Lectures: Pussey!

L'any passat vaig fer 3 ressenyes de còmics del senyor Daniel Clowes, concretament d'Ice Haven, Wilson i Mister Wonderful, que sense comptar Ghost World eren fins ara tots els còmics que havia llegit d'aquest autor, i avui arriba la ressenya de la cinquena d'aquestes lectures, Pussey!

Per altra banda és la meva primera lectura en versió original d'un còmic d'en Daniel Clowes, i aprofito per dir que la sonoritat del títol no és tan compromesa com podria semblar, ja que el cognom del seu protagonista, que es diu Dan Pussey, en teoria sona com "puzé". 

En fi, el cas és que Pussey! es va publicar originalment en 9 parts a la revista Eightball, del mateix Clowes, entre 1989 i 1994, i en aquest volum de tapa tova que és l'edició que vaig comprar jo tenim també una introducció de 2006 en què l'autor ens explica, per si no havia quedat clar, que considera el personatge un alter ego de si mateix, a través del qual es pregunta com hauria estat la seva carrera com a autor de còmics si en comptes del món alternatiu hagués optat pel mainstream de superherois. 

Perquè en Dan Pussey és un inadaptat social que té la sort de triomfar com a dibuixant de còmics tot plasmant al paper personatges del gènere superheroic, el que llegia quan era petit, però això no vol dir que no intenti explorar altres territoris, experiment fracassat que l'acaba conduint altre cop al còmic de masses, al capdavall el que l'ha convertit en un paio famós i, d'aquesta manera, fa que oblidi l'època en què era un simple nerd ignorat per les noies.

Precisament els nerds, "frikis" com diríem aquí, són un dels molts objectius dels dards enverinats de Clowes, que aprofita Pussey! per a fer un retrat satíric de la indústria del còmic, tant pel que fa als lectors com als editors que mouen els fils d'aquest món i s'enduen la major part dels calés mentre els dibuixants, almenys els d'abans, són pràcticament esclaus.

Es parla del valor que assoleixen els còmics amb el pas del temps i l'absurditat del col·leccionisme especulatiu, de la pedanteria dels presumptes erudits que volen veure en el còmic més del que realment hi ha i li volen aplicar els criteris incomprensibles del món de l'art i, en definitiva, de tot allò desagradable que qualsevol autor de còmics deu haver observat en el seu sector però que s'ha hagut d'empassar, i aquí Clowes el que fa és denunciar-ho a la seva manera, que és amb ironia i mordacitat i explicant anècdotes de ben segur basades en les seves pròpies experiències.

Una altra lectura satisfactòria d'aquest mestre del còmic alternatiu que naturalment també recomano, i que em convenç de continuar comprant-me tot allò que em falti de la seva bibliografia, perquè encara que no ho sembli m'agraden més coses, a banda del manga i el còmic de superherois.