Sèries: Fleishman is in Trouble

Ja sabeu, perquè soc molt pesat en aquestes introduccions, com m'agraden les minisèries. Les sèries llargues també, i n'he vist i en veuré moltes més, però per la quantitat i la distribució de temps lliure que tinc em va molt bé el format de pocs episodis i història autoconclusiva, i més encara si el producte és de qualitat, que normalment ho és.

La sèrie de què parlo avui compleix tots aquests requisits, i a més té al seu repartiment cares conegudes, algunes de les quals fa temps que segueixo, i amb això n'hi va haver prou perquè m'hi interessés, però el més important, al capdavall, és la història. Veurem, doncs, si trobo que val la pena.

Fleishman is in Trouble és una creació de Taffy Brodesser-Akner basada en una novel·la del mateix títol i escrita per ella mateixa el 2019. La sèrie, de 8 episodis, es va estrenar a Hulu l'any 2022 i a nosaltres ens ha arribat a través de la plataforma Disney+.

Veient-ne el tràiler no es capta ben bé la seva essència, tot i que hi veiem les cares conegudes que deia, concretament les dels protagonistes Claire Danes (Homeland), Jesse Eisenberg (The Social Network, Now You See Me, Batman v Superman...) i la secundària Lizzy Caplan (Masters of Sex). I es podria dir que durant els primers capítols tampoc del tot, perquè sembla que ens estiguin presentant un relat que, en realitat, té més capes que veurem quan s'acosti el seu final.

En Toby i la Rachel Fleishman són un matrimoni format per un hepatòleg i una agent de talents teatrals d'èxit que viu a Manhattan, Nova York, i que, de fet, s'ha divorciat. La història comença quan un bon dia ella no es presenta a recollir els nens, que han estat amb son pare durant els dies establerts per l'acord de custòdia, i tampoc li contesta els missatges ni les trucades.

Ell, que s'estava adaptant a la seva nova vida i començava a fer servir una app per a encontres casuals amb altres dones, està encantat de tenir els fills, la Hannah (Meara Mahoney Gross) i en Solly (Maxim Swinton), però com és natural no li va tan bé que la Rachel no els reculli quan toca i que no doni senyals de vida, perquè li provoca complicacions, també a l'àmbit laboral, com a metge a l'hospital, que tindran repercussions. 

Se'ns ofereix, doncs, el punt de vista del pare putejat, amb una mare irresponsable que, pel que anem veient als flashbacks de diversos moments de dues dècades de relació, tot plegat va tenir, com sol passar, una primera fase molt bonica i dolça, però a mesura que les coses es van anar posant serioses i la parella es va casar van començar les friccions i els senyals que en Toby i la Rachel tenien caràcters molt diferents, amb els diferents graus d'ambició professional i econòmica com a punt de màxim desencontre.

El cas és que, com també és habitual, quan hi ha una separació s'han de conèixer ambdós punts de vista per tal de poder emetre'n un judici, i és més endavant quan sabem què ha passat perquè la Rachel actuï, ara, d'aquesta manera.

És curiós com, al metratge dedicat a la seva situació actual i al seu punt de vista, ens canvia la impressió del personatge, que ens havien pintat com a extremament egoista i addicte a la feina, i també veiem algunes escenes que ja havíem vist en forma de flashback amb uns altres ulls gràcies al nou context, en el que és un exercici de domini de la narrativa per part de la direcció i el guió de la sèrie. 

Ja veieu que no vull entrar en gaires detalls de tot plegat, però espero que tot i el que he dit, si us interessa la sèrie i l'acabeu mirant, també visqueu en certa mesura aquest impacte. 

Fleishman is in Trouble no és, però, per més ben narrada que estigui, només una sèrie sobre una separació i els seus punts de vista. Amb l'aparició dels dos amics de joventut d'en Toby, amb qui reprèn el contacte que havia perdut quan es va casar amb la Rachel, es conforma també un relat general sobre la insatisfacció als primers anys de la quarantena, un missatge amb què em puc identificar perquè és aquesta l'edat que tinc jo.

Aquests dos amics són l'esmentada Lizzy Caplan, que fa de Libby Epstein a més de narradora en off de la sèrie, periodista que ara fa de mestressa de casa i no és feliç malgrat que té una família exemplar, especialment un marit atent com és en l'Adam (Josh Radnor, protagonista de How I Met Your Mother); i en Seth Morris (Adam Brody), solter guaperes que duu una envejable vida nocturna i té més vida social que ningú, cosa que els altres dos envegen pels respectius lligams familiars, però que a ell tampoc el satisfà. És ben bé que no tenim mai tot el que volem, i que quan aconseguim una cosa hem de renunciar a una altra, una lliçó que la vida no es cansa de donar-nos, i que nosaltres ens resistim a aprendre.

Estem davant d'una sèrie ben escrita, amb unes interpretacions d'alt nivell per part de tots els seus integrants, fins i tot la canalla, i que tracta temes que potser no hem viscut exactament de la mateixa manera, però que per una relativa proximitat cultural és probable que ens permetin identificar-nos-hi o, potser, comprendre millor persones del nostre entorn i veure d'una altra manera, amb un altre filtre, com creiem que és la vida d'aquestes persones.

Així, doncs, la recomano sense cap mena de dubte: curteta, ben feta i amb cares conegudes que fan honor a contrastades carreres. 

 

Sèries: Scenes from a Marriage

Amb la sèrie de què parlaré avui ens trobem amb un nou cas en què m'és igual com es diu, de què va o quina opinió en té la gent. La volia veure per qui hi sortia, així de senzill. De fet, vaig descobrir que existia per un vídeo que va circular a Twitter sobre un gest teatral però ben bonic que es va produir a la catifa vermella del Festival de Venècia -on es va presentar fora de concurs- entre els membres de la parella protagonista, que ja havia coincidit a la pel·lícula A most violent year fent també de matrimoni.

Abans que m'ho comenteu mentalment, sé que es tracta d'un remake d'una minisèrie sueca de 1973 escrita i dirigida pel llegendari Ingmar Bergman. Però bé, la que jo he vist és l'escrita i dirigida per Hagai Levi (The Affair), que en aquest cas és una producció de l'HBO de 5 episodis en comptes dels 6 originals i està centrada en un matrimoni estatunidenc contemporani.

Scenes from a Marriage, doncs, és la sèrie que avui ens ocupa, i la protagonitzen l'Oscar Isaac i la Jessica Chastain, una parella d'intèrprets que segueixo, sobretot en el cas d'ell, que m'encanta, i que com deia més amunt es tornaven a trobar després d'haver compartit cartellera en una pel·lícula fa uns anys. De fet, he sabut que són amics des de fa dues dècades i que van estudiar junts a la universitat.

A la universitat es coneixen també els seus personatges, en Jonathan Levy i la Mira Phillips, que al primer episodi estan sent entrevistats per una estudiant i, per l'actitud de cadascun d'ells, ens anem fent una imatge de com són: ell és un acadèmic a qui li agrada força xerrar i sentir-se la pròpia veu, i ella és més aviat callada i notem com està reprimint alguna cosa, fins i tot algun exabrupte. De seguida veiem que alguna cosa no rutlla entre ells dos. I en bona part és perquè hi ha un desequilibri relatiu al rol que juga cadascun d'ells pel que fa a la criança de la seva filla i la persecució d'una carrera, i un ressentiment derivat. 

No vull entrar en gaires detalls, perquè no m'agrada rebentar res, però la trama no tindria gaire interès si no hi hagués problemes, ni seria gaire creïble. Se suposa que totes les parelles en tenen, de més o menys greus, i les gestionen millor o pitjor, amb resultats diversos.

El cas és que la gota que fa vessar el got dels Levy, que s'ha anat omplint al llarg dels anys de petites coses, de petits xocs que són inherents a la convivència, la pater/maternitat o els somnis i les aspiracions de cadascú, és una infidelitat, i sobretot les conseqüències d'aquesta, des de la primera i duríssima nit en què es produeix la conversa inicial al respecte fins a la decisió que es pren de resultes de la traïció. 

Tot plegat narrat i interpretat amb un realisme i una versemblança exquisits, i amb un estil que fa pensar inevitablement en una llarga obra de teatre, perquè al capdavall en aquests episodis pràcticament només hi surten ells dos, i estan formats per llarguíssimes seqüències en què el diàleg és el gran protagonista.

A més, els episodis comencen mostrant precisament Isaac i Chastain preparant-se per rodar, com volent remarcar que allò és ficció i que, per tant, tots els matrimonis ho són si no del tot, en part. 

Scenes from a Marriage és una sèrie que pot resultar dura de veure, en alguns moments, si s'ha viscut alguna situació (o algunes situacions) remotament semblant(s) a la que experimenta la seva parella protagonista, però val la pena. Tots dos intèrprets, al marge de la simpatia que puguem sentir per cadascun d'ells o de l'"equip" que animem -i aquí permeteu-me dir que el guió està escrit amb prou detall i calma perquè quedi ben clar que en aquests casos les coses mai són blanques o negres-, fan uns papers memorables, i em sap greu -tot i que ho entenc- que la història no vagi més enllà. Que se'm va fer curta, vaja.    

Quedeu avisades i avisats: si no us agraden les sèries (o les pel·lícules) lentes i en què s'hi xerra molt, no cal que perdeu el temps, però si això no és un problema i simplement no teniu clar si la sèrie us agradarà o no, us demanaria que li donéssiu una oportunitat.