dimecres, 22 de juliol de 2020

Lectures: Cráter

Fa molts anys que m'agraden les obres del mestre Osamu Tezuka, el Déu del Manga. Últimament és fàcil trobar-ne títols traduïts, aquí, però antigament hi havia tres o quatre coses, i un fan de l'autor sabia que n'existien moltes més, al capdavall era un home tan prolífic que ni tenim ni tindrem mai tot el que se'n va publicar, però mirant per Europa es trobaven edicions de còmics seus que aquí no semblava que haguessin d'arribar mai. Eren altres temps.

Un d'ells era un recopilatori d'històries curtes, i jo el tenia vist en francès. Quan vaig viatjar al Japó, però, el vaig veure i el vaig comprar amb la intenció de llegir, per primer cop, Tezuka en japonès. El temps ha anat passant i... ara, Planeta Cómic, en el seu afany de rescatar les obres del mestre en reedicions (i en gran format) i publicar-ne d'inèdites, ha editat aquell recopilatori, que ja es pot llegir en castellà.


I em feia il·lusió llegir-lo, perquè si bé és cert que he anat renovant la meva "tezuteca" traient-me de sobre les edicions antigues i aconseguint les noves, una obra que no he llegit abans sempre em crida més l'atenció, com és el cas. A més, com que feia dos anys que no ressenyava cap manga del desaparegut mestre, cobreixo també aquest forat.

Cráter és un recull, com he dit abans, d'històries, concretament 18, on trobem ciència-ficció i fantasia, tot i que també algun relat més realista i reflexiu, amb ambientacions més o menys versemblants, totes elles interessants -això no sempre passa als recopilatoris d'històries curtes, però estem parlant del mestre Tezuka- i amb algun missatge o tema, alguns dels quals es van repetint.


Tenim, per exemple, la història que obre el volum, amb un seguit de personatges que senten el so d'una campaneta que no els deixa viure en pau, i que descobrim que amaguen algun fet que els provoca un extrem penediment i que se'ls manifesta d'aquesta manera.

També gaudirem de relats sobre l'experimentació amb armes químiques, la força de l'odi, l'amor fraternal, les segones oportunitats, el racisme, l'aprenentatge dels errors (en una curiosa trilogia d'històries curtes protagonitzades excepcionalment per un mateix personatge, ja hi arribarem), la lluita contra el destí, la importància de l'aspecte físic, la recerca del coneixement, els canvis vitals, la rivalitat, els amors prohibits, la propaganda militar, la irresponsabilitat i la fi de la Humanitat.


Tezuka reflexiona sobre aquestes i altres qüestions a través d'històries que tenen el seu estil inconfusible -cosa que significa, a banda de la mestria narrativa, el domini d'un dibuix dinàmic i clar i una barreja de drama i humor- i que a Cráter (en japonès The Crater, curiosament) tenen forma de relats de ciència-ficció, fantasia paranormal, terror, trames de gàngsters, misteri...

I estan majoritàriament protagonitzades per un personatge que es diu Ryûichi Okuno, de vegades amb el sobrenom d'Okuchin, que precisament va debutar en aquestes històries publicades originalment a la revista Akita Shoten entre 1969 i 1970 i recollides en tres volums -que en aquesta edició traduïda es transformen en un de 555 pàgines, mida gran i tapa dura-, i que esdevé, així, membre de l'anomenat Tezuka Star System, segons el qual els personatges són actors que poden representar diversos papers.


Això vol dir que el podríem veure en obres posteriors de l'autor, i que no l'hem de confondre -tot i que se li assembla- amb el clàssic Rock, però aquest recull és l'aparició més important de la seva "carrera", tot interpretant precisament diversos personatges, que encara que es diguin igual (o gairebé igual) tenen una història completament diferent.

El seu "paper" més llarg, ho avançava uns paràgrafs més amunt, té lloc en tres relats sobre el mateix personatge, l'estudiant Okuchin, que són els més lleugers, des del punt de vista dramàtic, de tots els que conté el volum.


No em queda clar, però, si a l'última història, que no he esmentat més amunt i que té com a protagonista un astronauta amb un tràgic destí, és ell o no, però segurament sí. En tot cas, això de fer interpretar diferents papers a un mateix personatge de ficció era un tret característic de Tezuka, que no és que no tingués imaginació per crear-ne de nous, ni de bon tros, però en aquest volum ho veiem contínuament, en cada història, i, per tant, de manera més clara que si ens hem de remetre a diverses obres de les moltíssimes que va arribar a crear el Déu del Manga.

Sigui com sigui, Cráter és un volum que m'ha agradat moltíssim, i encara més quan, tot i que m'agraden especialment els recopilatoris d'històries curtes, tant en còmic com en literatura, reconec que sempre hi ha alguns relats més aviat fluixos. Doncs bé, en aquest recull trobo que no, que tot és d'una qualitat, com a mínim, notable. Absolutament recomanable, i cap seguidor d'Osamu Tezuka se l'hauria de perdre.




 

Cap comentari:

Publica un comentari

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails