Lectures: Cinturó Negre (Yawara!) 2

I ara sí, després d'ajornar-ho dues vegades per motius que espero que consideréssiu interessants, toca parlar d'una lectura. El volum 2 de Cinturó Negre, mítica col·lecció que encara ara em costa assimilar que tinguem entre nosaltres i (només) en la nostra llengua, baixa una mica el ritme del primer tom i es concentra, per una banda, en els conflictes interiors de la protagonista i, per l'altra, en la tensió que es va generant al voltant del combat que suposarà el seu debut.

Jo aquesta sèrie la veia a la televisió, com ja vaig dir, però també coneixeu la meva llegendària mala memòria, i hi ha moltes coses que no recordo. Els fets d'aquest volum no els recordo pas, és possible que veiés la sèrie començada, però és una cosa que intento solucionar gràcies a la versió electrònica de cert animal que neix del creuament entre un cavall i una somera o un ase i una egua.

Així doncs, el que passa és que després d'un primer volum on la "Ginger" impressionava tothom, però un "tothom" bastant limitat que es reduïa al periodista Matsuda, la insuportable Sayaka Hon'ami i en Hanazono i companyia, debuta finalment, no sense haver creat unes expectatives enormes de manera no intencionada.

És culpa d'en Matsuda, que veu en la noia la propera superestrella de l'esport japonès, i poc a poc va convencent els seus superiors de la necessitat de cobrir el seu debut. Però la "Ginger" no vol pas ser famosa, vol ser una noia normal, tenir nòvio i que la deixin en pau, i quan en Matsuda ho descobreix es produeix una lluita interior entre el periodista a la caça de l'exclusiva i l'ésser humà comprensiu, que ja veurem com se soluciona.

Per altra banda anirem coneixent més dades del passat de la família de la protagonista i de la seva relació amb l'avi Jigorô Inokuma, alhora que assaborim un llibre més d'un Naoki Urasawa de fa molts anys, de quan encara havia de perfeccionar l'estil de dibuix (tot i que el de Cinturó Negre és igualment molt bo) i s'havia d'anar orientant cap al gènere del seinen, on excel·leix des de fa una bona pila d'anys.

Escenes: momentàs a Batman

Doncs sí, ahir vaig dir que ajornava una entrada sobre lectures per fer-la avui, però em temo que he de tornar a ajornar-la perquè fa unes hores he llegit una de les millors històries de Batman que s'han escrit mai. Es descrivia així a l'article introductori del volum 6 del segon col·leccionable de Planeta i no exagerava pas. D'allà n'extrec una escena per al record.

Aquesta història, inclosa al número 125 de Legends of the Dark Knight (gener de 2000) forma part encara de la macrosaga No Man's Land, i a banda d'aquesta espectacular pàgina és molt bona en tota la resta. És una conversa entre en Batman i el Comissari Gordon on es reconcilien després de molts anys, des que en Bane va trencar l'esquena d'en Batman i es va haver de retirar temporalment, cedint l'uniforme al Jean-Paul Valley primer i al Dick Grayson després, amb tots els problemes que va comportar.

Aquí per fi fan les paus en un moment en què Gotham els necessita més que mai, i es produeix aquest moment súmmament emotiu en què en Batman vol ensenyar-li al comissari, com a mostra de confiança, qui hi ha sota la màscara, però en Jim Gordon no ho vol i es tomba. Genial. Si s'és seguidor de les aventures del millor detectiu del món, aquesta història i aquesta vinyeta a tota pàgina en concret posen la pell de gallina. Inoblidable.

Compres: Bola de Drac!

Avui tenia pensat escriure sobre una de les meves últimes lectures, però ho deixaré per demà perquè s'ha produït un esdeveniment que val la pena comentar: m'he acabat la col·lecció de Bola de Drac, edició definitiva! Sí! Fins avui tenia el número 1 i prou, amb l'esperança d'anar-me comprant els altres 33 volums poc a poc, de segona mà, però... mai no en trobava.

Per tant, feia molt temps, des que va sortir aquesta edició, que als meus prestatges només hi havia aquest número 1. Però... mirant per eBay vaig veure que un noi venia la col·lecció sencera per 80 euros! Eren molts diners de cop i em suposaven un pagament amb què no comptava i que no arribava en el millor moment, precisament. De fet, venia en un mal moment, però era una oportunitat única. La col·lecció sencera (ja he dit que comprar-se'ls poc a poc de segona mà semblava una tasca impossible) per menys d'una tercera part del preu original! Una ganga com n'hi ha poques, l'havia d'aprofitar. I he passat de tenir el primer a tenir-los tots! Tant de bo pogués fer el mateix amb tantes altres col·leccions que tinc per acabar.

I fins aquest darrer volum són tots a casa meva, ja puc rellegir aquesta obra cabdal de la història del manga i del còmic en general, una història èpica, llegendària, amb què vam créixer jo i centenars de milers de catalans més. A fora no ho sé, qui hi va créixer, però a Catalunya tota la meva generació. I dic "la meva" perquè els més joves d'ara han crescut sense veure la sèrie per cap canal autonòmic català i s'han orientat, a més, cap a d'altres obres com Naruto, Bleach o qualsevol altra, molt respectables i en molts casos de qualitat, però que no són Bola de Drac.

Un símbol dels anys noranta, per més que al Japó ho sigui dels vuitanta i primera meitat dels noranta, que arriba a la meva col·lecció en una edició amb les pàgines originals en color respectades (ja sospitàvem que existien quan vèiem que a les anteriors edicions hi havia pàgines més fosques) i, per primera vegada, en format tom en la nostra llengua. És l'edició definitiva o, com es diu en japonès, kanzenban, "l'edició perfecta".

Compres de DVD

Avui he fet un parell de compres que tenia decidides des que vaig descobrir que estaven d'oferta. No han pogut ser totes les que volia, per motius de manca d'estoc de les botigues que he visitat, però almenys me n'he endut dues. Són les següents:

Capità Harlock: la meva joventut a l'Arcàdia, un film de 1982 que ens explica el passat del mític pirata espacial que va néixer als anys 70 de la ploma del mestre Leiji Matsumoto i la sèrie d'animació del qual es va emetre a casa nostra, en català, llengua que també incorpora aquest DVD i que ha motivat la meva compra, i és que la pel·lícula ja es va emetre en el seu moment per Televisió de Catalunya.

I això no és manga ni anime, però és japonès: és Ran, d'Akira Kurosawa. La vaig veure fa anys gravada de Canal+ i no em va impressionar gaire. He de dir que potser era massa jove per digerir el cinema del director japonès per excel·lència, si bé Los Siete Samurais em va encantar i Yojimbo també em va agradar molt. Ara, amb aquesta edició especial amb capsa metàl·lica per 5,95 euros, he decidit donar-li una altra oportunitat, perquè al cap i a la fi tinc unes quantes pel·lícules del mestre en DVD per casa que encara he de veure, i suposo que ara que sóc més gran m'agradaran més. Ran, doncs, no hi podia faltar, essent com és una de les obres mestres de Kurosawa, malgrat que per diversos motius va guanyar, en el seu moment (1985), premis menors tot i que era el film més car que s'havia produït al Japó fins llavors.

Lectures: Naruto 20

Com que el volum 19 de Naruto també el vaig comentar, encara que m'hagi saltat els primers 18 he pensat que no estaria malament anar ressenyant-los tots a partir d'ara, de manera que avui escriuré sobre el 20, tom que m'he acabat fa una estona.

Després de la batalla del 19è llibre, i sobretot després del gran atac a Konoha dels volums immediatament anteriors, els nostres protagonistes es llepen les ferides en aquesta entrega on més que res hi ha xerrera, deixant de banda el breu però tens i intens combat entre en Sasuke i en Naruto, amb el primer encara conval·lescent. La fugida del noi dels Uchiha acabarà tenint unes conseqüències devastadores que es comencen a ensumar en aquest tom, però sobretot veurem converses entre personatges, flaixbacs, etc.

Cal destacar moments molt emotius, tant en present com en forma de flaixbac, relacionats amb en Lee i el mestre Gai, siguin o no (i en el meu cas sí que ho són) dels nostres personatges preferits. Malauradament, encara que a causa de la meva deficient memòria no és gaire greu, començo a atrapar una part que ja coneixia d'haver-la vist a l'anime, però encara he pogut llegir un volum 20 bastant inèdit per a mi i que m'ha deixat molt satisfet. En realitat me l'he ventilat bastant ràpid, començant ahir al vespre i acabant avui el darrer capítol.

Com a cosa negativa en el camp de l'edició, per desgràcia com de costum, al retolista se li escapen encara coses sense retocar de la versió en castellà (els típics "qué", amb accent tancat, que tant es veuen a Inu-yasha), i en aquest tom destaca molt el "Fin del tomo 20 de Naruto". Aix... En fi, a veure què m'espera al número 21!

Lectures: Lost World, d'Osamu Tezuka

Avui toca una nova lectura del Tezuka més clàssic: la de Lost World, un manga de 1948 del gènere de la ciència-ficció naïf a què ens té acostumats el Déu del Manga, com passa amb Shin Takarajima. Tal i com explica a l'epíleg el mateix autor, es tracta d'una quarta versió de la història. La primera la va fer mentre anava a l'institut, la segona va néixer quan la va voler fer de més qualitat malgrat que encara era amb mitjans casolans, la tercera era la versió per entregues per a un diari, després d'haver perdut la segona, i la quarta i definitiva és la que es va publicar directament en dos volums (a l'edició de Glénat en un de sol), ja de manera professional.

Com ja he dit, és una història de les més innocents d'en Tezuka, i no és estrany, ja que anava dirigida al públic infantil de la postguerra. De fet, originalment la va fer abans de la II Guerra Mundial, però la versió definitiva i professional l'hi van encarregar en un moment històric en què es volia entretenir el públic infantil a través del còmic i el mestre va haver de canviar diverses coses de la història original per tal d'infantilitzar-la. Això va provocar unes quantes coses agafades pels pèls, com bé explica a l'epíleg. No se li han de tenir en compte, com tampoc les altres coses agafades amb pinces que ja són fruit de la manera de fer del dibuixant en els seus inicis.

S'ha de gaudir d'aquest volum com el que és: una aventura divertida, amb moments de somriure i fins i tot riure, però també amb situacions dramàtiques, i el final, que no explicaré, és d'allò més tràgic. Com a mínim no és el happy end que hom pot esperar d'una obra que s'ha anat desenvolupant d'una manera tan ingènua. A mi, personalment, em va impactar i no m'ho esperava. De fet, es veu que és el primer manga que es va considerar en el seu moment gekiga, o manga per a adults, de to més dramàtic. I llegint la primera meitat del còmic no ho diríem pas.

Però de què va la història? Bàsicament, el planeta Mamango, bessó de la Terra que se'n va separar fa milions d'anys, s'hi està acostant i arribarà al punt més proper al nostre planeta per primer cop en mil·lennis. Un científic, el doctor Shikishima, vol enviar-hi una expedició per tal d'aconseguir unes pedres que suposaran una valuosíssima font d'energia per a la Terra. Les dificultats, però, se succeïran en una història dividida entre la part terrestre i l'espacial que té un interès creixent o, dit d'una altra manera, que demana una mica de paciència per part del lector.

I per als seguidors de Tezuka en general, aquí hi veurem també els mítics personatges del seu anomenat star system, com el doctor Shikishima, interpretat pel nen Ken'ichi (el nen de Shin Takarajima), el doctor Butamo, que és el vell de la mateixa obra, el periodista Acetylene Lamp (el de l'espelma al cap, encara que aquí no en duu) o la primera aparició del detectiu Shunsaku Ban, el meu preferit.

Compres després de cobrar

Aquest mes m'he fet propòsit de gastar menys en còmics, a veure si ho compleixo, però alguna coseta sí que havia de fer. Avui, doncs, he visitat la meva botiga de còmics de segona mà habitual i he adquirit el següent:

Green Arrow: el cazador acecha, una etapa/novel·la gràfica/especial o com se li vulgui dir que feia molt temps que volia i que avui he trobat casualment de segona mà. Una obra llegendària dins la història del Green Arrow, feta pel també llegendari, també dins els estàndards greenarrowencs, Mike Grell. L'edició de Planeta és en un petit tom únic que recopila els tres números en què es va publicar originalment als EUA.

Black Jack, volum 13.

Black Jack, volum 14.

No és pas nou que m'agrada moltíssim aquesta obra en particular de l'Osamu Tezuka, que és el meu autor de manga preferit, i encara que tinc els toms saltejats, quan en veig de segona mà a 8,30 euros en comptes dels 12 de sortida no els deixo escapar encara que no siguin els que anirien immediatament després de l'últim que he llegit. Encara me'n falten uns quants per posar-me al dia, però estic molt satisfet d'haver-ne aconseguit dos més, avui.

I això és tot. L'últim cop que vaig parlar de les compres vaig dir que la propera seria de primera mà. Encara no ha estat així, però suposo que tard o d'hora passaré per la meva botiga de primera mà habitual.