Lectures: ¡Yotsuba!

Hi ha mangues que saps que existeixen però que no et planteges llegir, encara que sigui per la constatació que no hi ha temps per a tot. De vegades, però, la vida fa tombs inesperats, i de la mateixa manera que m'estic llegint One Piece malgrat que no m'havia passat pel cap, també per "culpa" que la meva filla l'ha volgut agafar de la biblioteca m'he llegit aquest còmic que he de dir que m'ha agradat força i que em disposo a comentar.

En circumstàncies normals el comentaria, segons el cas, de volum en volum, cada un parell, segons sagues (com estic fent amb l'esmentada obra d'Eiichirô Oda) o quan ja els he pogut llegir sencers, però el cas del còmic d'avui és diferent: encara no s'ha acabat, però té un ritme de publicació molt lent i estem al mateix nivell que l'edició original japonesa, i per la seva naturalesa no és que hi hagi una gran trama de la qual s'esperi un final, així que aquest és un moment tan bo com qualsevol altre per fer-ne la ressenya.

¡Yotsuba!, en japonès Yotsuba to! (que vol dir "Yotsuba i...") és un manga de Kiyohiko Azuma (Azumanga Daioh) que es publica al Japó a la revista mensual Dengeki Daioh des de 2003 i que, en aquests 23 anys que han passat des de llavors, s'ha recopilat en només 16 volums, perquè us feu una idea de la periodicitat d'aquest manga, que també es reflecteix en el ritme de publicació de la seva versió en castellà de Norma Editorial.

Però de què va? Doncs és un d'aquells còmics categoritzats com a slice of life, o de vida quotidiana, amb un to de comèdia en què veiem les aventures i desventures d'una nena de 5 anys, la Yotsuba Koiwai, i el seu pare adoptiu, traductor, que s'acaben de mudar i de seguida fan amistat amb les veïnes del costat.

Són personatges entranyables tots ells, amb més o menys protagonisme en les històries que veiem capítol rere capítol, però principalment el que veiem és el dia a dia de la Yotsuba, els acudits que té, els seus dubtes, els descobriments que fa des de la ingenuïtat de la seva edat, i com hi reaccionen els personatges que l'envolten, tant les altres nenes com els adults, incloent-hi els amics del seu pare.

Tothom se l'estima, tot i que és una mica esbojarrada i en alguns moments ens pot fer pensar, trobo que és inevitable, en en Shin-chan, però són personatges i històries completament diferents, perquè només comparteixen el fet de tenir com a protagonistes nens de 5 anys que fan coses, i el to de comèdia.  

La Yotsuba explora, de vegades s'enfada amb els adults i no hi està d'acord, però no té cap mena de malícia i sempre és respectuosa. Quan s'equivoca, és per pura inexperiència, no perquè no escolti el que li diuen, i es posa trista quan les coses li surten malament, en comptes d'espolsar-se la responsabilitat com fa el fill dels Nohara. Com a mangues en general, a més, aquest és per a tots els públics, mentre que Shin-chan és per a adults. Però bé, ja prou de comparar-los: són molt diferents i prou.

Ara que està tan de moda la paraula, podem dir que ¡Yotsuba! és un manga molt cozy, els seus capítols es llegeixen amb un somriure a la cara, tant si el que ens expliquen és que la nena se'n va fer un tomb pel barri, com si visita les veïnes sense avisar, la visiten a ella els esmentats amics del pare o la seva àvia, que viu lluny, va d'excursió amb el pare i altres persones, intenta fer algun treball manual o vol aprendre a cuinar alguna cosa senzilla.

Pel que fa a la continuïtat, no n'hi ha gaire. Sí que les coses que passen als capítols, generalment autoconclusius, són referenciades en històries posteriors, però gairebé podríem llegir qualsevol volum i fer-nos una idea molt aproximada de com és ¡Yotsuba!. Tanmateix, hi ha algunes coses que sembla que en algun moment es desenvoluparan, o almenys jo penso que estaria bé: sabem que és adoptada i que viu sola amb el seu pare -un home amb més paciència que no pas jo, ja us ho dic, i amb qui té una relació molt bonica-, sense cap referència materna. Algun dia en sabrem alguna cosa més? 

Per altra banda, parlen que falta poc perquè comenci a anar a l'escola, a primària, però no ha anat mai a cap llar d'infants ni cap etapa preescolar, s'està a casa, cosa que segurament ha accentuat la seva ingenuïtat. Hi ha, doncs, un parell d'elements sobre els quals sobrevola el misteri.

Es tracta d'un manga la lectura del qual deixa sempre amb molt bon gust de boca, i no es deu haver vist perquè les imatges que he compartit són les que he trobat representatives del que volia escriure i potser no ha coincidit que això es notés gaire, però una de les raons per les quals la publicació de l'obra és tan lenta és que el mestre Azuma ofereix un dibuix detalladíssim, sovint fotorealista, en els paisatges, els fons i els escenaris, encara que els personatges els dibuixi amb un traç clar però expressiu que no està exempt de mèrit. 

Així doncs, ¡Yotsuba! és un manga molt rodó en tots els seus aspectes, i estic molt content d'haver-li donat una oportunitat, perquè tot i ser una persona amb uns gustos força variats, potser sorprèn una mica que digui que és bastant el meu rotllo. Però és que ho és.