dilluns, 31 d’agost de 2020

Cinema: Tenet

Ens hem passat mesos sense poder anar al cinema, i quan van començar a obrir sales va resultar que s'havien endarrerit moltes estrenes perquè a les distribuïdores (i a ningú) no els interessava que les seves pel·lícules les veiessin quatre gats, però el cas és que després d'un parell d'endarreriments per fi s'ha estrenat a les grans pantalles un dels films més esperats de l'any, la pel·li de moda, en podríem dir, i aquesta és la meva humil crítica, ara que l'he pogut veure en el que ha estat la primera visita al cinema des del març.


Evidentment, es tracta de Tenet, la nova pel·lícula d'en Christopher Nolan (trilogia d'en Batman, Inception, Interstellar...), un director força popular amb uns projectes que se solen caracteritzar, entre altres coses, per la seva espectacularitat i per temes, conceptes i estructures narratives fora del que és habitual, tot generant debats i reflexions en els espectadors durant dies i en successius visionats de les seves obres.

Doncs bé, en aquest cas, que a més de dirigir escriu i coprodueix, es tracta d'una idea que ha estat gestant, segons ell, durant 20 anys, així que ens trobem davant del seu projecte més ambiciós o, si més no, més personal.


De què va, però, la pel·lícula? Protagonitzada per en John David Washington (fill d'en Denzel Washington), que interpreta un agent de la CIA no té nom i ens hi hem de referir com a "El Protagonista", en realitat gira al voltant d'una tecnologia desconeguda segons la qual els objectes tenen una entropia inversa, és a dir que van enrere en el temps.

L'organització que s'hi ha posat en contacte en considerar que ha superat una prova en la qual ni tan sols era conscient que participava, Tenet, li encarrega seguir el rastre d'unes bales invertides per acabar amb l'amenaça segons la qual, se sospita, gent del futur està atacant el present.


Després d'un primer tram de pel·lícula en què veiem El Protagonista encadenar contactes per aconseguir la informació que necessita, en el que sembla ben bé un film d'espies (i en què fa una petita col·laboració un habitual de Nolan, ni més ni menys que Sir Michael Caine) amb blufs i xantatges inclosos, i posteriorment una història de grans robatoris de l'estil de la saga Ocean's, amb la inestimable ajuda del misteriós Neil (Robert Pattinson), Tenet passa a fer servir amb profusió la tecnologia que al cap i a la fi hem decidit anar a veure com es mereix un film d'aquesta mena, al cinema, en pantalla gran i amb el so a tot drap.

Això no significa que el guió estigui buit i només ens mostrin escenes de persecucions i explosions, ni de bon tros, sinó al contrari: a partir de determinat punt que el relat esdevé complex i fa que els menys espavilats comencem a treure fum pel cap.


Ens sentim una mica perduts, en realitat més que El Protagonista, a qui li han d'anar explicant les coses progressivament perquè les pugui processar i actuï en conseqüència, però el cas és que aquesta tecnologia inversa es fa servir per actuar sobre el passat amb la informació que es té quan s'ha viscut en el futur, i agafar l'oponent a contrapeu... llevat que sàpiga a què s'enfronta i com contrarestar-ho.


La cara visible dels dolents de la pel·lícula és l'oligarca rus Andrei Sator (Kenneth Brannagh, que de rus en té tant com jo), un traficant d'armes que col·labora amb aquests éssers misteriosos del futur a canvi, entre altres coses, de la informació que li permet ser tan ric com és, a més que coincideixen pel que fa a objectius finals. Totes dues bandes hi guanyen, podríem dir.

Naturalment, Tenet pretén sabotejar els seus plans, i per fer-ho ha d'actuar amb molta prudència i calculant cada moviment, amb la col·laboració de la infeliç dona d'en Sator, la Kat (Elizabeth Debicki), i aquest enfrontament és el que proporciona els moments més espectaculars de la història, tant des del punt de vista audiovisual com conceptual.


Malgrat que el concepte de viatges en el temps està implementat d'una manera que no s'havia vist -que jo sàpiga- al cinema, i per tant d'una manera original que és el que dona a Tenet l'atractiu argumental que té, el cert és que el tipus de preguntes i teories que ens poden sorgir són més o menys les mateixes que en qualsevol relat que giri al voltant de la manipulació de l'espai-temps, perquè tenen a veure amb les paradoxes i amb la implementació de la tecnologia triada, i això és el que fa que, un cop més, ens quedem rumiant sobre el film durant hores i dies.

Com a persona purament de lletres, i no especialment espavilada quan es tracta de comprendre coses amb un mínim de complexitat, he de dir que Tenet m'ha agradat molt, i sens dubte, com sol passar amb les pel·lícules d'aquest director, als meus ulls es beneficiarà de futurs visionats. Nolan ho ha tornat a fer: es parlarà de Tenet durant força temps.



Cap comentari:

Publica un comentari

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails