Crònica del 37 Còmic Barcelona

Ja no es diu Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que cal admetre que era un nom potent. Ara li hem de dir, i ens hi acabarem acostumant malgrat el xoc gramatical inicial, Còmic Barcelona.

La primera edició amb aquest nom ha estat 37a, i també es perd l'ordinal, així que l'entrada d'enguany sobre "el Saló" és sobre el 37 Còmic Barcelona. Però l'essència és la mateixa, i l'espai, la Fira de Barcelona a Montjuïc, també, de manera que les sensacions no canvien.

Amb aquest cartell sense accent a la paraula "còmic", que era el que impedia que fos català i castellà alhora, disseny d'Ana Galvañ, es publicitava des de feia temps aquesta nova edició del festival del còmic a la capital de Catalunya, i enguany també acreditats per l'organització, Ficomic, hi vam anar per veure què hi havia i passar-hi unes horetes.

Entrant-hi per l'entrada d'acreditats vam començar la visita, a diferència d'altres vegades, pel pavelló 5 de la Fira de Barcelona a Montjuïc, i allà hi havia les exposicions més destacades, a més d'algunes figures de diversos personatges de còmic que no tenien exposició pròpia.

No podia faltar, en el primer "Saló" (si em permeteu anomenar-lo així, per ara) des de la seva mort, una exposició més aviat grandeta sobre el desaparegut Stan Lee, el pare del còmic de superherois tal com el coneixem, l'home que va revolucionar no només el gènere, sinó també el mitjà, amb les seves idees i les seves creacions.

Amb el nom de Stan Lee & The American Comic Book, a més de les seves obres més conegudes, també s'hi destacaven contribucions a la indústria, així com curiositats com els seus famosos cameos a les pel·lícules, com va lluitar contra la infame Comics Code Authority o les seves aventures fora de Marvel.

Una altra exposició que m'interessava veure era Vibracions Underground: Interferències entre còmic i rock & roll, en què es repassaven les confluències entre els artistes de còmic underground i el món de la música rock, com diu el títol, cosa que es plasmava en il·lustracions per a portades de discos, entre altres coses.

Aquí tenim una mostra de les contribucions d'en Daniel Clowes, autor convidat al Còmic Barcelona del qual tinc diversos còmics (Ghost World, Ice Haven, Mister Wonderful, Pussey! i Wilson), però no vaig aconseguir-ne la signatura perquè el seu èxit va superar els meus càlculs i no comptava amb què la cosa funcionaria amb repartiment de números, cosa que les editorials, que sí que ho sabien, van poder preveure. Una llàstima.

A la zona Comic Kids hi havia activitats per a la canalla, a més d'alguna exposició més com Spirou4rights, sobre la Declaració dels Drets Humans i el seu 70è aniversari, amb pàgines creades pels autors de la revista Spirou per a cadascun dels articles, o La Diligencia (a la foto), en què 44 alumnes de les escoles de còmic Joso (catalana) i ENAAI (francesa) versionaven cadascuna de les pàgines de l'àlbum del mateix nom de Lucky Luke.

Allà, és clar, és on la nostra filla va poder dibuixar en una pissarra al final de la visita, tot i que esperem que quan sigui més gran li interessin també els còmics i els vulgui almenys fullejar.

Pel que fa la resta, les tradicionals visites als estands, remenar material de segona mà per veure si hi havia res d'interessant i, en el meu cas, un parell de compres, tot plegat molt conservador, en part perquè no tenia preparada una llista amb còmics d'en Batman per saber què em podia comprar i què no, i és que quan les llicències de DC van passar de Planeta a ECC, com que jo ja em comprava els còmics en anglès, vaig perdre el fil de com s'estava reeditant tot plegat.

Vaig trobar, però, l'Extrañas apariciones, una saga clàssica i aplaudidíssima del Cavaller Fosc dels 70, però que no vaig enganxar en l'edició de Planeta i que en anglès no es troba, i Astèrix: La gran rasa, un dels pocs àlbums que em faltaven d'aquest clàssic europeu.

Me'n vaig anar, aquest cop, amb moltes ganes de llegir còmics -també em passa que marxo de les Reunions d'Usuaris de l'MSX amb moltes ganes de jugar a l'MSX (i després no ho faig)-, i concretament còmic americà alternatiu, underground o com es vulgui dir. Com a mínim posar-me al dia, cosa que tinc pendent des de fa anys, en coses com Odio, o aconseguir més material d'en Daniel Clowes.

Però també atabalat per la immensa quantitat de còmics que existeixen, que no podem abastar, i això per parlar només dels que ens semblen interessants. La quantitat d'obres que es fan i ens podrien agradar, però passen desapercebudes per diverses raons, també fa por.

Lectures: Pussey!

L'any passat vaig fer 3 ressenyes de còmics del senyor Daniel Clowes, concretament d'Ice Haven, Wilson i Mister Wonderful, que sense comptar Ghost World eren fins ara tots els còmics que havia llegit d'aquest autor, i avui arriba la ressenya de la cinquena d'aquestes lectures, Pussey!

Per altra banda és la meva primera lectura en versió original d'un còmic d'en Daniel Clowes, i aprofito per dir que la sonoritat del títol no és tan compromesa com podria semblar, ja que el cognom del seu protagonista, que es diu Dan Pussey, en teoria sona com "puzé". 

En fi, el cas és que Pussey! es va publicar originalment en 9 parts a la revista Eightball, del mateix Clowes, entre 1989 i 1994, i en aquest volum de tapa tova que és l'edició que vaig comprar jo tenim també una introducció de 2006 en què l'autor ens explica, per si no havia quedat clar, que considera el personatge un alter ego de si mateix, a través del qual es pregunta com hauria estat la seva carrera com a autor de còmics si en comptes del món alternatiu hagués optat pel mainstream de superherois. 

Perquè en Dan Pussey és un inadaptat social que té la sort de triomfar com a dibuixant de còmics tot plasmant al paper personatges del gènere superheroic, el que llegia quan era petit, però això no vol dir que no intenti explorar altres territoris, experiment fracassat que l'acaba conduint altre cop al còmic de masses, al capdavall el que l'ha convertit en un paio famós i, d'aquesta manera, fa que oblidi l'època en què era un simple nerd ignorat per les noies.

Precisament els nerds, "frikis" com diríem aquí, són un dels molts objectius dels dards enverinats de Clowes, que aprofita Pussey! per a fer un retrat satíric de la indústria del còmic, tant pel que fa als lectors com als editors que mouen els fils d'aquest món i s'enduen la major part dels calés mentre els dibuixants, almenys els d'abans, són pràcticament esclaus.

Es parla del valor que assoleixen els còmics amb el pas del temps i l'absurditat del col·leccionisme especulatiu, de la pedanteria dels presumptes erudits que volen veure en el còmic més del que realment hi ha i li volen aplicar els criteris incomprensibles del món de l'art i, en definitiva, de tot allò desagradable que qualsevol autor de còmics deu haver observat en el seu sector però que s'ha hagut d'empassar, i aquí Clowes el que fa és denunciar-ho a la seva manera, que és amb ironia i mordacitat i explicant anècdotes de ben segur basades en les seves pròpies experiències.

Una altra lectura satisfactòria d'aquest mestre del còmic alternatiu que naturalment també recomano, i que em convenç de continuar comprant-me tot allò que em falti de la seva bibliografia, perquè encara que no ho sembli m'agraden més coses, a banda del manga i el còmic de superherois. 

Lectures: Wilson

Després d'uns dies parlant de sèries i fins i tot de cinema tornem al novè art, perquè encara que no ho sembli estic llegint diverses coses a la vegada i això es reflectirà en unes quantes entrades sobre còmics que veurem properament. De moment la de Wilson, un regal de Sant Jordi que vaig posar al capdamunt de la llista i que m'he fet durar, però que no he pogut evitar que s'acabés.

És el tercer còmic d'en Daniel Clowes que llegeixo, fa poc vaig parlar d'Ice Haven, i en aquest cas ho he pogut fer en català, saltant-me la meva norma de llegir en versió original, però en aquest cas, per desgràcia poc habitual, valia la pena. I també ha valgut la pena la lectura d'aquest volum gruixut, sí, de tapa molt gruixuda (sembla que per petició de l'autor), però de poques pàgines (74), que m'he fet durar perquè no se m'acabés la diversió en un dia. 

Què és, Wilson? Doncs és el nom del protagonista de la història, un paio en la quarantena d'anys que va pel món fent les seves reflexions amb un punt de vista pessimista i extremadament cínic i comentaris que potser alguns de nosaltres (com a mínim jo sí) voldríem fer molts cops però que reprimim per educació. Ell no se n'està, i dóna lloc a sobtades i divertides sortides de to com la que veiem en aquesta pàgina que he posat damunt del paràgraf.

Són històries d'una sola pàgina, ideals per a llegir de 4 en 4 o de 5 en 5 abans de dormir, intencionadament reminiscents del format de tira diària típic dels còmics dels Estats Units, però que igual que aquells poden formar perfectament una història que va avançant. 

En Wilson, tornant al que dèiem abans, és bastant malparit, i es nota que estima molt més la seva gosseta Pepper que les persones del seu entorn, però també li veiem la part sensible, les seves ganes de ser bon marit i bon pare (sempre segons els seus curiosos valors), la seva preocupació per la decadència de la societat i el futur dels joves. Un paio normal, amb defectes humans, força mala llet i pocs pèls a la llengua. 

El senyor Clowes ens en parla alternant el dibuix realista amb un de més senzill (i sovint també l'habitual bicolor de l'autor), sense cap motiu aparent, però no es fa gens estrany ni dificulta la lectura o la immersió en la història. 

Wilson, de 2010, la primera novel·la gràfica de Clowes pensada com a tal i no recuperada d'històries aparegudes a la revista Eightball té, malgrat la diferència de format respecte les altres obres de l'autor, el mateix regust, i també ens farà riure, somriure, reflexionar i identificar amb situacions, pensaments o comentaris. Molt recomanable per als seguidors de Daniel Clowes o per als que vulguin iniciar-s'hi. 

Pel que fa a l'edició de La Cúpula, que també n'havia publicat en català Ghost World (Món fantasmal), tècnicament està molt bé, deixant de banda la típica desproporció entre el reduït nombre de pàgines i l'alt preu que hem de pagar per les novel·les gràfiques. I sí, aquest me'l van regalar, però fa mal igualment.

La traducció de Wilson és d'aquelles que esbandeixen els dubtes sobre si s'ha fet des de l'idioma original o des del castellà (pràctica malauradament molt habitual en els còmics en català, i de manera poc dissimulada): en aquest cas és des de l'anglès. Però que es noti no és quelcom positiu, ja que ho dic perquè hi ha calcs de l'anglès que criden força l'atenció. És l'únic punt fosc d'un text, per altra banda, gairebé impecable. 

Lectures: Ice Haven

Feia temps que tenia ganes de llegir un còmic nord-americà "no de superherois", i concretament un que pertanyés al que es coneix popularment amb la sobreutilitzada etiqueta de "novel·la gràfica". A més, feia temps que el tenia al prestatge, més d'un any, i em cridava amb una veueta que deia "llegeix-me, que segur que sóc amè i no em faig llarg". 

Es tracta d'Ice Haven, de Daniel Clowes (Ghost World, Wilson...), un còmic que en circumstàncies normals hauria llegit en versió original, en anglès, però que he llegit en castellà perquè el vaig aconseguir amb un 75% de descompte gràcies a un contacte a l'editorial que el va publicar en la llengua de Cervantes. 

Ice Haven és el nom de la fictícia població dels Estats Units on viuen els personatges que protagonitzen els curtíssims episodis de tires còmiques que formen el volum, un lloc que només destaca per una estranya pedra de dimensions descomunals i una forma que recorda un bolet nuclear. 

La narració ens permet conèixer un breu període de la vida dels molts personatges que protagonitzen l'obra, des d'un nen que sembla (potser ho és) autista fins a un escriptor sense èxit que enveja l'acollida que tenen les poesies quotidianes de la veïna del costat, passant per la néta d'aquesta, que és al seu torn aspirant a escriptora, un nen problemàtic, un altre que fa reflexions d'adult, un matrimoni de detectius poc (no "mal", sinó "poc") avingut, una adolescent enamorada i un crític de còmics que parla del propi Ice Haven i del seu autor. 

La desaparició d'un d'ells serà l'única trama d'Ice Haven, on el que veiem són retalls de la vida quotidiana dels personatges, amb els diàlegs carregats de cinisme i mala llet que caracteritzen el seu autor, i que intercala amb escenes que tenen una lleugera relació amb la resta però que semblen sorgides d'una ment problemàtica, com aquesta:

Cadascun dels capítols que formen aquesta obra de 2005, presentada en format apaïsat i de tires còmiques i ambientada en el que semblen els anys 50 del segle XX, té en realitat el seu propi títol, malgrat que sempre són històries interrelacionades. Històries que ens permeten veure Ice Haven a través d'una mostra prou representativa dels seus habitants, que no només comparteixen padró, sinó també el fet de viure entre frustracions i somnis no realitzats.

I efectivament el còmic és tan amè com em semblava cada cop que feia una llambregada al prestatge i el veia allà, ensenyant-me el llom en la seva postura, obligada pel format apaïsat. El recomano i a més m'ha fet venir ganes de comprar i llegir tot el que em falta d'aquest senyor.