dilluns, 31 de desembre de 2018

Lectures: L'elefant desapareix

Aquest any no he llegit gaires llibres. És una llàstima, perquè sí que és veritat que tinc menys temps lliure que abans, però també ho és que he establert unes prioritats diferents a l'hora d'aprofitar-lo, i la lectura, tant de llibres com de còmics, se n'ha ressentit.

És per això que m'agrada acabar l'any publicant una ressenya de l'últim llibre que he llegit, que he acabat avui mateix, 31 de desembre de 2018, i que a més pertany a un dels meus autors preferits, del qual acostumo a llegir dos llibres cada any.


Després d'A la caça de l'ovella, que vaig comentar fa temps, ha estat el torn de L'elefant desapareix, en aquest cas un recull de relats curts, uns més que els altres, en què els seguidors del mestre hi veiem tot allò que esperaríem d'ell, és a dir històries que barregen quotidianitat i absurd amb aquell to indiferent del narrador, com si fos la cosa més normal del món, a què l'escriptor japonès ja ens té acostumats.


Són relats publicats en revistes japoneses entre 1980 i 1991, però van ser recopilats tots 17 amb aquesta selecció per primer cop als Estats Units el 1993 com a The Elephant Vanishes, per això a la portada japonesa s'hi fa referència.

Històries com la d'una dona que fa 17 dies que no aconsegueix dormir, un corrector que treballa en un curs de redacció de cartes, un home i les seves reflexions sobre el promès de la seva germana, un altre que busca el seu gat (relat que esdevindria la llavor del primer capítol de la novel·la Crònica de l'ocell que dóna corda al món), un divorci provocat per l'encàrrec d'uns pantalons tradicionals alemanys, un atracament per gana extrema i sobtada o la d'un elefant que desapareix misteriosament proporcionen aquesta nova i amena lectura que no decep.


El que sí que m'ha decebut una mica és la manca d'una revisió final que hauria detectat problemes a la traducció, com ara correccions a mig camí (aquest "va començàr" que deu venir d'un canvi de criteri entre "començà" i "va començar"), la manca de comes davant de "però", errors tipogràfics com aquest "per parlat", inconsistències amb els temps verbals en algun relat, errors més greus com l'embolic entre la referència a esdeveniments de 15 anys enrere i el fet que el personatge tingués 15 anys (amb aquesta edat no hauria d'anar a la universitat) o la insistència en la fórmula "tot el que" en comptes de "l'únic que", que fa pensar en un calc de l'anglès. 

Afortunadament no ho és, hi ha hagut canvi de traductor però s'ha fet des del japonès, com ha de ser i no sempre és. El que passa és que m'empipa aquesta deixadesa, i més quan no es tracta d'una primera edició, sinó que és l'edició de butxaca. 

Malgrat això, és una lectura d'allò més recomanable que els fans del senyor Murakami agrairem. 




Cap comentari:

Publica un comentari

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails