, la cosa s'ha animat força, malgrat que fins ara no havia estat avorrida en cap moment.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 3

Quan vaig fer la ressenya del primer volum de Cinturó Negre vaig dir que valia la pena fer-me la col·lecció de manera regular, sense obligar els meus éssers estimats a regalar-me'ls de 10 en 10 en ocasions especials per culpa de la meva deixadesa. Malauradament no ho he complert, i no ha estat fins fa poc que m'he posat al dia d'aquesta obra d'en Naoki Urasawa que el va introduir a casa nostra, a Catalunya, molt abans que els otakus de l'estat espanyol en general el coneguessin per 20th Century Boys, Monster o Billy Bat. 

Ja tinc els 18 volums que han sortit fins ara en català del total de 29 que formen aquesta obra publicada al Japó entre 1986 i 1993, i com que les vendes del manga en català van tan malament EDT (abans Glénat) ha decidit que traurà Cinturó Negre a un ritme semestral, de manera que a partir d'ara els compraré quan surtin, i continuaré comprant-los com fins ara de primera mà per tal d'aportar el meu granet de sorra a l'edició de còmic en català, que ja fa temps que vaig excloure de les meves adquisicions de còmics prèviament posseïts per algú.

El cas és que gairebé 3 anys després de la ressenya del volum 2 arriba la del 3, que espero que sigui la primera d'unes quantes de relativament seguides fins que ens trobem a l'espera de les entregues que encara no hagin sortit al mercat. Però per a això encara falta força temps i avui el que hem de fer és parlar d'aquest volum, cosa que provocarà spoilers, esteu avisats/des.

Després del combat d'exhibició al qual la Ginger accedia al volum 2 per tal de deixar-se guanyar i que li permetessin fer la vida normal i femenina que sempre ha desitjat, i que va guanyar amb un espectacular ippon seoi nage fet gairebé sense voler, s'ha convertit en el personatge de moda i ara tothom coneix el potencial que té.

És per això que el patètic club de judo del seu institut s'omple d'espectadors i nous aspirants a membres, un dels quals l'arrogant Sudô, un paio que toca el que no sona a mig institut i a la mateixa Ginger fins que aquesta decideix donar-li una lliçó tot entrenant els quatre membres del club per tal que el vencin. Tot i així no té cap intenció de ser la seva entrenadora habitual ni molt menys de formar part d'un hipotètic club de judo femení, encara que tothom s'hagi proposat ajudar-la a arribar a la glòria, que com ja hem dit i s'ha explicat en els dos anteriors volums és quelcom que no interessa a la protagonista.

Al mig de tot això el seu avi, en Jigorô, continua encaparrat en fer-la debutar oficialment i que aviat esdevingui la millor judoka del país, però ella no és menys tossuda i el que vol és sortir amb les amigues, comprar roba i tenir nòvio. El noi que li agrada, ja ho sabem des del principi però aquí es fa més evident que mai, és en Shinnosuke Kazamatsuri, l'entrenador de la Sayaka Hon'ami, una rica malcriada que també coneixíem i que ha triomfat en una pila d'esports, però que sempre se'n cansa i només ara, amb una rival com la Ginger, es pren seriosament la nova disciplina que un bon dia va decidir provar.

Tot està preparat per a que la Ginger participi en un torneig organitzat a la seva mida per tal que tingui palmarès oficial i li puguin donar una beca en una universitat especialitzada en els esports (que naturalment a ella no li interessa), però falta que la convencin, i després de provar-ho tot és en Kazamatsuri qui en té la clau.

Amb els seus mètodes de seductor reforçats pel poder que té amb les dones i coneixedor del que la Ginger sent per ell, li parla i li diu que quan fa judo és quan més brilla, argument que torna a sentir de la boca de la seva mare i que la convenç per a participar en una competició a la qual la Sayaka naturalment també es presentarà, tant per la motivació esportiva com per l'amorosa, després de veure que no hi ha manera de fer que el seu entrenador es concentri només en ella.

En Matsuda, per la seva banda, continua al volum 3 com a aliat de la Ginger, però al seu interior encara es produeix la lluita entre la seva part periodística, que vol aconseguir que la noia esdevingui la gran estrella de l'esport japonès i ell el periodista que tindrà l'exclusiva de tot plegat, i la d'amic de la Ginger, que sap que ella en el fons no vol tot això encara que tingui el talent per a aconseguir-ho. Uns sentiments d'amistat entre estranys que s'estan inclinant clarament cap a alguna cosa més (per part d'ell, només) i que fan patir aquest entranyable personatge.

 
El tercer volum de Cinturó Negre ens deixa a les portes del primer torneig oficial de la seva protagonista, però no han faltat ni l'acció ni els combats, molts d'ells per part d'altres personatges, en els que també s'ha aprofundit (i se n'han presentat de nous, com l'esmentat Sudô), cosa que reforça un dels punts forts d'aquesta obra clarament centrada en la seva protagonista, que són els seus secundaris. Ja tinc ganes de llegir el quart.



 

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 2

I ara sí, després d'ajornar-ho dues vegades per motius que espero que consideréssiu interessants, toca parlar d'una lectura. El volum 2 de Cinturó Negre, mítica col·lecció que encara ara em costa assimilar que tinguem entre nosaltres i (només) en la nostra llengua, baixa una mica el ritme del primer tom i es concentra, per una banda, en els conflictes interiors de la protagonista i, per l'altra, en la tensió que es va generant al voltant del combat que suposarà el seu debut.

Jo aquesta sèrie la veia a la televisió, com ja vaig dir, però també coneixeu la meva llegendària mala memòria, i hi ha moltes coses que no recordo. Els fets d'aquest volum no els recordo pas, és possible que veiés la sèrie començada, però és una cosa que intento solucionar gràcies a la versió electrònica de cert animal que neix del creuament entre un cavall i una somera o un ase i una egua.

Així doncs, el que passa és que després d'un primer volum on la "Ginger" impressionava tothom, però un "tothom" bastant limitat que es reduïa al periodista Matsuda, la insuportable Sayaka Hon'ami i en Hanazono i companyia, debuta finalment, no sense haver creat unes expectatives enormes de manera no intencionada.

És culpa d'en Matsuda, que veu en la noia la propera superestrella de l'esport japonès, i poc a poc va convencent els seus superiors de la necessitat de cobrir el seu debut. Però la "Ginger" no vol pas ser famosa, vol ser una noia normal, tenir nòvio i que la deixin en pau, i quan en Matsuda ho descobreix es produeix una lluita interior entre el periodista a la caça de l'exclusiva i l'ésser humà comprensiu, que ja veurem com se soluciona.

Per altra banda anirem coneixent més dades del passat de la família de la protagonista i de la seva relació amb l'avi Jigorô Inokuma, alhora que assaborim un llibre més d'un Naoki Urasawa de fa molts anys, de quan encara havia de perfeccionar l'estil de dibuix (tot i que el de Cinturó Negre és igualment molt bo) i s'havia d'anar orientant cap al gènere del seinen, on excel·leix des de fa una bona pila d'anys.

Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 1

La lectura que vull comentar avui és la d'un manga demanat pels otakus catalans des de fa molts anys. Hi havia, però, diverses dificultats que amb el temps s'han resolt. Una d'elles era la idiomàtica, ja que coneixíem Yawara! (Cinturó Negre en català) gràcies a l'anime passat per televisió als noranta, però el coneixíem nosaltres els catalans i valencians, els gallecs i els vascos, en els nostres respectius idiomes. Per tant, en castellà no era coneguda, i per a la publicació d'un manga fora del Japó és un recolzament bastant important haver estat emès per televisió abans. De tota manera no és un requisit imprescindible.

L'editorial que més sonava a l'hora de publicar-lo era Planeta, i era inimaginable que l'edités només en català, de manera que en cas d'haver-ho fet hauria estat en castellà. Però hi havia un segon problema: com que era un manga dels vuitanta i principis dels noranta no era encara de la qualitat tècnica dels exitosos Monster i 20th Century Boys, sinó que era un mestre Urasawa tirant a primerenc (si bé no ho era el tot). És sabut que hi ha gent que té més en compte el dibuix que la història, a l'hora de comprar còmics, i si hi sumem que no era una obra coneguda pel públic castellanoparlant (en principi el majoritari) i la negativa de l'autor a permetre la publicació de la seva obra anterior a Monster a l'estranger... tot apuntava a que no veuríem mai les aventures de la jove judoka Yawara Inokuma (la Ginger en català) en versió paper.

Però d'alguna manera que no sé ni crec que sàpiga mai la gent de Glénat ho ha aconseguit. Amb el mercat del manga en català molt més madur que fa uns anys ha apostat per treure-la només en la llengua de Pompeu Fabra, amb una tirada tan gran com amb les obres en castellà i un preu, 7 euros, força superior als 5 a què es venien els altres manga del mateix format en català (i que des de fa poc són 6,50). Malgrat tot s'ha venut espectacularment, i bona part dels seus compradors som els que miràvem la sèrie per televisió, de manera que s'ha decidit respectar de l'anime el nom de la protagonista tal i com el coneixíem per aquí, Ginger.

Sigui com sigui, saber que sortiria va ser una gran notícia i després de llegir el primer volum estic molt satisfet d'haver-me embarcat en una altra col·lecció de llargada considerable (en aquest cas seran 29 volums), amb l'al·licient de fer-me venir a la memòria moments del meu passat consumidor d'anime per televisió i, de retruc, de la meva infantesa i adolescència.

No m'ha passat, llegint Cinturó Negre, allò que passa de vegades, que un còmic et decep després d'haver-lo idealitzat durant anys. Al contrari, m'ha agradat molt i m'ha ajudat a reforçar records que tenia vagues. Espero poder fer-me-la aquesta vegada amb regularitat i no haver de demanar per Nadal que me'n regalin 10 de cop perquè he estat massa mandrós. Val la pena.

Pel que fa l'edició, per a mi molt correcta, amb una retolació diferent de l'habitual, un llom que classifica l'obra com a seinen (tot i que no acabo d'estar-hi d'acord, ja que per a mi es troba en la frontera amb el shônen essent una mica generós) i la traducció cuidada, com sempre, d'en Marc Bernabé. Novament, però, m'he de queixar de l'article del final del senyor Alfons Moliné, que deuen retolar apart o que no deuen revisar, perquè torna a tenir importants problemes amb alguns símbols, la maquetació i faltes d'ortografia.

Sigui com sigui, un regal (pagant, això sí) per als seguidors de les aventures d'aquella noieta que només volia ser com les altres però que el seu pesat i alhora entranyable avi va convertir en una autèntica campiona del judo.